Que Diotima ens convidi a sopar

No es pas gaire desgavellat afirmar que, en ocasions, el discurs filosòfic es petrifica com a resultat de certs espectres que surten al seu encontre. De fet, el més que qüestionable progrés en termes de pensament bé pot entendre’s com la voluntat de cristal·litzar aquestes aparicions, de sedimentar-les, com l’esforç per desvetllar-les, i, finalment, com l’intent de delimitar-les temàticament –en ocasions, també, metodològicament– en un afany desesperat de donar la talla davant d’un nou assumpte apressant que demana de
nosaltres una actitud vigilant i coratjosa. No debades, Hegel deixà escrit en algun lloc que filosofia no era més que el propi temps captat pel pensament.