How to Cite
Abstract
The years of economic prosperity and growth lived between 1990 and nowadays brought about the creation of a third sector. The economic, comercial and lucrative sectors paid attention to child and youth leisure not only as a space to offer goods and individual services (as the tradition in the entertainment industry does), but also offering an option (that of the group leisure activities with educational content) that was not considered as a possible market. The tourist industry also realized that child and youth leisure was a field where its services could be offered, adapting them or creating new activity categoriesKeywords
References
AA.VV. (2001), L’educació de la gent jove. Una educació a l’alba del segle XXI. Edita: CCCCCE, EC, ESPLAC i MEGSJC. Barcelona.
Armengol, Carles; Burguet, Marta; Galceran, M. del Mar (1993), L’oci. Un temps, una activitat, una actitud. (Col. Senderi – Quaderns d’educació ètica n. 1). Eumo Editorial. Vic.
Armengol, Carles; Fernández, Juanjo (1999), Com iniciar un centre d’esplai. Ed. Claret. Barcelona.
Armengol, C. (coordinador) (2003), TANGRAM: Set elements per fer esplai i escoltisme des de la interculturalitat. Ed. Secretaria General de Joventut – Fundació Jaume Bofill. Barcelona.
Armengol, C.i altres (2006), Perspectives de l’Educació en el Lleure. Ed. Claret. Barcelona.
Borja, M. (2000), Las ludotecas: instituciones de juego. Octaedro. Barce-lona.Cardús, S. (2000), El desconcert de l’educació. (Col·lecció Obertures, 7). Edicions La Campana. Barcelona.
Chinchilla, N.; Poelmans, S. (2001), Políticas familiarmente responsables. Conciliar trabajo y familia, ¿una preocupación en las empresas españolas?IESE. Universidad de Navarra.
Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai (1994), El responsable a les activitats de lleure (Reflexions i tècniques sobre el paper del responsable). Ed. Claret. Barcelona.
Departament de Pedagogia de l’Escola de l’Esplai (1991), Educar en l’esplai, educar actituds. Ed. Pleniluni – Claret. Barcelona.
Escoles de l’esplai de l’Esplai de Catalunya i les Illes Balears - CCCCCE(1998), Per educar en l’esplai. L’animació d’activitats de lleure infantil i juvenil. Ed. Claret. Barcelona
Fundació Catalana de l’Esplai (2003), “Eduquem més enllà de l’horari lectiu” Accessible a: http://www.esplai.org/eduquem-mes.htm
Fundació Pere Tarrés (2002), Família i vacances infantils a Catalunya.Com resolen els catalans les vacances dels seus fills/es. Estudi prospectiu. Document policopiat.
Franch, J. (1985), El lleure com a projecte.Generalitat de Catalunya.
Franch, J.; Martinell, A. (1994), Animar un proyecto de educación social. La intervención en el tiempo libre. Ed. Paidós. Barcelona.
Grup de recerca ISOR-UAB (2002), Propostes d’Intervenció per a la conciliació d’horaris familiars, escolars i laborals. Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.
Henri, J.P. (1994), Un lloc per a l’infant. Ed. Pleniluni – Claret. Barcelona.
Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés (1997), Perspectives per a les colònies i activitats de vacances. Ed. Pleniluni – Claret. Barcelona.
Llull, José (1999), Teoría y práctica de la educación en el tiempo libre.Ed. CCS. Madrid.
Poelmans, Steven (2005), Tiempo de calidad, calidad de vida. McGraw-Hill.
Puig, J.; Trilla, J. (1996), Pedagogia del ocio, Ed. Laertes. Barcelona.
Rosenfeld, A.; Wise, N. (2002), La hiperescolarización de los niños. Ed. Paidós. Barcelona.
Tonucci, F. (1997), La ciutat dels infants. Ed. Barcanova. Barcelona.
Torralba i altres (2010), El lleure educatiu a l’inici del segle XXI. Ed. Claret. Barcelona.Trilla, J. (coord.) (1997), Animación sociocultural. Teorías programas y ámbitos. Ed. Ariel. Barcelona.
Trilla, J. (2000), Pedagogia del grup i del projecte. Una aproximació a l’obra de Joaquim Franch. Ed. 62-Eumo Ed. Barcelona.
Rights
Copyright
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull