How to Cite
Abstract
In a constantly evolving society, educational institutions are sensitive to change. Consequently, the trend towards a more active and participatory educational model in which great importance is attached to community and family work, makes it clear that schools indispensably need new professional profiles. In this article, we take the case of social education to determine whether this is necessary within the framework of school education. More specific goals are to consider whether it is provided at primary and secondary schools, to ascertain professionals’ opinions as to whether it should be introduced, and to discover how schools perform their socialising function in practice. Using a qualitative methodology, interviews were conducted with seven participants engaged in school and/or social education. Having reviewed the theory and learned the opinions of professionals, we conclude our study by stressing the importance of social educators becoming part of the organisational charts of schools, which would benefit from their expertise in community spaces and working with families.
Keywords
References
Andalucía. Decreto 19/2007, de 23 de enero, por el que se adoptan medidas para la promoción de la Cultura de Paz y la Mejora de la Convivencia en los Centros Educativos sostenidos con fondos públicos. BOJA, 25, p. 10-23.
https://www.juntadeandalucia.es/boja/2007/25/2
Asociación Estatal de Educación Social (2007). Documentos profesionalizadores. ASEDES.
Barranco, R., Díaz, M. y Fernández, E. (2012). El educador social en la educación secundaria. Nau llibres.
Bauman, Z. (2008). Los retos de la educación en la modernidad líquida. Gedisa.
Carretero, D. G. (2019). La realitat dels educadors socials a l’Estat espanyol. Experiència evolutiva en els centres d’educació secundària d’Extremadura. Educació Social. Revista d'Intervenció Socioeducativa, (71), 78-103.
Castillo, M. (2013). La aportación de los educadores y educadoras sociales a la escuela: nuevas competencias, nuevas posibilidades. Revista de educación social, 16, 1-11.
Castillo, M. y Bretones, E. (2014). Acción Social y educativa en contextos escolares. UOC.
Cataluña. Decreto 150/2017, de 17 de octubre, de la atención educativa al alumnado en el marco de un sistema educativo inclusivo. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 7477.
http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7477/1639866.pdf.
Colegio de Educadores y Educadoras Sociales de Cataluña (CEESC). (2017). L’equip educatiu més enllà del docent: l’educació social a l’escola. https://ceesc.cat/documents/Relatoria_EScola.pdf
CEESC. (2018). Manifest: la figura de l’educador/a social als centres escolars. https://ceesc.cat/documents/Comunicats/Manifest_Escola_Febrer2019.pdf
Colegio de Pedagogos de Cataluña (COPEC). (2019). Valoració del Col·legi de Pedagogs de Catalunya sobre el manifest: “La figura de l’educador/a social als centres escolars”.
https://www.pedagogs.cat/DOC/COPEC_ValoracioManifest_CEESC_9-5-2019.pdf
Dapía, M. D. y Fernández, M. R. (2018). Educación social y escuela en España. A propósito de la formación e inserción laboral. Revista Iberoamericana de Educación, 76, 209-228.
España. Ley 27/2005, de 30 de noviembre, de fomento de la educación y la cultura de la paz. Boletín Oficial del Estado, núm. 287.
https://www.boe.es/buscar/pdf/2005/BOE-A-2005-19785-consolidado.pdf
Extremadura. Ley 4/2011, de 7 de marzo, de educación de Extremadura. Boletín Oficial del Estado, núm. 70.
https://www.boe.es/buscar/pdf/2011/BOE-A-2011-5297-consolidado.pdf
Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament. (2018). Acord entre el Departament d’Ensenyament i el Comitè Intercentres en relació amb el personal de la categoria professional d’Integrador/a social adscrit als centres escolars. https://ugteducacio.cat/laborals/wp-content/uploads/2018/10/Acord-CI-en-relaci%C3%B3-amb-el-personal-TIS-adscrit-als-centres-educatius.pdf
Hernández, S. M. (2013). El educador social y la escuela. Justificación de la necesidad de la Educación Social en las escuelas. RES: Revista de Educación Social, (16), 4.
Junta de Extremadura, Consejería de educación. (2007). Derechos y deberes del alumnado y normas de convivencia en los centros docentes sostenidos con fondos públicos de Extremadura.
UNESCO. (2015). Rethinking Education: Towards a global common good? https://unevoc.unesco.org/e-forum/RethinkingEducation.pdf
Ribera, J. P. (2010). La consolidació dels educadors socials: 1969-2009. En C. Vilanou y J. Planella (coords.). De la compassió a la ciutadania: una història de l'educació social (p. 265-296). Editorial UOC.
Salvador, E. A. (2019). L’educació social a l’escola des del punt de vista dels professionals de l’educació social. Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa, (71), 180-201.
Sánchez-Valverde Visius, C. y Vallés Herrero, J. (2016). La Escuela de Educadores Especializados de Girona, 1986-1994. RES, Revista de Educación Social, (23), 336-345.
Zaguirre, R. L. (2012). Las educadoras y los educadores sociales en centros escolares, en el estado español. RES: Revista de Educación Social, (16), 2.
Rights
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial 4.0 International License.
(c) Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull, 2021
Copyright
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull