Modelo para analizar experiencias y proyectos desde la perspectiva de la resiliencia socioeducativa comunitaria
pdf (Català)
pdf


Citaciones en Google Académico

Cómo citar

Montserrat, M Carme et al. «Modelo para analizar experiencias y proyectos desde la perspectiva de la resiliencia socioeducativa comunitaria». Educació social: revista d’intervenció sòcioeducativa, n.º 82, pp. 75-94, doi:10.34810/EducacioSocialn82id413812.


Resumen

Este estudio se enmarca en la resiliencia socioeducativa comunitaria, centrada en analizar la implicación de agentes sociales y educativos en el diseño e implementación de propuestas sociales y educativas para hacer frente a situaciones de adversidad como la ocasionada por el covid-19. Los objetivos han sido identificar prácticas resilientes relacionadas con niños, niñas y jóvenes en 5 territorios de Cataluña (Celrà, Ciutat Vella de Barcelona, Girona, Olot y Palafrugell), y aportar medidas específicas de evaluación y promoción de prácticas que potencien procesos de resiliencia socioeducativa comunitaria. El enfoque metodológico ha sido mixto mediante: un cuestionario dirigido a niños, niñas y adolescentes (10-17 años) (N=1.216) y a jóvenes (18-29) (N=115), una recopilación de 93 prácticas resilientes con 30 entrevistas a sus referentes y 5 grupos de discusión (N=36). Se presentan los principales resultados, así como la explicación de un modelo de análisis que permita conocer, analizar y potenciar las prácticas resilientes de una comunidad. Éste se ha operativizado agrupando 20 indicadores en tres dimensiones: Acompañamiento y personalización, Acción colectiva y capital social y Acciones de comunicación. Es una guía práctica, en formato de lista de verificación, orientada a la toma de decisiones para potenciar la resiliencia socioeducativa y dirigida a profesionales, instancias políticas y miembros del tejido asociativo.

Palabras clave

infants, joves, confinament, resiliència, socioeducació, acció comunitària niños, jóvenes, confinamiento, resiliencia, socioeducación, acción comunitaria children and young people, lockdown, resilience, socio-education, community action
https://doi.org/10.34810/EducacioSocialn82id413812
pdf (Català)
pdf

Citas

Barbet, B., Costas, E., Salinas, P., Gómez, C., Junquera, C. & Lafuente, M. (2020). Impacto de la crisis por COVID-19 sobre los niños y niñas más vulnerables. Reimaginar la reconstrucción en clave de derechos de infancia. UNICEF España.

Bonal, X. & González, S. (2020). The impact of lockdown on the learning gap: Family and school divisions in times of crisis. International Review of Education, 1–21. https://doi.org/10.1007/s11159-020-09860-z

Bryan, J., Williams, J. M. & Griffin, D. (2020). Fostering Educational Resilience and Opportunities in Urban Schools Through Equity-Focused School–Family–Community Partnerships. Professional School Counseling, 23, 1. https://doi.org/10.1177/2156759X19899179

Bronfenbrenner, U. (1977). Toward an experimental ecology of human development. Am. Psychol. 32, 513–531.

Chen, C. Y.-C., Byrne, E. & Vélez, T. (2021). Impact of the 2020 pandemic of COVID-19 on families with school-aged children in the United States: roles of income level and race. Journal of Family Issues. 43, 719–740. https://

doi.org/10.1177/0192513X21994153

Fernández-Rodrigo, L. (2020). Alumnado que no sigue las actividades educativas: El caso de una escuela de alta complejidad durante el confinamiento por COVID-19. Sociedad e Infancias, 4, 191-194. https://doi.org/10.5209/soci.69266

Gardner, R. L. & Stephens-Pisecco, T. L. (2019). Fostering childhood resilience: A call to educators. Prev. Sch. Fail. 63, 195–202. https://doi.org/10.1080/1045988X.2018.1561408

Gifre, M. & Esteban-Guitart, M. (2012). Consideraciones educativas de la perspectiva ecológica de Urie Bronfenbrenner. Contextos Educativos, 15, 79-92. https://doi.org/10.18172/con656

González, S. & Bonal, X. (2021). COVID-19 school closures and cumulative disadvantage: Assessing the learning gap in formal, informal and non-formal education. European Journal of Education, 56(4), 607-622. https://doi.org/10.1111/ejed.12476

Greene, J. C., Caracelli, V. J. & Graham, W. F. (1989). Toward a conceptual framework for mixed method evaluation designs. Educational Evaluation and Policy Analysis, 11(3), 255-274.

