El règim lingüístic de l’educació a Catalunya. Un balanç retrospectiu amb dèbits i crèdits

Durant el període de l’autonomia política, el règim lingüístic de l’educació a Catalunya, tot i els innegables avenços experimentats després de dècades de proscripció, s’ha vist condicionat per la feble recepció constitucional del principi plurilingüístic. L’Estatut de 2006 elevà el rang de la regulació preexistent, sense grans novetats, però dotant-la de majors garanties i estabilitat. La STC 31/2010 semblà avalar-la a grans trets, però tant la praxi del legislador estatal com l’evolució doctrinal del mateix TC, i sobretot l’actuació de la justícia ordinària, no permeten afirmar a hores d’ara que el model lingüístic educatiu es mantindrà incòlume.