Aproximació al teatre lorquià des de la teoria de les xarxes socials: La casa de Bernarda Alba
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
La casa de Bernarda Alba de García Lorca ha estat motiu de nombrosos estudis filològics en les últimes dècades. La darrera obra del poeta és inqüestionable com a clàssic teatral. Per altra banda, les investigacions digitals actuals, tant la marcació textual com l’aplicació de la Teoria de les Xarxes Socials als textos dramàtics, permeten estudiar aquesta obra de manera quantitativa i gràfica per fer una comparativa amb els estudis crítics i filològics precedents. A través de la marcació en llenguatge XML-TEI de l’obra teatral lorquiana i el seu abocament en programes com Ghepi, es pot observar l’organització de l’univers dramàtic com una xarxa social que el poeta va voler plasmar sobre l’escenari. La constatació de la coincidència en alguns aspectes entre els estudis tradicionals i l’anàlisi digital i la divergència en altres, especialment els referits al protagonisme de les dones a l’obra, demostra l’existència de noves vies d’interpretació del teatre lorquià, com es pretén demostrar.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Elena Martínez Carro, 2019
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Elena Martínez Carro, Universidad Internacional de La Rioja UNIR
Doctora en Filologia Espanyola per la Universitat Complutense de Madrid, actualment és degana de la Facultat d’Educació de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR) i professora de Didàctica de la Llengua Espanyola i Literatura Moderna.
Des de fa anys combina l’activitat didàctica amb la investigació en teatre del Segle d’Or i les humanitats digitals. Especialitzada en els dramaturgs menors del segle xvii, ha publicat diversos articles i llibres amb aportacions documentals sobre escriptors del cicle calderonià per tal d’apropar les seves vides i les seves obres al lector actual.
En els últims anys ha centrat gran part de la seva investigació en la interpretació digital de les obres de dramaturgs de l’Edat de Plata, especialment de García Lorca.
En l’actualitat pertany als grups d’investigació PROTEO, de la Universitat de Burgos, dedicat a l’edició dels textos d’Agustín Moreto; GHEDI, de la Universitat Internacional de La Rioja, sobre edició de textos digitals, i a la Plataforma digital para la investigación y divulgación del teatro contemporáneo a Madrid TEAMAD, de la Universitat Complutense de Madrid.
García Lorca, F. 1973. Obras completas. Madrid: Aguilar.
García Lorca, F. 2017. Palabra de Lorca. Declaraciones y entrevistas completas. Barcelona: Malpaso.
García Montero, L. 1986. «El teatro, la casa y Bernarda Alba». Cuadernos Hispanoamericanos: Homenaje a García Lorca, 1: 359-370.
www.cervantesvirtual.com/obra/el-teatro-la-casa-y-bernarda-alba.
Gómez, S.; J. Calvo Tello; J M. González y R. Vilches. 2015. «Hacia una biblioteca electrónica textual del teatro en español de 1868-1936 (BETTE)». Texto Digital, 11(2): 171-84. https://doi.org/10.5007/1807-9288.2015v11n2p171
Hernández, M. 1981. La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca. Madrid: Alianza Editorial.
Isasi, J. 2017. «Acercamiento al análisis del sistema de los personajes en la narrativa escrita en español: el caso de Zumalacárregui y Mendizábal de Pérez Galdós». Caracteres. Estudios culturales y críticos de la esfera digital 6 (2): 107-137.
Jiménez, C.; E. Martínez Carro; Mª T. Santa María et al. 2017. «BETTE: Biblioteca Electrónica Textual del Teatro en Español de la Edad de Plata». Sociedad, Políticas, Saberes. Málaga: HDH: 88-89. hdh2017.es/wp-content/uploads/2017/10/Actas-HDH2017.pdf.
Josephs, A. y J. Caballero. 1983. La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca. Madrid: Cátedra.
Krug, M.; F. Puppe; F. Jannidis; et al. 2016. «Comparison of Methods for the Identification of Main Characters in German Novels». DH2016: 578-82.
Moretti, F. 2013a. «Operationalizing: or, the function of measurement in modern literary theory». The New Left Review, 84: 103-119.
Moretti, F. 2013b. Distant Reading. Londres: Verso.
Oleza Simón, J. 2013. Biblioteca Digital Arte Lope. Valencia: Universitat de València. https://artelope.uv.es/biblioteca/
Del Río, Á. 1940. «Federico García Lorca (1899-1936)». Revista Hispánica Moderna, VI: 3-4.
Rodríguez Treviño, J. C. 2013. «Cómo utilizar el Análisis de Redes Sociales para temas de historia». Signos Históricos, 29: 102-141.
Salazar Rincón, J. 2006. «Tema y símbolo en La casa de Bernarda Alba». Pirineos. Revista de la Consejería de Educación de la Embajada de España en Andorra 2: 13-17. www.researchgate.net/publication/270104802.
Sánchez, R. G. 1950. García Lorca: estudio sobre su teatro. Madrid: Jura.
Van Vugt, I. 2017. «Using Multi-Layared Networks to Disclose Books in the Republic of Letters». Journal of Historical Network Research, 1: 25-51.
Articles similars
- María Remedios Fernández Ruiz, Gloria Corpas Pastor, Miriam Seghiri, Recepció a Espanya de la literatura africana en llengua anglesa: generació de dades estadístiques amb la base de dades bibliogràfica especialitzada BDÁFRICA , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Umberto Luigi Roncoroni Osio, Abasts i condicions de factibilitat de la recerca artística , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Pau Alsina, Ana Rodríguez, Irma Vilà Òdena, Editorial , Artnodes: Núm. 20: (Desembre 2017). NODE 20. Art i Recerca (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Irma Vilà Òdena)
- Anna Dot, L’arqueologia dels mitjans i la traducció en la pràctica artística: El projecte Nefertiti Hack, de Nora Al-Badri i Jan Nikolai Nelles , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- José Luis Reyes-Criado, Formats situats entorn del debat de ciència-art-tecnologia: una introducció als Festivals Europeus d’Art Digital (DAF) , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Christiane Paul, Els nous mitjans en el "mainstream" , Artnodes: Núm. 11: (Novembre 2011). NODE 11. Discursos híbrids (coord.: Pau Alsina)
- Federica Martini, Casos oberts de la història de l’art: la tasca dels artistes a la fàbrica , Artnodes: Núm. 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Thomas Elsaesser, Arqueologia dels mitjans: una disciplina viable o un bon símptoma? , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Martijn Stevens, Conformar-se amb el no-res: la materialització del que és digital , Artnodes: Núm. 12: (Novembre 2012). NODE 12. Materialitat (coord.: Pau Alsina)
- Andreas Broeckmann, El programari artístic és material artístic genuí? , Artnodes: Núm. 2 (2003): NODE 2. Art i nous mitjans
<< < 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.