Sensible al código. Transferències metodològiques entre sabers ancestrals i nous mitjans per a la dividuació
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest article recull l’experiència de la recerca artística basada en la pràctica Sensible al código, que explora, a través de la producció d’obres artístiques, cosmologies no occidentals com a base per a l’aplicació d’algorismes d’aprenentatge maquínic. Això té com a objectiu explorar metodologies de creació artística que integrin sabers ancestrals com a base per al desenvolupament i la preservació de tecnodiversitats, en el context de la proposta cosmotècnica de Yuk Hui.
Per fer-ho, l’article comença caracteritzant la cosmologia i els rituals propis de l’ontologia relacional del poble shipibo-konibo a l’Amazònia, des d’una visió informada pel perspectivisme de Viveiros de Castro i l’animisme dividualista de Bird-David.
Aquests rituals són desplegats com un mètode, des d’una anàlisi informada per la teoria dels mitjans i l’antropologia, que després s’aplica a procediments d’aprenentatge maquínic i en la materialització de les imatges obtingudes, a través de consideracions artístiques de les seves propietats físiques, visuals, tàctils i sonores. Finalment, la reflexió informada per la interacció corporal amb aquestes obres i l’agencialitat dels materials ens oferirà com a conclusió la possibilitat de reposicionar-nos com a integrants d’un flux continu d’intercanvi d’energia, habilitant l’especulació sobre el potencial d’aquestes transferències per provocar bifurcacions cosmotècniques.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Fernando Portal, 2023
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Fernando Portal, Universidad de las Américas, Xile
Arquitecte i màster en Arquitectura per la Pontificia Universidad Católica (2004), master of science de Pràctiques Crítiques, Curatoriales i Conceptuals en Arquitectura de la Universitat de Colúmbia (2012). El seu treball com a artista i investigador s’ha centrat en les relacions entre disseny, performance i política. Relacions que han estat explorades a través de la formació i el desenvolupament de projectes col·lectius inter- i transdisciplinaris, com ara la Cooperativa URO1, i el col·lectiu artístic Mil M2. Com a acadèmic, ha exercit com a docent de pregrau i postgrau, i a més va ser coordinador de l’Arxiu d’Originals FADEU de la Pontificia Universidad Católica entre 2014 i 2017. Actualment, és professor associat a la Universidad de las Américas, on dirigeix el Nucli Llenguatge i Creació. El seu treball com a artista ha estat presentat i desenvolupat en festivals, fires, galeries, biennals, museus i residències a Amèrica i Europa. La seva obra forma part de les col·leccions del Museu de la Memòria i els Drets Humans, el Centre de Documentació de les Arts Visuals (CEDOC) del Centre Nacional d’Art Contemporani i del Museu de la Solidaritat Salvador Allèn, entre altres.
María Jesús 18-08-1987 Schultz, Universidad de las Américas, Xile
Llicenciada en Arts Plàstiques a la Universitat de Xile (2014) i màster en Estudis de la Imatge a la Universitat Alberto Hurtado (2019). Actualment exerceix com a artista, investigadora i docent. El 2021 va participar de la residència artística del Nucli de Llenguatge i Creació UDLA amb el projecte Sensible al código, que explora l’ús creatiu d’aprenentatge maquínic i sistemes físics interactius per promoure experiències que semblen excedir les nostres possibilitats sensorials i interpretatives. Com a investigadora, va treballar el 2019 i el 2020 en l’assessoria tècnica del projecte del Fondecyt Imágenes invisibles, dirigit per Claudio Celis. En conjunt, van publicar tres articles en revistes indexades i van desenvolupar el web imaginacionmaquinica.cl. L’any 2021 van participar a l’Ars Electronica Garden Valdivia amb la secció Data Extractivism. Com a docent, imparteix classes universitàries des del 2015 en arts visuals, teoria de l’art, enginyeria en disseny i arquitectura a Santiago i Talca, a Xile.
Referències
Acosta, Ignacio. «On Cooper». Cooper Geographies (2018): 29-32. México: Editorial RM.
ACT (Programa Arte Ciencia y Tecnología), UNAM. «Bárbara Santos: La curación como tecnología». Vídeo de YouTube, 1h 38m, 2020. https://www.youtube.com/watch?v=PmMK9FUx4cM&t=3s&ab_channel=ProgramaACT.
Allado-McDowell, K y Ben Vickers. «Introduction». En: Atlas of Anomalous AI, editado por Ben Vickers y K Allado-McDowell, 9-28. Londres: Ignota, 2020.
Belaúnde, Luisa Elvira. «Diseños materiales e inmateriales: La patrimonialización del kené shipibo-conibo y de la ayahuasca en el Perú». Mundo Amazónico, no. 3 (2012): 123-46.
Bird-David, Nurit. «“Animism” Revisited». Current Anthropology, vol. 40, no. s1 (1999): 67-91. DOI: https://doi.org/10.1086/200061.
