Artivisme mediàtic i subversió de gènere a Corea del Sud: la «tecnologia de la imaginació» de Siren Eun Young Jung
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
L’artivisme mediàtic, com a forma de producció de coneixement, no només permet recuperar i reflexionar entorn de la informació a través d’una àmplia diversitat de manifestacions i pràctiques artístiques, sinó que, a més, exerceix un impacte en el públic global. Per això, aquesta tendència artística, la primera del segle XXI, serveix de plataforma perquè dones i minories projectin la seva veu des de la resistència, evidenciant interessos activistes amb la finalitat de propiciar una transformació en la societat. Precisament, l’artista sud-coreana Siren Eun Young Jung és un reconegut exemple a Corea del Sud que, mitjançant el videoart i la performance, segueix oferint continuïtat al seu propòsit més longeu: Yeoseong Gukgeuk Project (2008-). Aquest treball explora el valor de la intrahistoria gràcies als records d’actrius que posen en dubte els rols de gènere. Aquest article examina aquest projecte d’artivisme mediàtic des de la perspectiva de gènere, prenent com a eix la seva recerca entorn del Yeoseong Gukgeuk, un estil musicoteatral que ofereix un missatge subversiu sobre les dones, les minories, la normativitat i la tradició, gràcies al cant, el ball i un estricte entrenament. Jung, que recorre a la «tecnologia de la imaginació» sent conscient de l’absència, en moltes ocasions, de la imatge, compila materials d’arxiu que han vist la llum a través de les obres que aglutina aquest projecte.
Vídeo de les autores relacionat amb aquest article:
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Sonia Dueñas Mohedas, Natalia Martínez Pérez, Bárbara Sarmentera, 2024
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Sonia Dueñas Mohedas, Universitat Carlos III, Facultat d’Humanitats, Comunicació i Documentació
Doctora en Recerca en Mitjans de Comunicació i ajudant específic en el Departament de Comunicació de la Universitat Carles III de Madrid (UC3M). És membre del grup de recerca Televisión-Cine: Memoria, Representación e Industria (TECMERIN) i del projecte de recerca El documental institucional y el cine de aficionado coloniales: Análisis y usos (PID2021-123567NB-I00). La seva tesi, entorn de la indústria cinematogràfica de Corea del Sud en l’era de la globalització, compta amb esment internacional i màxima qualificació. Així mateix, va obtenir la Korea Foundation Field Research Fellowship per a una estada a la Korea National University of Arts el 2021. És secretària general i membre fundadora de la Asociación de Estudios y Cultura Coreana en España (ADECCE). Les seves línies de recerca parteixen principalment dels estudis fílmics i els media industry studies.
Natalia Martínez Pérez, Universitat de Burgos, Facultat d’Humanitats i Comunicació
Doctora en Recerca en Mitjans de Comunicació per la Universitat Carles III de Madrid (UC3M) i professora ajudant doctora en el Departament d’Història, Geografia i Comunicació de la Universitat de Burgos (UBU). Així mateix, és membre del grup de recerca Televisión-Cine: Memoria, Representación e Industria (TECMERIN) i del projecte de recerca El documental institucional y el cine de aficionado coloniales: Análisis y usos (PID2021-123567NB-I00). Ha realitzat estades de recerca a la Universitat d’Exeter (Regne Unit) i a la City University de Nova York (Estats Units). Les seves línies de recerca parteixen principalment dels estudis televisius i els estudis de gènere. És autora de diversos articles publicats en revistes científiques, com Icono 14 i Studies in Spanish & Latin American Cinemas. Les seves línies de recerca parteixen principalment dels estudis televisius i dels estudis de gènere.
Bárbara Sarmentera, Universitat Autònoma de Madrid, Facultat de Filosofia i Lletres
Doctoranda en el Departament d’Història i Teoria de l’Art de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). La seva recerca se centra en l’art contemporani a Corea del Sud en la segona meitat del segle XX. És diplomada del Màster Universitari en Estudis d’Àsia Oriental de la mateixa universitat, formació que va realitzar després de finalitzar un grau en Belles arts per la Universitat Rei Juan Carlos (URJC, Madrid). Així mateix, va exercir de becària en l’Instituto Universitario de Investigación CEAO (Centro de Estudios de Asia Oriental) de la UAM. En 2012, va iniciar els seus estudis d’idioma coreà en el Centro Superior de Idiomas Modernos (CSIM). També ha estat alumna del Diploma d’Estudis Coreans de l’ Instituto Complutense de Estudios Internacionales (ICEI). Les seves línies de recerca se centren en els estudis d’història de l’art i els estudis de gènere.
Referències
Agrafa Society. «Jung Eun-young Interview» [‘[한] 정은영 인터뷰’ (‘jeong-eun-yeong inteobyu)’]. Zineseminar, 11 de julio (2019). http://www.zineseminar.com/wp/test/kor-siren-jung/
Altamirano, Laura. «Enfermedad, cuerpo y corporeidad: una mirada antropológica». Gaceta médica de México, vol. 146, n.º 2 (2010): 150-156.
Bazzichelli, Tatiana. «L’arte come pratica reale dalle avanguardie agli hackmeeting». La critica.net, 7 de julio (2001a). http://www.lacritica.net/bazzichelli2.htm
Bazzichelli, Tatiana. «Dell’arte, del cyberpunk, dell’hacking». Punto informatico.it, 27 de julio (2001b). https://www.punto-informatico.it/dellarte-del-cyberpunk-e-dellhacking/
Benson, Louise. «The Korean Artist Exploring the Vanished Drag Act of the All-Female Opera». Elephant, 17 de septiembre (2018). https://elephant.art/siren-eun-young-jung/
Bourriaud, Nicolas. Relational Aesthetics. Dijón: Presses du reel, 2002 [1998].
Butler, Judith. El género en disputa. El feminismo y la subversión de la identidad. Barcelona: Paidós, 2002.
Campeau, Sylvain. «Art engage, art politique, art obscene». Revue d’Art Contemporain Etc. Montreal, n.º 67 (2004): 19-22.
Chang, Ashley. «Acts of Affect: siren eun young jung’s Yeoseong Gukgeuk Project». Afterall: A Journal of Art, Context and Enquiry, n.º 49 (2020): 59-68. DOI: https://doi.org/10.1086/709634
Conversations in Contemporary Art (CiCA), «Yeoseong Gukgeok Project: To imagine Queer Mnemonics», 19 de abril, 2023, vídeo presentación, 1:32:34, https://youtu.be/WDZJPJV__bQ
Danko, Dagmar. «Artivism and the Spirit of Avant-Garde Art». En: Victoria D. Alexander, Samuli Hägg, Simo Häyrynen y Erkki Sevänen (eds.). Art and the Challenge of Markets Volume 2: From Commodification of Art to Artistic Critiques of Capitalism, (Nueva York: Palgrave Macmillan, 2018), 235-262. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-319-64644-2_9
Fernández-Castrillo, Carolina. «La condición transreal: información expandida y hacktivismo en el Media Art». Artnodes. Revista de arte, ciencia y tecnología, n.º 28 (2021): 1-10. DOI: https://doi.org/10.7238/a.v0i28.377879
Hoetzlein, Rama Carl. «Knowledge Cultures in New Media Art». Artnodes. Revista de arte, ciencia y tecnología, no. 31 (2023): 1-9. DOI: https://doi.org/10.7238/artnodes.v0i31.402859
Jung, Hawon. Flowers of Fire. Dallas: Benbella Books, 2023.
Jung, Hawon. «Por qué las mujeres en Corea del Sur están en una ‘huelga de natalidad’». New York Times, 30 de enero (2023). https://www.nytimes.com/es/2023/01/30/espanol/opinion/baja-natalidad-maternidad.html
Jung, Siren Eun Young. Women between Nation and Diaspora in the Era of Globalisation. Tesis doctoral, Universidad de Leeds, 2004.
Jung, Siren Eun Young. The Politics of Gender and the Aesthetics of Dissensus With a Focus on the Yeoseong Gukgeuk Project [‘성별의 정치학과 불화의 미학’ (‘heong-galiui jeongchihaggwa bulhwaui mihag’)]. Tesis doctoral. Ewha Womans University, 2015.
