Documentació i materialització de l’art: mètodes conceptuals de documentació per a la materialització de la informació artística

El tractament de la documentació és essencial per a contribuir a millorar la comprensió de l’art i la seva informació, especialment pel que fa a la materialitat de l’art i a la materialització de la informació artística. La documentació, és a dir, els documents i les pràctiques que els utilitzen, conegudes també com a pràctiques documentals, constitueix la base material de l’art i, al seu torn, materialitza la informació presentada, exposada o pretesa per l’obra d’art.  

De fet, gairebé tot l’art existeix sota la forma d’alguna classe de document, com una pel·lícula, una pintura o una escultura. La informació artística, a més, es materialitza i, per tant, es transforma en una obra d’art, a causa i a través de la documentació. Aquesta és, consegüentment, un component crucial de la teoria i la pràctica de l’art, atesa la important funció que exerceix en la materialització de conceptes artístics en alguns tipus concrets de documents que són considerats i tractats, i amb els quals es practica i interactua com a art.

Aquest article presenta una exploració del concepte de documentació, amb la finalitat de contribuir a esclarir la seva importància per a la materialitat de l’art i la materialització de la informació artística. Sobre la base de l’obra d’Ann-Sophie Lehmann, Michael Buckland, Bernd Frohmann, Niels Lund, Tim Gorichanaz i Kiersten Latham, Diana Coole i Samantha Frost, el text pretén començar a descriure i a reunir les disciplines i pràctiques de documentació i art, exposant plantejaments conceptuals útils amb els quals es puguin conèixer millor les seves realitats materials. Aquest article respon, també, a la crida d’Ann-Sophie Lehmann reclamant una alfabetització artística sobre i per al món (de l’art) més gran i més àmplia, a través d’aportar el punt de partida d’una conversa sobre documentació i materialització, en general, i sobre l’art i la seva informació, en particular.