Bolter, David Jay y Richard Grusin. «Inmediatez, hipermediación, remediación». CIC. Cuadernos de Información y Comunicación, vol. 16 (2011): 29-57. DOI: https://doi.org/10.5209/rev_CIYC.2011.v16.2.
Candy, Linda y Ernest Edmonds. «Practice-Based Research in the Creative Arts». Leonardo, vol. 51, no. 1 (2018): 63-69. DOI: https://doi.org/10.1162/LEON_a_01471.
Celis, Claudio y María Jesús Schultz. «Notes on an Algorithmic Faculty of the Imagination». Anthropocenes – Human, Inhuman, Posthuman, vol. 2, no. 1 (2021): 1-13. DOI: https://doi.org/10.16997/ahip.1016.
Coto, Sebastián. «Imaginación y técnica en Vilém Flusser». Tesis de magíster. Universidad de Costa Rica, 2022.
Deleuze, Gilles. Cinema 1: The Movement-Image. Minnesota: University of Minnesota Press, 1986. DOI: https://doi.org/10.5040/9781350251977.
Deleuze, Gilles. «Postscript on the Societies of Control». October, no. 59 (invierno) (1992): 3-7.
Durrant, Sam. «Animist Engagements: Creativity, Ecology and Indigeneity». Universidad de Leeds, 2019. https://ahc.leeds.ac.uk/english/dir-record/research-projects/1433/animist-engagements-creativity-ecology-and-indigeneity-sadler-seminar-series-2019-20.
Espino, Gonzalo. «Literatura indígena amazónica Shipibo-conibo y el kené de la palabra de Lastenia Canayo». Estudios folológicos, no. 62 (2018): 247-67. DOI: https://doi.org/10.4067/S0071-17132018000200247.
Flusser, Vilém. Towards a Philosophy of Photography. Londres: Reaktion Books, 2000.
Flusser, Vilém. The Surprising Phenomenon of Human Communication. Londres: Metaflux Publishing, 2016a.
Flusser, Vilém. «Una nueva facultad de la imaginación». En: Vilém Flusser y la cultura de la imagen. Textos excogidos, editado por Breno Onetto, 119-32. Valdivia: Ediciones Universidad Austral de Chile, 2016b.
Flusser, Vilém. «¿Qué es la comunicación?» En: Vilém Flusser y la cultura de la imagen. Textos escogidos, editado por Breno Onetto. Valdivia: Ediciones Universidad Austral de Chile, 2016c.
Gehbart-Sayer, Angelika. «The geometric designs of the shipibo-conibo in ritual context». Journal of Latin American Lore, vol. 11, no. 2 (1985): 143-75.
Gell, Alfred. «The technology of enchantment and the enchantment of technology». En: Anthropology, Art and Aesthetics, editado por J Coote y A Shelton, 40-67. Oxford: Clarendon Press, 1992.
Gell, Alfred. Art and agency: An anthropological theory. Oxford: Oxford University Press, 1998.
Gell, Alfred. Arte y agencia. Una teoría antropológica. Buenos Aires: Sb editorial, 2016.
González, Paola. «La tradición de arte chamánico shipibo-conibo (Amazonía peruana) y su relación con la cultura diaguita chilena». Boletín del Museo Chileno de Arte Precolombino, vol. 21 no. 1 (2016): 27-47. DOI: https://doi.org/10.4067/S0718-68942016000100003.
Goskar, Tehmina. «Swansea». Cooper Geographies, no. 97 (2018). México: Editorial RM.
Harvey, Graham. «Introduction». The Handbook of Contemporary Animism, (2013): 1-12. Londres: Routledge. DOI: https://doi.org/10.4324/9781315728964.
Holbraad, Martin y Morten Axel Pedersen. The Ontological Turn. An Anthropological Exposition. Cambridge: Cambridge University Press, 2017. DOI: https://doi.org/10.1017/9781316218907.
Hui, Yuk. «Cosmotécnica como cosmopolítica». En: Fragmentar el futuro. Ensayos sobre la tecnodiversidad, editado por Yuk Hui, (2020a): 41-64. Buenos Aires: Caja Negra Editora.
Hui, Yuk. «¿Qué comienza después del fin de la Ilustración?» En: Fragmentar el futuro. Ensayos sobre la tecnodiversidad, editado por Yuk Hui, (2020b): 65-84. Buenos Aires: Caja Negra Editora.
Instituto Nacional de Cultura del Perú. Resolución Directoral Nacional no. 540. Lima, 2008a. http://administrativos.cultura.gob.pe/intranet/dpcn/anexos/41_1.pdf?1566927.
Instituto Nacional de Cultura del Perú. Resolución Ministerial no. 836. Lima, 2008b. http://administrativos.cultura.gob.pe/intranet/dpcn/anexos/47_1.pdf?8991634.
Io, Danae. «What if technology were a prayer? Interview with Kenric McDowell». En: Schemas of Uncertainty, editado por: Callum Copley y Danae Io, (2018): 57-70. Amsterdam: PUB & Sandberg Instituut.
Karras, Tero, Samuli Laine, Miika Aittala, Janne Hellsten, Jaakko Lehtinen y Timo Aila. «Analyzing and Improving the Image Quality of StyleGAN». 2020 IEEE/CVF Conference on Computer Vision and Pattern Recognition (CVPR), (2020): 8107-8116. DOI: https://doi.org/10.1109/CVPR42600.2020.00813.
Levi, Primo. El sistema periódico. Barcelona: Ediciones Península, 2019.
Lewis, Jason Edward, Noelani Arista, Archer Pechawis y Suzanne Kite. «Making kin with the machines». En: Atlas of Anomalous AI, editado por: Ben Vickers y K Allado-McDowell, (2020): 40-51. Londres: Ignota.
Lo, Edwin. «Entrevista sobre tecnodiversidad: una conversación con Yuk Hui». Research Network for Philosophy and Technology, (2020, 27 de julio). http://philosophyandtechnology.network/3939/entrevista-sobre-technodiversity-una-conversacion-con-yuk-hui/
Marco, Tarsicio Vanegas y Libardo Bolívar. «Conclusiones de las entrevistas». En: Curación como tecnología. Basado en entrevistas a sabedores de la Amazonía, editado por Bárbara Santos, (2019): 97-100. Bogotá: Instituto Distrital de las Artes - Idartes.
Morrison, Kenneth M. «Animism and a proposal for a post-Cartesian anthropology». En: The Handbook of Contemporary Animism, editado por Graham Harvey, (2013): 38-52. Nueva York: Routledge.
Parikka, Jussi. «New Materialism as Media Theory: Medianatures, and Dirty Matter». Communication and Critical/Cultural Studies, vol. 9, no. 1 (2012): 95-100. DOI: https://doi.org/10.1080/14791420.2011.626252.
Rubio, Roberto. «Acerca del carácter medial de las imágenes. Análisis crítico de los planteos de Hans Beltin». En: Rituais da percepção, editado por Adalberto Müller y Axel Martoni, (2019): 71-87. Río de Janeiro: Oficina de Raquel.
Santos, Bárbara. «Piedras eléctricas. Entrevista a Davi Kopenawa (etnia yanomami)». En su: Curación como tecnología. Basado en entrevistas a sabedores de la Amazonía, (2019): 44-51. Bogotá: Instituto Distrital de las Artes - Idartes.
Stevens, Anna. Woven songs of the Amazon. Vídeo, 54 min. Perú: Green Spider Films, 2006.
Torrez, Sebastián A. «Percepción técnica». En: Glosario de filosofía de la técnica, editado por Diego Parente, Agustín Berti, y Claudio Celis, (2022): 381-85. Buenos Aires: La Cebra.
Viveiros de Castro, Eduardo. «Exchanging Perspectives. The Transformation of Objects into Subjects in Amerindian Ontologies». En: Animism, editado por Anselm Franke, (2010): 227-43. Berlín: Stenberg Press.
Articles similars
- Melissa Lima Caminha, Judit Vidiella Pagès, Pallasses & Xoxo Clown Show: marcs teòrics, metodològics i epistemològics d’una recerca social i artística , Artnodes: No 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Ramon Parramon Arimany, Eugènia Agustí, Jo Milne, Eloi Puig, La producció artística basada en processos que cohabiten temporalment els contextos , Artnodes: No 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Louise Mackenzie, Robertina Šebjanič, Karolina Żyniewicz, Isabel Burr Raty, Dalila Honorato, Mantenir-se en contacte: cas d’estudi de recerca artística durant el confinament per la COVID-19 , Artnodes: No 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- María Teresa Galarza-Neira, Recerca artística en l’educació superior: context d’inclusió i modalitats , Artnodes: No 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Maria Manuela Lopes, La memòria com a material: una pràctica d'investigació sobre les arts visuals als laboratoris neurocientífics , Artnodes: No 16: (Novembre 2015). NODE 16. Art Matters II (coord.: Ana Rodríguez Granell)
- Miguel Alfonso Bouhaben, La recerca artística eurocèntrica i la seva decolonització estètica i epistèmica , Artnodes: No 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Judith Doyle, Simone Jones, Elizabeth Lopez, Experimentalisme pandèmic: desconstruint l’educació de belles arts enmig d’una emergència global , Artnodes: No 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- José Vicente Martín Martínez, Iván Albalate Gauchía, Mirant dins de la caixa. El visor de diorames amb enfocament selectiu com a cas pràctic d'arqueologia dels mitjans , Artnodes: No 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Florian Vanlee, Tractats sobre recerca artística a Flandes: perspectives no acadèmiques sobre la recerca en les arts , Artnodes: No 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Norberto Fabian Diaz Duarte, Ana Teresa Arciniegas Martínez, NODOS: una proposta de recerca per a divulgar els projectes transmèdia i multiplataforma desenvolupats a Colòmbia entre 2009 i 2020 , Artnodes: No 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.