Com citar
Resum
Aquest estudi presenta un anàlisi comparativa de la visió que tenen professionals de la pedagogia social de diferents països sobre la seva acció socioeducativa en el marc de la pedagogia social. Sorgeix de l’interès per construir una mirada global, actual i integrada sobre la pedagogia social. S’utilitza una metodologia qualitativa amb la realització d’una sèrie d’entrevistes semiestructurades a professionals experts de l’àmbit de la pedagogia social de deu països diferents. El contingut de les entrevistes s’analitza a partir de les principals dimensions que configuren la pedagogia social, definides pels experts acadèmics en una recerca prèvia (Janer i Úcar 2016a). Aquestes es codifiquen en una sèrie de categories d’anàlisi tractades amb el programa Atlas.ti. Segons els professionals entrevistats, la pedagogia social no té una traducció professional directa; no té un reconeixement social i no hi ha acord sobre el seu estatus epistemològic. Hi ha una sèrie d’aspectes concrets que consideren que es desenvolupen de manera específica en funció de cada context. Coincideixen en el fet que es possible generar un marc teòric i pràctic comú per a la pedagogia social ja que hi ha elements comuns entre les tradicions dels diferents països. Afirmen, però, la necessitat de crear i potenciar entorns de diàleg entre teòrics i pràctics; entre acadèmics i professionals.
Paraules clau
Referències
Cameron, C. i Moss, P. (2011). Social Pedagogy and Working with Children and Young People: Where Care and Education Meet. London: Jessica Kingsley.
Castillo, S. i Cabrerizo, J. (2004). Evaluación de programes de intervención socioeducativa: Agentes y ámbitos. Madrid: Pearl Educación.
Coussée, F.; Bradt, L.; Roose, R. i Bouverne-De Bie, M. (2010). The emerging social, pedagogical paradigma in UK Child and Youth Care: Deus ex machina or walking the beaten path. British Journal of Social Work, 40(3), 789-805
Eichsteller, G. (2009). Social Pedagogy in Britain – Further Developments. International Social Work y Society News Magazine. Disponible en: http://www.socmag.net/?p=456#comment-6177
Eichsteller, G. i Holthoff, S. (2012). The Art of Being a Social Pedagogue: Developing
Cultural Change in Children’s Homes in Essex. International Journal of Social Pedagogy, 1(1), 30-46.
Eriksson, L. (2010). Community development and social pedagogy: Traditions for understanding mobilisation for collective development. Community Development Journal Advance, 18, 1–18.
Eriksson, L. (2014). The understandings of social pedagogy from northern European perspectives. Journal of Social Work Advance, 14(2), 165–182. Doi: 10.1177/1468017313477325
Hämäläinen, J. (2003). The concept of social pedagogy in the field of social work. Journal of Social Work, 3, 69-80.
Hämäläinen, J. (2013). Defining Social Pedagogy: Historical, Theoretical and Practical Considerations. British Journal of Social Work, 1–17.
Janer, A. (2016). La pedagogía social versus otras disciplinas y/o profesiones sociales. Olhar de Professor, 1 – 19. Doi: 10.5212/OlharProfr.v.19i1.0001
Janer, A. (2019). Análisis de las perspectivas académica y formativa de la pedagogía social desde una mirada comparativa internacional. Foro de Educación, 7 (26).
Janer, A i Úcar, X. (2016). Analysing the dimensions of social pedagogy from an international perspective. European Journal of Social Work, 2 - 20, 203 - 218. Doi: 10.1080/13691457.2016.1188782.
Janer, A i Úcar, X. (2019). An international comparative analysis about the training of Social Pedagogy at universities. Journal of Social Work, 19 (2), 253-275. Doi: https://doi.org/10.1177/1468017318757398
Janer, A i Úcar, X. (2020). Social pedagogy in the world today: an analysis of the academic, training and professional perspectives. The British Journal of Social Work, 50 (3), 701–721. Doi: https://doi.org/10.1093/bjsw/bcz025.
Kornbeck, J. (2009). Important but widely misunderstood: The problem of defining social pedagogy in Europe. En J. Kornbeck i N. Rosendal Jensen (Eds.). The diversity of Social pedagogy in Europe. Studies in comparative social pedagogies and international social work and social policy (p. 11–235). Bremen: Europäischer Hochschulverlag GmbH y Co. KG.
Kornbeck, J. i Rosendal, N. (eds.). (2009). The Diversity of Social Pedagogy in Europe. Studies in Comparative Social Pedagogies and International Social Work and Social Policy. Bremen: EuropäischerHochschulverlag.
Kornbeck, J. i Rosendal, N. (2012). Social Pedagogy for the Entire Lifespan. Bremen: Europaischer Hochschulverlag.
Kornbeck, J. (2014). Alternatives to convergence? Social work and social pedagogy in higher education (1989–2004) and the question of Europeanisation. Bremen: EHV Academc Press.
Lorenz, W. (2008). Paradigms and politics: Understanding methods paradigms in an historical context: The Case of Social Pedagogy. British Journal of Social Work, 38 (4), 625-644.
March, M. i Carmen Orte, C.; Ballester, L. (2016). La Pedagogía Social en España: de la reconstrucción académica y profesional a la incerteza científica y social. Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 27, 95-132.
Marynowicz-Hetka, E. (2007). Towards the Transversalism of Social Pedagogy. Social work and society. Vol. 5.
Mylonakou-Keke, I. (2015). 1844-2014: 170 Years of Social Pedagogy – Can Greece’s Economic Crisis Highlight the Potential of Social Pedagogy? International Journal of Social Pedagogy, 4(1), 2-23.
Nuñez, H. (2014). Funciones y estrategias socioeducativas de los técnicos comunitarios en procesos de Evaluación Participativa de Acciones Comunitarias (EPAC). (Phd). Universidad Autónoma de Barcelona, Barcelona.
Ortega, J. i Caride, J. A.; Úcar, X. (2013). La Pedagogía Social en la formación-profesionalización de los educadores y las educadoras sociales, o de cuando el pasado construye. RES. Revista de Educación Social, 17.
Petrie, P.; Boddy, J.; Cameron, C.; Heptinstall, E.; McQuail, S.; Simon, A. i Wigfall, V. (2009). Pedagogy – a holistic, personal approach to work with children and young people, across services. Briefing Paper. Londres: Thomas Coram Research Unit, Institute of Education.
Rosendal, N. (2009). Will social pedagogy become an academic discipline in Denmark. En J. Kornbeck; N. Rosendal Jensen (Eds.). The diversity of social pedagogy in Europe. Studies in comparative social pedagogies and international social work and social policy (p. 189–210). Bremen: Europäischer Hochschulverlag GmbH y Co. KG.
Ribas Machado, E. (2013) O desenvolvimento da Pedagogia Social sobre a perspectiva comparada: estágio atual no contexto iberoamericano, Universidad de Sao Pablo.
Schugurensky, D. i Silver, M. (2013). Social pedagogy: Historical traditions and
transnational connections. Education Policy Analysis Archives, 21 (35)
Storø, J. (2012). The difficult connection between theory and practice in social pedagogy. International Journal of Social Pedagogy, 1(1), 17–29. Retrieved from http://www.internationaljournalofsocialpedagogy.com
Storø, J. (2013). Practical social pedagogy. Theories, values and tools for working with children and young people. Bristol: The Policy Press.
Úcar, X. (2011). Social pedagogy: Beyond disciplinary traditions and cultural contexts? En J. Kornbeck; N. Rosendal Jensen (Eds.), Social pedagogy for the entire human lifespan (p. 125–156). Bremen: Europäischer Hochschulverlag GmbH y Co.KG.
Úcar, X. (2012). The diversity of social pedagogy in Europe (studies in comparative social pedagogies and international social work and social policy, Vol. VII). European Journal of Social Work, 15(5), 734–736. Doi:10.1080/13691457.2012.750501
Úcar, X. (2013). Exploring different perspectives of Social Pedagogy: towards a complex and integrated approach. Education Policy Analysis Archives, vol. 21 (36).
Úcar, X. (2016). Los profesionales de lo socioeducativo como investigadores: la creación de conocimientos. Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 62, p. 11-23.
Drets
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
(c) Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa, 2020
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull