«Vaig renegar de la mare, del canonge i de la noia». Maragall i el poder eclesiàstic

Malgrat les expressions de pietat que sovintegen en els seus escrits i els contactes amb eclesiàstics documentats a la seva biografia, Joan Maragall es va mantenir tota la vida allunyat del poder eclesiàstic. L'article estudia aquests contactes i la seva ambigüitat, cosa que permet concloure que cal anar amb la màxima cura a l'hora d'inferir-ne un determinat posicionament ideologicoreligiós: els contactes de Maragall amb el poder eclesiàstic són més aviat ocasionals i epidèrmics.

Despite the numerous expressions of piety present in his writings and the contact with clergymen reported in his biography, Joan Maragall remained away from the ecclesiastical power throughout all his life. This article studies these contacts and their ambiguity, and we come to the conclusion that extreme caution must be taken when inferring certain ideological-religious stances: Maragall’s contacts with the ecclesiastical power are rather occasional and superficial.