Aproximació al teatre lorquià des de la teoria de les xarxes socials: La casa de Bernarda Alba
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
La casa de Bernarda Alba de García Lorca ha estat motiu de nombrosos estudis filològics en les últimes dècades. La darrera obra del poeta és inqüestionable com a clàssic teatral. Per altra banda, les investigacions digitals actuals, tant la marcació textual com l’aplicació de la Teoria de les Xarxes Socials als textos dramàtics, permeten estudiar aquesta obra de manera quantitativa i gràfica per fer una comparativa amb els estudis crítics i filològics precedents. A través de la marcació en llenguatge XML-TEI de l’obra teatral lorquiana i el seu abocament en programes com Ghepi, es pot observar l’organització de l’univers dramàtic com una xarxa social que el poeta va voler plasmar sobre l’escenari. La constatació de la coincidència en alguns aspectes entre els estudis tradicionals i l’anàlisi digital i la divergència en altres, especialment els referits al protagonisme de les dones a l’obra, demostra l’existència de noves vies d’interpretació del teatre lorquià, com es pretén demostrar.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Elena Martínez Carro, 2019
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Elena Martínez Carro, Universidad Internacional de La Rioja UNIR
Doctora en Filologia Espanyola per la Universitat Complutense de Madrid, actualment és degana de la Facultat d’Educació de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR) i professora de Didàctica de la Llengua Espanyola i Literatura Moderna.
Des de fa anys combina l’activitat didàctica amb la investigació en teatre del Segle d’Or i les humanitats digitals. Especialitzada en els dramaturgs menors del segle xvii, ha publicat diversos articles i llibres amb aportacions documentals sobre escriptors del cicle calderonià per tal d’apropar les seves vides i les seves obres al lector actual.
En els últims anys ha centrat gran part de la seva investigació en la interpretació digital de les obres de dramaturgs de l’Edat de Plata, especialment de García Lorca.
En l’actualitat pertany als grups d’investigació PROTEO, de la Universitat de Burgos, dedicat a l’edició dels textos d’Agustín Moreto; GHEDI, de la Universitat Internacional de La Rioja, sobre edició de textos digitals, i a la Plataforma digital para la investigación y divulgación del teatro contemporáneo a Madrid TEAMAD, de la Universitat Complutense de Madrid.
García Lorca, F. 1973. Obras completas. Madrid: Aguilar.
García Lorca, F. 2017. Palabra de Lorca. Declaraciones y entrevistas completas. Barcelona: Malpaso.
García Montero, L. 1986. «El teatro, la casa y Bernarda Alba». Cuadernos Hispanoamericanos: Homenaje a García Lorca, 1: 359-370.
www.cervantesvirtual.com/obra/el-teatro-la-casa-y-bernarda-alba.
Gómez, S.; J. Calvo Tello; J M. González y R. Vilches. 2015. «Hacia una biblioteca electrónica textual del teatro en español de 1868-1936 (BETTE)». Texto Digital, 11(2): 171-84. https://doi.org/10.5007/1807-9288.2015v11n2p171
Hernández, M. 1981. La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca. Madrid: Alianza Editorial.
Isasi, J. 2017. «Acercamiento al análisis del sistema de los personajes en la narrativa escrita en español: el caso de Zumalacárregui y Mendizábal de Pérez Galdós». Caracteres. Estudios culturales y críticos de la esfera digital 6 (2): 107-137.
Jiménez, C.; E. Martínez Carro; Mª T. Santa María et al. 2017. «BETTE: Biblioteca Electrónica Textual del Teatro en Español de la Edad de Plata». Sociedad, Políticas, Saberes. Málaga: HDH: 88-89. hdh2017.es/wp-content/uploads/2017/10/Actas-HDH2017.pdf.
Josephs, A. y J. Caballero. 1983. La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca. Madrid: Cátedra.
Krug, M.; F. Puppe; F. Jannidis; et al. 2016. «Comparison of Methods for the Identification of Main Characters in German Novels». DH2016: 578-82.
Moretti, F. 2013a. «Operationalizing: or, the function of measurement in modern literary theory». The New Left Review, 84: 103-119.
Moretti, F. 2013b. Distant Reading. Londres: Verso.
Oleza Simón, J. 2013. Biblioteca Digital Arte Lope. Valencia: Universitat de València. https://artelope.uv.es/biblioteca/
Del Río, Á. 1940. «Federico García Lorca (1899-1936)». Revista Hispánica Moderna, VI: 3-4.
Rodríguez Treviño, J. C. 2013. «Cómo utilizar el Análisis de Redes Sociales para temas de historia». Signos Históricos, 29: 102-141.
Salazar Rincón, J. 2006. «Tema y símbolo en La casa de Bernarda Alba». Pirineos. Revista de la Consejería de Educación de la Embajada de España en Andorra 2: 13-17. www.researchgate.net/publication/270104802.
Sánchez, R. G. 1950. García Lorca: estudio sobre su teatro. Madrid: Jura.
Van Vugt, I. 2017. «Using Multi-Layared Networks to Disclose Books in the Republic of Letters». Journal of Historical Network Research, 1: 25-51.
Articles similars
- Albert Alcoz, Jugabilitat asíncrona. Els trets del videojoc al cinema experimental i la videocreació , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Tina Bastajian, Algunes reflexions sobre iteracions i trobades - Re: CALL CUTTA(s) , Artnodes: Núm. 8: (Desembre 2008). NODE 8. Ubiqüitat (coord.: Gemma San Cornelio)
- Christine Hentschel, Esforços de la imaginació a la fi dels temps: entrenaments afectius contra l’apocalipsi , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Cristina Garde, David Vidal Castell, El temps circular: noves maneres de narrar l’experiència. La dramatúrgia acumulativa de La Conquesta del Pol Sud , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Blanca Pujals, Una qüestió de matèria. La desconstrucció de cadenes microscòpiques a l’espai transnacional , Artnodes: Núm. 25: (Gener 2020). NODE 25. Diàlegs entre Art i Ciència Fonamental (coord.: M. Bello i A. Gracie)
- Raúl León-Mendoza, Què prova una imatge? , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Inke Arns, El codi com a acte de parla performatiu , Artnodes: Núm. 4: (Juliol 2005). NODE 4. Calculabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Rama Carl Hoetzlein, Cultures de coneixement en el New Media Art , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Jordi Alberich, En trànsit 7.0: Apunts per a una estètica dels entorns digitals , Artnodes: Núm. 2 (2003): NODE 2. Art i nous mitjans
- Alex Galloway, Tecnologia de vigilància en projectes artístics , Artnodes: Núm. 5: (Setembre 2006). NODE 5. Entrevistes (coord.: Pau Alsina, Pau Waelder)
<< < 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.