La LOMCE o la construcció d’un dret educatiu inexistent: el de triar el castellà com a llengua vehicular
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
La Llei orgànica de millora de la qualitat de l’educació (LOMCE) va introduir el dret dels representants legals dels menors a què els seus fills o pupils rebin ensenyament en castellà en aquelles comunitats autònomes (CCAA) amb més d’una llengua oficial, que ha estat desenvolupat reglamentàriament en el RD 591/2014. Ambdues normes formen part d’una estratègia de determinats sectors polítics per a construir aquest dret, després d’haver intentat infructuosament que la doctrina constitucional el reconegui. Amb tot, els canvis jurisprudencials que s'han dut a terme amb la STC 31/2010 han intensificat l’exigència d’un tracte de plena igualtat del castellà en relació amb la resta de llengües cooficials han generat noves interpretacions sobre la constitucionalitat dels règims lingüístics vigents en diversos àmbits, també l’educatiu. A l’espera del pronunciament del Tribunal Constitucional sobre la qüestió, determinats preceptes de la LOMCE i de les seves normes de desenvolupament constitueixen una fractura de l’ordre constitucional i estatutari vigent en matèries com el règim lingüístic i les competències educatives a Catalunya.
Article Details
Articles més llegits del mateix autor/a
- Joan Ridao Martín, La llengua catalana al Principat després de quaranta anys d'autonomia política. Un balanç des de la perspectiva jurídica , Revista de Llengua i Dret: Núm. 70, desembre de 2018
- Joan Ridao Martín, El règim lingüístic de l’educació a Catalunya. Un balanç retrospectiu amb dèbits i crèdits , Revista de Llengua i Dret: Núm. 75. Llengua i educació, juny de 2021
- Joan Ridao Martín, Crònica legistaltiva de Catalunya. Segon semestre de 2020 , Revista de Llengua i Dret: Núm. 75. Llengua i educació, juny de 2021
- Joan Ridao Martín, Crònica legislativa de Catalunya. Primer semestre de 2021. “Una etapa de sequera normativa producte de l’extrema precarietat institucional de la Generalitat” , Revista de Llengua i Dret: Núm. 76. El bilingüisme de sentit únic a l'Estat espanyol, desembre de 2021
- Joan Ridao Martín, Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2021. “Un període caracteritzat per la incipient activitat normativa associada a l’inici de la nova legislatura i per les invectives judicials contra el model lingüístic educatiu” , Revista de Llengua i Dret: Núm. 77. Llengua i COVID-19, juny de 2022
- Joan Ridao Martín, Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2023. , Revista de Llengua i Dret: Núm. 81. Les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades, juny de 2024
- Joan Ridao Martín, Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2022. “Un període caracteritzat per les primeres derivades judicials i polítiques del nou marc legal sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari” , Revista de Llengua i Dret: Núm. 79. Llengües, administració electrònica i tecnologies del llenguatge, juny de 2023