La remodelació del viatge combinat per Reial decret-llei 23/2018, de 21 de desembre
Article Sidebar
Main Article Content
El legislador nacional ha estat incapaç de traslladar, dintre del termini i en la forma escaient, al nostre ordenament jurídic certes directives. De manera que aquest article se centra en la demorada i insòlita incorporació de la Directiva 2015/2302 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de novembre, relativa als viatges combinats i als serveis de viatge vinculats, per la qual es modifiquen el Reglament núm. 2006/2004 i la Directiva 2011/83/UE del Parlament Europeu i del Consell i per la qual es deroga l’anterior Directiva 90/314/CEE del Consell, de 13 de juny de 1990, relativa als viatges combinats, les vacances combinades i els circuits combinats. La seva concreta transposició ha tingut lloc mitjançant la discutible via d’un Reial decret-llei de recent convalidació (RDL 23/2018, de 21 de desembre) després de diverses temptatives fallides i davant el temor de patir la imposició d’una sanció per part de la Comissió Europea, prèvia incoació del corresponent procediment formal d’infracció. Aquest estudi pretén dur a terme una anàlisi crítica i aclarir alguns dels aspectes principals de la nova reforma relatius a la transformació que hi ha hagut en la mateixa noció de viatge combinat, en particular, la integració de determinats conceptes com els serveis de viatge vinculats, les seves eventuals exclusions –establertes o no en l’actual normativa– i altres extrems de rellevància en vista de l’esmentat cos legal i dels principals treballs preparatoris que l’antecedeixen.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 3.0.
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.