Pau de Tars (10-67): em vaig quedar garratibat

Aquest article presenta el perfil de Pau de Tars que lautor no va conèixer fins que va visitar Atenes l’any 1969. Fou llavors quan, acompanyat de la seva germana Maria, es va adonar de la magnitud del missatge paulí, que el va deixar garratibat. Sens dubte, Pau –un cop apartat del judaisme oficial– ha esdevingut el primer gran pensador del cristianisme. De fet, resseguir la ruta que Pau va traçar sobre l’antiga Grècia va propiciar que lautor sendinsés en el pensament paulí, un jueu fariseu que després de caure del cavall –una imatge simbòlica– en el viatge a Damasc es va posar al servei del cristianisme. No debades, les cartes paulines són un document fonamental per conèixer la vida de les primeres comunitats cristianes com la de Corint i, sobretot, per endinsar-se en la teologia paulina que anuncien la nova bona –evangeli– de l’esdeveniment de la mort-resurrecció de Crist, una irracionalitat conscient i majestuosa. En qualsevol cas, la resurrecció no es tracta d’una veritat que els historiadors puguin comprovar, sinó d’una veritat existencial i de cap manera verificable. En darrer terme, aquesta resurrecció –un escàndol per a la raó humana– només es pot capir des d’una posició intel·lectual receptiva al misteri de la paraula, a la força del Logos joànic.