De la societat d'origen a la societat d'acollida: una aproximació als processos migratoris de dones marroquines i dominicanes
Article Sidebar
Main Article Content
Anna Ayuste González
Montserrat Payà Sánchez
M. Teresa Romañá Blay
Eva Baltasar
L'article exposa la primera part d'una investigació de dos anys i mig de durada, subvencionada per l'Institut de la Dona (Ministeri de Treball i Afers Socials), sobre la migració femenina a l'estat espanyol, centrada en les comunitats marroquines i dominicanes. L'objectiu que es pretenia era conèixer els processos migratoris d'aquestes dones, comprendre'ls, identificar canvis i pèrdues i aixecar barreres, formulant propostes realistes que contribuïssin a suavitzar els futurs processos migratoris d'altres dones. La metodologia seguida, de caràcter qualitatiu, combina la consulta d'informació amb un treball d'enquesta en el qual es va entrevistar a sis dones d'aquestes dues comunitats, considerades com «informants clau o expertes», atès el seu temps de permanència a la societat d'acollida, la reflexió realitzada sobre la seva pròpia experiència vital i la seva labor i participació en associacions, centres o organitzacions de la societat d'acollida que treballen per facilitar l'experiència de la migració. Els límits i les oportunitats dins de la societat d'acollida, el canvi en els espais de relació i les pràctiques solidàries que estableixen, juntament amb les propostes que realitzen les mateixes protagonistes, són alguns dels principals resultats d'aquesta investigació.
____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
L’article expose la première partie d’une recherche subventionnée par l’Institut de la Femme (Ministère du Travail et des Affaires Sociales), sur la migration féminine en Espagne, centrée sur les communautés marocaine et dominicaine. L’objectif était de découvrir les processus migratoires de ces femmes, les comprendre, identifier les changements et les pertes, et lever des barrières, en formulant des propositions réalistes devant contribuer à assouplir les futurs processus migratoires d’autres femmes. La méthodologie, de caractère qualitatif, combine la consultation d’information avec un travail d’enquête dans lequel ont été interrogées six femmes de ces deux communautés, considérées comme « informatrices-clés ou expertes », étant donné leur temps de séjour dans la société d’accueil, la réflexion réalisée quant à leur propre expérience vitale et leur travail ainsi que leur participation à des associations, des centres ou des organisations de la société d’accueil qui travaillent pour faciliter l’expérience de la migration. Les limites et les opportunités de la société d’accueil, les modifications dans les espaces de relation et les pratiques solidaires qui sont mises en place, conjointement aux propositions qu’effectuent les protagonistes elles-mêmes, sont quelques-uns des principaux résultats de cette recherche.
____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
L’article expose la première partie d’une recherche subventionnée par l’Institut de la Femme (Ministère du Travail et des Affaires Sociales), sur la migration féminine en Espagne, centrée sur les communautés marocaine et dominicaine. L’objectif était de découvrir les processus migratoires de ces femmes, les comprendre, identifier les changements et les pertes, et lever des barrières, en formulant des propositions réalistes devant contribuer à assouplir les futurs processus migratoires d’autres femmes. La méthodologie, de caractère qualitatif, combine la consultation d’information avec un travail d’enquête dans lequel ont été interrogées six femmes de ces deux communautés, considérées comme « informatrices-clés ou expertes », étant donné leur temps de séjour dans la société d’accueil, la réflexion réalisée quant à leur propre expérience vitale et leur travail ainsi que leur participation à des associations, des centres ou des organisations de la société d’accueil qui travaillent pour faciliter l’expérience de la migration. Les limites et les opportunités de la société d’accueil, les modifications dans les espaces de relation et les pratiques solidaires qui sont mises en place, conjointement aux propositions qu’effectuent les protagonistes elles-mêmes, sont quelques-uns des principaux résultats de cette recherche.
Article Details
Com citar
Ayuste González, Anna et al. «De la societat d’origen a la societat d’acollida: una aproximació als processos migratoris de dones marroquines i dominicanes». Temps d’Educació, 2007, núm. 33, p. 165-82, https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126488.
Drets
Drets d'autor
Temps d’Educació conserva el dret de la primera publicació de l’article, concedint a l’autor els drets d’autoria. A més a més, tots els continguts publicats a Temps d’Educació estan subjectes a la llicència Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0).
Articles més llegits del mateix autor/a
- Anna Ayuste González, Alfons Medina Cambron, Montserrat Payà Sánchez, M. Teresa Romañá Blay, El significat del projecte migratori: les dones parlen de la seva experiència , Temps d'Educació: 2009: Núm.: 37
- M. Teresa Romañá Blay, Ergonomia en l'educació: una oportunitat que no hauríem de perdre , Temps d'Educació: 2003: Núm.: 27
- M. Teresa Romañá Blay, Memòria i invenció: les dues riberes , Temps d'Educació: 2004: Núm.: 28
- Ana Ayuste, Mónica Gijón Casares, Montserrat Payà Sánchez, Laura Rubio i Serrano, Una lectura pedagògica de la intervenció professional amb dones en contextos de prostitució / Une lecture pédagogique de l’intervention professionnelle avec des femmes dans des contextes de prostitution : une relation basée sur la reconnaissance , Temps d'Educació: 2016: Núm.: 50
- Anna Ayuste González, L'educació permanent: la història d'una idea , Temps d'Educació: 2000: Núm.: 24
- Eva Baltasar, Miquel Martí i Pol entre la "Clares Paraules" d'una mare , Temps d'Educació: 2006: Núm.: 31
- M. Teresa Romañá Blay, De decencerts i fal.làcies. Al voltant de L'Educació Ambiental , Temps d'Educació: 1995: Núm.: 13
- Montserrat Payà Sánchez, Algunes lectures clàssiques de teoria de l’educació: una mirada particular en un context de crisi , Temps d'Educació: 2012: Núm.: 43
- M. Teresa Romañá Blay, Educació ambiental i el valor de sentir allò que és comú , Temps d'Educació: 2000: Núm.: 24
- Montserrat Payà Sánchez, La superació del gènere: educar per a l’equitat , Temps d'Educació: 2018: Núm.: 54