Com citar
Resum
Partint de la importància de l’educació integral de la persona, recollim algunes de les empremtes que la pedagogia ha deixat com a contribució per a desplegar-ne la dimensió espiritual, clau en la recerca de sentit. Centrarem l’atenció en el treball de la interioritat, la consciència i autoconeixement, la percepció i atenció, i la integració de dualitats. Per fer-ho, ens recolzem en algunes de les petjades del bagatge espiritual sobre el qual han fet experiència persones del darrer segle que podem qualificar de mestres d’aquesta sensibilitat, Rabindranath Tagore, Edith Stein, Simone Weil i Etty Hillesum. Del seu mestratge en destaquem una espiritualitat oberta a l’alteritat, arrelada, integradora i amb notable implicació social que fa palesa així la seva rellevància per a l’educació social. Aquest treball respon a una síntesi d’una hermenèutica dels trets pedagògics que han vetllat per la interioritat com a porta oberta a la dimensió espiritual humana.Paraules clau
Referències
Arendt, H. (2001). Hombres en tiempos de oscuridad. Barcelona, Gedisa.
Bárcena, F. (1997). “El aprendizaje ético de la existencia, La atención a la experiencia vivida”. En: Ortega P. (coord.). Educación moral. Murcia. Cajamurcia.
Bárcena, F. (2011). “El brillo de las luciérnagas. Ensayo filosófico para una recuperación de la experiencia educativa”. En: Innovación educativa, núm. 55, p. 14-31.
Bauman, Z. (2003). Modernidad líquida. México, Fondo de cultura económica.
Bern, D. J. (1972). “Self-perception theory”. En: Berkowitz, L. Advances dins experimental social psychology. Vol. 6, p. 1-62. New York, Academic Press.
Bernadet, J.; Equip Seduint (2011). Ni amunt ni avall, cap endins. Barcelona, Salesians.
Bueno, D. (2011). L’enigma de la llibertat. Valencia: Sense Fronteres.
Burguet, M. (2009). “Els pedagògics sons dels silencis. Més enllà d’Auschwitz”. En: Temps d’Educació, núm. 37, p. 283-292.
Burguet, M.; Buxarrais, M. R. (2014). “Pedagogías de la interioridad para una cultura de paz”. En: Vila, E. (coord.) Ética, educación y convivencia. Málaga, Aljibe (en premsa).
Delors, J. (1996). La educación encierra un tesoro. Informe en la UNESCO de la Comisión Internacional sobre la educación para el siglo XXI. Madrid, Santillana-UNESCO.
Dewey, J. (2004). Democracia y educación. Madrid, Morata.
Dewey, J. (1990). The School and Society/The Child and the Curriculum. Chicago, University of Chicago Press.
Erikson, E. (1980). Identidad, juventud y crisis. Madrid, Taurus.
Ferry,L. (2007). Aprender a vivir. Filosofía para mentes jóvenes. Madrid, Taurus.
Fierro, A. (1996). Manual de Psicología de la personalidad. Barcelona, Paidós.
Fierro, A. (2005). “Uno mismo a examen”. En: Escritos de Psicología, núm. 7, p. 15-23.
Foucault (1991). Tecnologías del yo. Barcelona, Paidós.
Fradera, M.; Guardans, T. (2008). La setena direcció: el conreu de la interioritat. Barcelona, Claret.
Freire, P. (2003). El grito manso. Buenos Aires, Siglo XXI.
Froom, E. (1984). Sobre la desobediencia y otros ensayos. Barcelona, Paidós.
Fullat, O. (1995). El pasmo de ser hombre. Barcelona, Ariel.
Grün, A. (2004). Cómo estar en armonía consigo mismo. Caminos espirituales hacia el espacio interior. Navarra, Verbo Divino.
Hammarskjöld, D. (1963). Marcas en el camino. Madrid, Mínima Trotta.
Jankélévitch, V. (1986). La aventura, el aburrimiento, lo serio. Madrid, Taurus.
Jung, C. (2010). Los arquetipos y lo inconsciente colectivo. Madrid, Trotta.
Jung, C. (1995). El hombre y sus símbolos. Barcelona, Paidós.
Kabat-Zinn, J. (2007). La práctica de la atención plena. Barcelona, Kairós.
Kant, I. (2005). Fundamentación para una metafísica de las costumbres. Madrid, Alianza.
Kaufman, C. (2011). “La experiencia de Dios en Edith Stein”. En: http://www.universitaties.cat/?p=650L’
Ecuyer, C. (2012). Educar en el asombro. Barcelona, Plataforma.
Lebeau, P. (2000). Etty Hillesum. Un itinerario espiritual. Amsterdam 1941-Auschwitz 1943. Bilbao, Sal Terrae.
Lederach, J. P. (2007). La imaginación moral. El arte y el alma de la cons-trucción de la paz. Bilbao: Gernika Gogoratuz.
Lederach, J. P.; Lederach, A. J. (2010). When blood & Bones Cry Out. Journeys through the Soundscape of Healing & Reconciliation. New York, Oxford University Press.
MacIntyre, A. (1987). Tras la virtud. Barcelona, Crítica.
Mead, G. (1991). “La génesis del self y el control social”. En: Reis, núm. 55, p. 165-186.
Martínez, M. (2011). “Educació i ciutadania en societats democràtiques: cap a una ciutadania col·laborativa”. En: Temps d’Educació, núm. 40, p. 11-23.
Mélich, J. C. (1994). Del extraño al cómplice. La educación en la vida cotidiana, Barcelona, Anthropos.
Mélich, J. C.; Bárcena, F. (1999) “La palabra del otro. Una crítica al principio de autonomía en educación”. En: Revista Española de Pedagogía, 214, p. 465-484.
Nussbaum, M. (2005). El cultivo de la Humanidad. Una defensa clásica de la reforma en la educación liberal. Barcelona, Paidós.
Nussbuam, M. (2011). Sense ànim de lucre. Per què la democràcia necessita les humanitats. Barcelona, Arcadia.
Ricoeur, P. (2006). Caminos del reconocimiento. Tres estudios. Madrid, Trotta.
Scheler, M. (1996). Ordo amoris. Madrid, Caparrós.
Stein, E. (1996). Psicologia e scienze dello spirito. Contributi per una fondazione filosofica. Roma.
Stein, E. (1995). Sobre el problema de la empatía. México, Universidad Interamericana.
Tagore, R. (2013). Sadhana. El sentit de la vida. Barcelona, Fragmenta.
Ortega y Gasset, J. (1973). Obras completas. Vol. VI. Madrid: Revista de Occidente.
Van Manen, M. (1998). El tacto en la enseñanza. El significado de la sensibilidad pedagógica. Barcelona, Paidós.
Weil, S. (1985). Quaderni, II. Milán, Geta.
Weil, S. (2004). A la espera de Dios. Madrid, Trotta.
Xirau, J. (1938). “Charitas”. En: Obras Completas, I. Escritos fundamentales.
Zambrano, M. (1989). Hacia un saber sobre el alma. Madrid, Alianza.
Drets
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull