Identificació, classificació i control: estrets vincles analitzats des de les pràctiques artístiques en el cor de la intel·ligència artificial
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
La intel·ligència artificial (IA) està antecedida d’una història que es remunta a antics esforços per crear éssers artificials amb moviment i intel·ligència. L’objectiu d’aquest article és destacar com en aquesta història, que inclou els desenvolupaments actuals en el camp del machine learning (ML) i de les xarxes neuronals profundes (XNP), les tasques de vigilància i control, per mitjà de la identificació i classificació de persones, coses o esdeveniments del món, han estat medul·lars tant en els mites o teories sobre els autòmats, els homuncles, els androides, els robots o cíborgs, com en els diferents intents per materialitzar-los. A més, afirma que els desitjos i esforços per imaginar i crear aquests éssers no són ni innocents ni circumstancials; més aviat provenen, en gran manera, d’una visió patriarcal del món en què tot l’existent ha de ser sotmès a una vigilància que asseguri un control sobre el real. Per això recorre, d’una banda, a històries que evidenciïn el predomini d’aquestes tasques i la visió del món que s’amaga darrere d’aquestes i, d’altra banda, a pràctiques artístiques i representacions estètiques que han qüestionat el funcionament identificador i classificador de l’IA com a mitjà de vigilància i control.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Hugo Felipe Idárraga, 2020
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Hugo Felipe Idárraga, Universitat de Los Andes
Filòsof de la Universitat Nacional de Colòmbia i màster en Comunicació per la Pontifícia Universitat Xaveriana. Interessat en temes de teoria de la imatge, visió per computador i intel·ligència artificial. Actualment, estudia el màster d’Humanitats Digitals a la Universitat dels Andes.
Aristóteles. 2004. Política. Madrid: Gredos.
Benjamin, Ruha. 2019. Race After Technology: Abolitionist Tools for the New Jim Code. 1.a ed. Nueva York: Polity.
Bunz, Mercedes. 2009. «Are Hewlett-Packard computers really racist?». The Guardian, December 23, https://www.theguardian.com/media/pda/2009/dec/23/hewlett-packard.
Brown, Steven T. 2008. «Machinic Desires: Hans Bellmer’s Dolls and the Technological Uncanny in Ghost in the Shell 2: Innocence». Mechademia 3(1): 222-53. https://doi.org/10.1353/mec.0.0088.
Campolo, Alexander y Kate Crawford. 2020. «Enchanted Determinism: Power without Responsibility in Artificial Intelligence». Engaging Science, Technology, and Society 6(0): 1-19. https://doi.org/10.17351/ests2020.277.
Crawford, Kate. 2017. «The Trouble with Bias». Keynote lecture held at NIPS, Conference at Long Beach, California, December 4-9. https://www.youtube.com/watch?v=fMym_BKWQzk
Dreyfus, Hubert L. 1965. Alchemy and Artificial Intelligence. Santa Monica, CA: RAND Corporation. https://www.rand.org/pubs/papers/P3244.html.
Dreyfus, Hubert L. 1972. What computers can't do: a critique of artificial reason. New York: Harper & Row.
Dzieza, Josh. 2020. «How hard will the robots make us work?». The Verge, February 27. https://www.theverge.com/2020/2/27/21155254/automation-robots-unemployment-jobs-vs-human-google-amazon
Edwards, Paul N. 1997. The Closed World: Computers and the Politics of Discourse in Cold War America. Cambridge, Mass. London: MIT Press Ltd.
Galison, Peter. 1994. «The Ontology of the Enemy: Norbert Wiener and the Cybernetic Vision». Critical Inquiry 21(1): 228-266.
Homero. 2010. Iliada. Madrid: MESTAS Ediciones.
Haraway, Donna Jeane. 2004. Testigo_Modesto@Segundo_Milenio.HombreHembra©_Conoce_Oncoratón®. Barcelona: Editorial UOC, S.L.
Klingemann, Mario. 2018. «Neural Glitch». Quasimondo. Accesado, March 2, 2020. http://underdestruction.com/2018/10/28/neural-glitch/
Nguyen, Anh, Jason Yosinski y Jeff Clune. 2015. «Deep Neural Networks are Easily Fooled: High Confidence Predictions for Unrecognizable Images». arXiv:1412.1897 [cs], April. http://arxiv.org/abs/1412.1897.
MacColl, Le Roy Archibald. 1945. Fundamental Theory of Servomechanisms. 1.a ed. First Printing. D. Van Nostrand Company, inc.
McCorduck, Pamela. 2004. Machines Who Think: A Personal Inquiry into the History and Prospects of Artificial Intelligence. 2.a ed. Natick, Mass: A K Peters/CRC Press.
?n??ha, Mimi. 2018. «How the Arts Help Us Understand Our Relationship With Technology», video. https://www.youtube.com/watch?v=_JJ6Oj_u-Qw.
Paglen, Trevor y Kate Crawford. 2019. «Excavating AI». https://www.excavating.ai.
Platón. 2011. La República o El Estado. Traducido por Patricio de Azcárate Corral. Madrid: Austral.
Raviv, Shaun. 2020. «The Secret History of Facial Recognition». Wired Magazine, January 21. https://www.wired.com/story/secret-history-facial-recognition/
Truitt, Elly R. 2015. Medieval Robots: Mechanism, Magic, Nature, and Art. Pennsylvania:University of
Pennsylvania Press. http://muse.jhu.edu/book/39875/.
Szegedy, Christian, Wojciech Zaremba, Ilya Sutskever, Joan Bruna, Dumitru Erhan, Ian Goodfellow y
Rob Fergus. 2014. «Intriguing properties of neural networks». arXiv:1312.6199 [cs], February. http://arxiv.org/abs/1312.6199.
Articles similars
- Pau Alsina, Editorial , Artnodes: Núm. 17: (Juny 2016). NODE 17. Art i educació (coord.: Aida Sánchez de Serdio)
- Ignacio Gastaca Eguskiza, Víctor Iturregui Motiloa, Avatars icònics de l’humà i el no humà en Jo, robot (2004) i L’home bicentenari (1999) , Artnodes: Núm. 30
- Raúl León-Mendoza, Què prova una imatge? , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Ana Rodríguez Granell, Editorial , Artnodes: Núm. 14: (Novembre 2014). NODE 14. Nous materialismes feministes (coord.: Ana Rodríguez Granell)
- William Christopher Schrimshaw, El debilitament dels mitjans , Artnodes: Núm. 12: (Novembre 2012). NODE 12. Materialitat (coord.: Pau Alsina)
- Fernando Portal, María Jesús 18-08-1987 Schultz, Sensible al código. Transferències metodològiques entre sabers ancestrals i nous mitjans per a la dividuació , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Jorge David García, Els diu alguna cosa als antropòlegs? Aplicacions de la recerca artística en el camp de les ciències antropològiques , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Eduard Aibar, Imaginació tecnològica i ideologia de la innovació , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Cristina Garde, David Vidal Castell, El temps circular: noves maneres de narrar l’experiència. La dramatúrgia acumulativa de La Conquesta del Pol Sud , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- María Teresa Vilariño Picos, Intermèdia / Transmèdia (litat) com a models d'un mètode de recerca literari i cultural , Artnodes: Núm. 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
<< < 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.