Iglesias, E., González-Patiño, J., Lalueza, J. L. & Esteban-Guitart, M. (2020). Manifiesto en tiempos de Pandemia: Por una educación crítica, intergeneracional, sostenible y comunitaria. Revista International de Educación para la

Justicia Social, 9(3e), 181-198. https://doi.org/10.15366/riejs2020.9.3.010

Iglesias, E., Esteban-Guitart, M., Puyaltó, C. & Montserrat, C. (2022). Fostering community socio-educational resilience in pandemic times. Its concept, characteristics and prospects. Frontiers in Education, https://doi.org/10.3389/feduc.2022.1039152, 7:1039152

Khalid, A. & Singal, N. (2022). Parents as partners in education during COVID-19-related school closures in England: challenges and opportunities identified by parents with Pakistani and Bangladeshi heritage. Journal of

Family Studies, https://doi.org/10.1080/13229400.2022.2098804

Luque, S., Panadero, H., Sendróis, E., Gómez, S. & Gilart, G. (2020). Bretxes digitals i educació. Usos de les TIC en l’aprenentatge, usos socials de pantalles i xarxes i noves bretxes digitals. Fundació Ferrer i Guàrdia.

Magis, K. (2010). Community resilience: An indicator of social sustainability. Soc. Nat. Resour. 23, 401–416. https://doi.org/10.1080/08941920903305674

Montserrat, C., Garcia-Molsosa, M., Llosada-Gistau, J. & Sitjes-Figueras, R. (2021). The views of children in residential care on the COVID-19 lockdown: Implications for and their well-being and psychosocial intervention. Child Abuse & Neglect, 120, 105182 https://doi.org/10.1016/j.chiabu.2021.105182

Norris, F. H., Stevens, S. P., Pfefferbaum, B., Wyche, K. F. & Pfefferbaum, R. L. (2008). Community resilience as a metaphor, theory, set of capacities, and strategy for disaster readiness. Am. J. Community Psychol. 41, 127–150.

https://doi.org/10.1007/s10464-007-9156-6

Oppermann, E., Cohen, F., Wolf, K., Burghardt, L. & Anders, Y. (2021). Changes in parents’ home learning activities With their children during the COVID-19 lockdown. The role of parental stress, parents’ self-efficacy and social support. Frontiers in Psychology, 12, 682540. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2021.682540

Sheppard, B., Han, H. & Martínez, E. (2021). Years don’t wait for them. Human Rights Whach. USA.

Souza JB, Potrich T, Brum CN, Heidemann ITSB, Zuge SS. & Lago AL.(2020). Repercussions of the COVID-19 pandemic from the childrens’ perspective. Aquichan. 20(4), e2042. https://doi.org/10.5294/aqui.2020.20.4.2

UNESCO (2020). Rallies International Organizations, Civil Society and Private Sector Partners in a Broad Coalition to Ensure #LearningNeverStops. UNESCO.

Uribe, J. (2021). ¿Pobreza o exclusión social? Covid-19. Ante la responsabilidad de un abordaje nuevo y coordinado en los servicios sociales. Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 77, 15-35. https://hdl.handle.net/11162/210543

Zies, Cáritas Española y Càritas Catalunya. (2020). L’impacte de la COVID-19 en les famílies ateses per les Càritas amb seu a Catalunya. Resultats de la primera onada. Càritas Catalunya.

Zolkoski, S. M. & Bulloch, L. M. (2021). Resilience in children and yotuh: A review. Children and Youth Services Review, 34, 2295–2303. https://doi.org/10.1016/j.childyouth.2012.08.00