Al·legories de l’exili en «La finestra de gel» d’Anna Murià

L’article presenta una lectura del relat «La finestra de gel» d’Anna Murià en clau d’al·legoria de l’exili. Per al·legoria s’entén, des de W. Benjamin i F. Jameson, la figura que permet detectar en el text literari l’experiència històrica, particular i col·lectiva, que el travessa. A partir dels estudis de Josep Solanes, veurem en el relat la dimensió psicològica i psicoanalítica de la vivència traumàtica i la dificultat de narrar-la.