La inversió de la penitència a «La fi d’en Serrallonga»

A «La fi d’en Serrallonga», la veu poètica ficcionalitza l’última confessió del bandoler Joan Sala i Ferrer, conegut com Serrallonga, abans de la seva execució. Els set pecats capitals estructuren la confessió, amb un penediment purament ritual. Administrat el sagrament, en lloc de ser el sacerdot qui imposi el compliment d’una penitència al fidel, és aquest qui proclama quina serà la pregària que pronunciarà abans de la seva execució. Són les últimes voluntats del reu, que admeten diverses lectures: des de la lectura cristiana que hi veu l’expressió de la creença en la resurrecció, fins a la lectura irònica que hi postula una voluntat de desactivar la condemna o el penediment forçat pel sacerdot.