Maragall: els pronoms febles com a símptoma

Aquest treball proposa una aproximació a l’ús lingüístic de Joan Maragall i als criteris que podien regir-lo a partir de l’anàlisi d’un aspecte gramatical concret –els usos dels pronoms febles– en un text puntual –l’«Elogi de la paraula»–, i posa en relació la llengua de Maragall amb les orientacions i les idees lingüístiques, estrictament contemporànies, que el jove Pompeu Fabra començava a difondre i que constitueixen la base de la codificació moderna del català, una codificació que, precisament, ha interferit de forma notable la visió que els estudiosos han tingut tradicionalment de la llengua de Maragall.