Sobre el que és nou

La suposada il·lusió causada per la fi de la novetat en l'art va lligada a una nova promesa d'incorporar l'art a la vida. Els artistes i teòrics es volen mostrar realment vius i reals en oposició amb les construccions històriques abstractes i mortes representades pel sistema de museus i pel mercat de l'art. Però, quan i en quines condicions l'art sembla que sigui viu i no que sigui mort? Aquest article mira de demostrar com és la mateixa lògica interna de la col·lecció als museus, la que obliga els artistes a introduir-se en la "realitat, en la vida" i a fer que l'art sembli que és viu. Al seu torn, s'intentarà palesar que "ser viu" significa, de fet, ni més ni menys que ser nou. El museu com a constructor de representació històrica tan sols reconeix el que és nou en allò que és real, present i viu, i per això precisament només dins seu serà possible la innovació, per tal com permet introduir una nova diferència entre les coses.