Kim, Je-hye. «A Study on the Troupe Activity and the Declining Process of 1950’s Female Gukgeuk» (1950년대 여성국극의 단체활동과 쇠퇴과정에 대한 연구). En Korean Women’s Studies (한국여성학), vol. 27, n.º 2 (2011): 1-33.
Kim Ki-hyun. «60 years of Yeoseong Gugkeuk» (여성국극 60년사) Ministerio de Cultura, Deportes y Turismo, 2009.
Manovich, Lev. The Language of New Media. Massachusetts: The MIT Press, 2001. DOI: https://doi.org/10.22230/cjc.2002v27n1a1280
Martínez Herráez, Ángel. «El cuerpo imaginado de la modernidad». En: Pedro A. Cruz Sánchez y Miguel A. Hernández Navarro (eds.). Cartografías del cuerpo. La dimensión corporal en el arte contemporáneo, (Murcia. CendeaC, 2004), 47-58.
Mayayo, Patricia. Historias de mujeres, historias del arte. Madrid: Cátedra, 2011.
Murray, Timothy. Digital Baroque. New Media Art and Cinematic Folds. Minneapolis: University of Minnesota Press, 2008.
Nochlin, Linda. Mujeres, Arte y poder y Otros Ensayos. Barcelona: Paidós, 2022.
Paul, Ardenne. Un art contextuel. París: Flammarion, 2002.
Rhoades, Mindi. «LGBTQ Youth + Video Artivism: Arts-Based Critical Civic Praxis». Studies in Art Education, vol. 53, n,º 4 (2012): 317-329. DOI: http://dx.doi.org/10.1080/00393541.2012.11518872
Seth, Michael J. Routledge Handbook of Modern Korean History. Londres: Routledge, 2016. DOI: https://doi.org/10.4324/9781315816722
Siren, Eun Young Jung. «Yeosung Gukgeuk: Tradition (Un)Realized». Sirenjung.com (2014). http://www.sirenjung.com/index.php/textbymyself/--/2/. [Fecha de consulta: 17 de junio de 2023].
Soh, Chunghee Sarah. «The Korean Comfort Women: Movement for Redress». Asian Survey, vol. 36, n.º 12 (1996): 1226-1240. DOI: https://doi.org/10.2307/2645577
Torras, Meri. «El delito del cuerpo». En: Meri Torras (ed.). Cuerpo e identidad I, (Barcelona: Edicions UAB, 2007), 11-36.
Vander Gucht, Daniel. Art et politique. Pour une redéfinition de l’art engagé. Bruselas: Éditions Labor, 2004.
Articles similars
- Domingo Sánchez-Mesa Martínez, Jordi Alberich, Nieves Rosendo, Introducció: narratives transmèdia , Artnodes: Núm. 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- Miguel Alfonso Bouhaben, La recerca artística eurocèntrica i la seva decolonització estètica i epistèmica , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- José Vicente Martín Martínez, Sergio Luna Lozano, El rostre sintètic. Estratègies de representació a l’entorn del retrat artificial , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Antonio Labella, Salvador Sancha, Maria Cuevas, Heterocronicitat. Cronos a debat , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Sonia 1972 Ríos Moyano, Leticia Crespillo Marí, Javier 1979 González Torres, Narratives antropològiques de l’alteritat maquínica en les albors de les teories posthumanes i transhumanes. Una primera aproximació des del cinema i les sèries streaming , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Víctor G. Peco, Nerea Garzón-Arenas, José Carlos Espinel, Concha Herrero, Escultura i noves tecnologies en la divulgació científica i educativa: models 3D de foraminífers com a referents de l’acidificació dels oceans i el canvi climàtic , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Francisco Tito Rivas, Arqueologia i dispositiu sonor: tecnologia aural , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Mª Ángeles Grande Rosales, María José Sánchez Montes, Possibilitats d'un teatre transmèdia , Artnodes: Núm. 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- Ramon Parramon Arimany, Eugènia Agustí, Jo Milne, Eloi Puig, La producció artística basada en processos que cohabiten temporalment els contextos , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Cristina Garde, David Vidal Castell, El temps circular: noves maneres de narrar l’experiència. La dramatúrgia acumulativa de La Conquesta del Pol Sud , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.