Com citar
Resum
Definir l’espai professional de l’educació social és una empresa en construcció. Un dels àmbits proposats, juntament amb d’altres, el constitueix l’animació sociocultural. Tanmateix, la pràctica professional de l’educació social és complexa, fet que es reflecteix en les interrelacions entre les diferents àrees d’intervenció atès que no hi ha unes fronteres clares entre elles. Aquest article recull, a partir de les opinions (qüestionaris semiestructurats) de professionals de l’educació social, les interconnexions de l’animació sociocultural en àrees tan diverses com centres de menors, toxicòmans, persones grans, discapacitats, etc. Els resultats indiquen que, en aquests contextos, l’animació sociocultural és un recurs per a la integració i promoció de col·lectius que viuen situacions de marginació, tot afavorint una major equitat per a tots. En conclusió, posen en evidència que, en la praxi de l’educació social, l’animació sociocultural s’ha incorporat a l’àmbit de l’educació especialitzada.Paraules clau
Referències
Aneca (2005). Libro Blanco. Título de Grado en Pedagogía y Educación Social. Vol. 1 i 2. Madrid: MEC.
Asedes (2007). Catálogo de Funciones y Competencias del educador y la educadora social. Barcelona: Grafox.
Bult, M. K.; Verschuren, O.; Jongmans, M. J.; Lindeman, E.; Ketelaar, M. (2011). “What influences participation in leisure activities of children and youth with physical disabilities?”. En: systematic review. Research in Developmental Disabilities, 32, 1521-1529.
Caldwell, L. L.; Baldwin, C. K.; Walls, T.; Smith, E. A. (2004). “Preliminary effects of a leisure education program to promote healthy use of free time among middle school adolescents”. En: Journal of Leisure Research, 36, 310-335.
Campillo, M.; García Molina, J. (2009). “El concepto de campo profesional: el caso de la Educación Social”. En: Revista de Ciencies de l’Educació, 0, 157-174.
Caride, J. A. (2003). “Las identidades de la educación social”. En: Cuadernos de Pedagogía, 321, 48-51.
Caride, J. A. (2005a). Las fronteras de la pedagogía social. Barcelona: Gedisa.
Caride, J. A. (2005b). “La animación sociocultural y el desarrollo comunitario como educación social”. En: Revista de Educación, 336, 73-88.
Caride, J. A. (2008). “El grado en Educación Social en la construcción del Espacio Europeo de Educación Superior”. En: Educación XXI, 11, 103-131.
Comas, A. et al. (2010). La metodología de la comunidad terapéutica. Madrid: Fundación Atenea.
Dapía, M. (2012). “Educaçao social, animaçao sociocultural e desenvolvimento comunitario”. En: C. Gaspar, J. Dantas; M. de Sousa: Animaçao sociocultural. Intervençao e Educaçao Comunitaria: Democracia, Cidadania e Participaçao. (p. 285-296). Chaves: Intervençao-Associaçao para a Promoçao e Divulgaçao Cultural.
Dapía, M. (2012b). Leisure Patterns and Needs of the Elderly in Rural Galicia (Spain), Educational Gerontology, 38 (2), 138-145.
De Miguel, S.; Lalana, P.; Martín, M. T. (1999). Génesis y sentido actual de la animación sociocultural. Madrid: Sanz y Torres.
Gómez Serra, M. (2003). “Aproximación conceptual a los sectores y ámbitos de intervención de la educación social”. En: Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 10, 233-252.
Gorbeña, V.; González, V. J.; Lázaro, Y. (1997). El derecho al ocio de las personas con discapacidad. Bilbao: Universitat de Deusto.
Hutchinson, S. (2011). “Leisure education: a new goal for an old idea whose time has come”. En: Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 19, 127-139.
Landrove, G. (2001). “Medidas aplicables a los menores infractores”. En: L. Zuñiga Rodríguez, C. Méndez Rodríguez, M. R. Diego Díaz Santos (Coords.). Derecho penal y nuevas tecnologías. (pp. 68-93). Madrid: Cólex.
Llei 39/2006, de 14 de Desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència (BOE núm. 299, 15-12-2006).
Martín, E.; Moncada, S. (2003). “Programas de prevención de ocio alternativo”. En: Adicciones, 15, 327-346.
Olivar, A.; Tembras, A. (2007). “La educación social en el tratamiento de drogopedendencias: estrategias y procedimientos”. En: Revista Peruana de Drogodependencias, 5, 213-248.
Reial Decret 1420/1991, de 30 d’agost, pel qual s’estableix el títol universitari oficial de Diplomat en Educació Social i les directrius generals pròpies dels plans d’estudis que condueixen a obtenirlo (BOE, de 10 d’octubre de 1991).
Reial Decret 2050/1995, de 22 de desembre, que estableix el títol de Tècnic Superior en Animació Sociocultural i els corresponents ensenyaments mínims (B.O.E., núm. 59, de 8 de març de 1996).
Requejo, A. (2003). Educación permanente y educación de adultos. Barcelona: Ariel.
Trilla, J. (1997). “Concepto, discurso y universo de la animación sociocultural”. En: J. Trilla, J. (Coord). Animación Sociocultural. Teorías, programas y ámbitos (pp. 13-39). Barcelona: Ariel.
Trilla, J. (2000). “El aire de familia de la Pedagogía Social”. En: Romans, M.; Petrus, A.; Trilla, J. De profesión educador(a) social (pp. 15-37). Barcelona: Paidós.
Ucar, X. (2012). Dimensiones y valores de la animación sociocultural como acción o intervención socioeducativa. Congrés Internacional de Pedagogia Social. Brasil. Juliol. http://www.proceedings.scielo.br/scielo.php?pid=MSC0000000092012000200043&script=sci_arttext
Vargus-Adams, J. N.; Martín, L. K. (2010). “Domains of important for parents, medical professionals and youth with cerebral palsy considering treatment outcomes”. En: Child: Care, Health and Development, 2(37), 276-281.
Viché, M. (2003). “La educación social en España. Vigencia de una práctica: necesidad de una profesión”. En: Papers d’animació i educació social. http://quadernsanimacio.net/marioviche/Socialenesp.pdf
WHO (2002). Active ageing: A policy framework. Genova, Switzerland: Author.
WLRA (1993). International Charter for Leisure Education, ELRA, estiu 1994, 13-16.
Drets
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull