El significat del projecte migratori: les dones parlen de la seva experiència
Article Sidebar
Main Article Content
Anna Ayuste González
Alfons Medina Cambron
Montserrat Payà Sánchez
M. Teresa Romañá Blay
En aquest article es donen a conèixer els resultats més importants de la segona part d'una recerca sobre migració femenina duta a terme durant els anys 2005-2007 a diferents comunitats autònomes espanyoles, finançada per l’Institut de la Dona (Ministeri de Treball i Afers Socials). En aquesta segona fase, l’equip investigador ha tractat de recollir, a partir d’entrevistes, relats de vida i grups de discussió, la valoració personal de les dones migrants àrabs i llatines sobre el seu projecte migratori. Així mateix, aquest estudi els ha permès evidenciar les dificultats que troben aquestes dones en el procés d'acollida en els àmbits laboral, social, educatiu i, fins i tot, familiar, i quins recursos mobilitzen per superar amb èxit aquestes dificultats. Entre alguns d’aquests recursos destaquen les pràctiques cooperatives i les xarxes de solidaritat que estableixen entre elles en els espais de relació formal i informal on participen. I com aquests espais, en la mesura que són sensibles a les necessitats i als interessos de les dones migrants, esdevenen una veritable porta d'entrada a la societat d'acollida.
_____________________________________________
Dans cet article, nous offrons les résultats les plus importants de la deuxième partie d'une recherche sur la migration féminine menée à terme au cours des années 2005-2007 dans différentes communautés autonomes espagnoles, financée par l’Institut de la Femme (Ministère du Travail et des Affaires sociales). Dans cette deuxième phase, l’équipe de recherche a recueilli, à partir de différentes entrevues, de récits de vie et de groupes de discussion, l’évaluation personnelle des femmes migrantes arabes et latino-américaines sur leur projet migratoire. Ainsi, cette étude a permis de mettre en évidence les difficultés que trouvent ces femmes dans le processus d'accueil au niveau professionnel, social, éducatif et, même, familial, et les ressources qu’elles ont dû mobiliser pour affronter avec succès ces difficultés. Parmi ces ressources, on remarquera les pratiques coopératives et les réseaux de solidarité qu’elle mettent en oeuvre entre elles dans les espaces de relation formelle et informelle auxquels elles participent. On notera aussi comment ces espaces, dans la mesure où ils sont sensibles aux nécessités et aux intérêts des femmes migrantes, deviennent une véritable porte d'entrée à la société d’accueil.
_____________________________________________
Dans cet article, nous offrons les résultats les plus importants de la deuxième partie d'une recherche sur la migration féminine menée à terme au cours des années 2005-2007 dans différentes communautés autonomes espagnoles, financée par l’Institut de la Femme (Ministère du Travail et des Affaires sociales). Dans cette deuxième phase, l’équipe de recherche a recueilli, à partir de différentes entrevues, de récits de vie et de groupes de discussion, l’évaluation personnelle des femmes migrantes arabes et latino-américaines sur leur projet migratoire. Ainsi, cette étude a permis de mettre en évidence les difficultés que trouvent ces femmes dans le processus d'accueil au niveau professionnel, social, éducatif et, même, familial, et les ressources qu’elles ont dû mobiliser pour affronter avec succès ces difficultés. Parmi ces ressources, on remarquera les pratiques coopératives et les réseaux de solidarité qu’elle mettent en oeuvre entre elles dans les espaces de relation formelle et informelle auxquels elles participent. On notera aussi comment ces espaces, dans la mesure où ils sont sensibles aux nécessités et aux intérêts des femmes migrantes, deviennent une véritable porte d'entrée à la société d’accueil.
Article Details
Com citar
Ayuste González, Anna et al. «El significat del projecte migratori: les dones parlen de la seva experiència». Temps d’Educació, 2009, núm. 37, p. 149-68, https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/186884.
Drets
Drets d'autor
Temps d’Educació conserva el dret de la primera publicació de l’article, concedint a l’autor els drets d’autoria. A més a més, tots els continguts publicats a Temps d’Educació estan subjectes a la llicència Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0).
Articles més llegits del mateix autor/a
- Anna Ayuste González, Montserrat Payà Sánchez, M. Teresa Romañá Blay, Eva Baltasar, De la societat d'origen a la societat d'acollida: una aproximació als processos migratoris de dones marroquines i dominicanes , Temps d'Educació: 2007: Núm.: 33
- M. Teresa Romañá Blay, Ergonomia en l'educació: una oportunitat que no hauríem de perdre , Temps d'Educació: 2003: Núm.: 27
- M. Teresa Romañá Blay, Memòria i invenció: les dues riberes , Temps d'Educació: 2004: Núm.: 28
- Ana Ayuste, Mónica Gijón Casares, Montserrat Payà Sánchez, Laura Rubio i Serrano, Una lectura pedagògica de la intervenció professional amb dones en contextos de prostitució / Une lecture pédagogique de l’intervention professionnelle avec des femmes dans des contextes de prostitution : une relation basée sur la reconnaissance , Temps d'Educació: 2016: Núm.: 50
- Anna Ayuste González, L'educació permanent: la història d'una idea , Temps d'Educació: 2000: Núm.: 24
- Alfons Medina Cambron, Ramón Flecha, Transformació del model escolar al model social d'educació de persones adultes , Temps d'Educació: 1998: Núm.: 20
- M. Teresa Romañá Blay, De decencerts i fal.làcies. Al voltant de L'Educació Ambiental , Temps d'Educació: 1995: Núm.: 13
- Montserrat Payà Sánchez, Algunes lectures clàssiques de teoria de l’educació: una mirada particular en un context de crisi , Temps d'Educació: 2012: Núm.: 43
- M. Teresa Romañá Blay, Educació ambiental i el valor de sentir allò que és comú , Temps d'Educació: 2000: Núm.: 24
- Montserrat Payà Sánchez, La superació del gènere: educar per a l’equitat , Temps d'Educació: 2018: Núm.: 54