Els contractes de zero hores dins el treball en plataformes digitals. Hem de prohibir-los o acceptar-los?

L'objectiu de l'article és analitzar els anomenats contractes de zero hores dins el context del treball en plataformes digitals i, en concret, els riscos i les oportunitats d'aquesta forma de prestar serveis. En el context de l'economia col·laborativa i l'economia de bolos o de feinetes, han sorgit tota una sèrie d'empreses que treballen basant-se en una aplicació i que han modificat substancialment la manera com es presten els serveis. Empreses com ara Uber, Lift, TaskRabbit, Deliveroo, Glovo o Amazon Mechanical Turk han suposat la introducció de noves formes de treball que han alterat els límits de la legislació laboral. El model de treball d'aquestes empreses és dividir la seva producció en "microtasques" o feinetes, externalitzar tota la seva producció a un gran nombre de contractistes independents a través d'una aplicació o una pàgina web, i contractar cada servei a demanda. Així, les noves tecnologies han permès que aquestes empreses evitin contractar empleats i prestin els seus serveis únicament a través de treballadors autònoms. La contractació a demanda implica, de facto, que es faci servir un contracte de zero hores, perquè els treballadors de la plataforma no estan subjectes a un règim horari concret i tenen llibertat absoluta per decidir no només el seu calendari sinó també l'horari laboral i, fins i tot, la disponibilitat per treballar. En aquesta situació, l'objectiu de l'article és analitzar el règim de zero hores dins el context del treball en plataformes digitals. L'objectiu final de l'article és determinar, des de la perspectiva d'elaborar una possible futura llei sobre aquesta qüestió, si les jurisdiccions haurien d'incloure aquest tipus de contracte per afavorir el model de negoci que utilitzen les plataformes digitals o si, per contra, l'haurien de prohibir.