Recerca en disseny: suturant cossos, atuells, epistemologies i llunes

La pregunta al voltant de què constitueix investigació en art i disseny està de plena vigència i no són poques les persones ni escoles que han abordat aquesta qüestió amb anterioritat. A l'article següent ens interessa abordar una perspectiva que en general està absent de molts d'aquests debats i que considerem és important tenir en compte: com pensar en aquesta realitat sense haver d'escindir el disseny de la política, del que és social, del que és ètic o de estètic. És a dir, com pensar en la investigació en disseny com una pràctica situada, amb els seus materialitats específiques i llenguatges d'investigació. Partint del treball d'autors com Bruno Latour, Isabelle Stengers o Viveiros de Castro, proposarem una genealogia truncada de la recerca en disseny que considerem té el potencial de superar algunes de les escissions epistemològiques que ens ha deixat la modernitat, que va establir falses dicotomies entre fer i pensar, conèixer i sentir, investigar i jugar, raonar i intuir.