Com citar
Resum
L’acció professional descansa en quatre pilars que es retroalimenten entre ells: un marc epistemològic sòlid per fer una interpretació dels fenòmens sobre els quals es vol operar, una cultura professional que aporta un marc d’actuació tècnic i que ha de ser coherent amb els supòsits teòrics des dels quals s’explica la realitat, un marc legal i jurídic que regula l’activitat i una perspectiva ètica sobre els deures morals i els compromisos ètics que s’adquireixen amb la societat i amb les persones ateses. En aquest article es posa l’èmfasi en el desajustament que es produeix actualment entre el marc epistemològic i la cultura professional, a partir de la qual es construeixen processos tècnics. Mentre
que el primer se situa majoritàriament dins de les teories de la complexitat, encara es donen respostes des d’una professionalitat actuadora, pròpia d’un model positivista cartesià, quan caldria estar treballant des d’una professionalitat reflexiva. Aquest desajustament afecta directament l’eficàcia i l’eficiència de l’activitat professional i també genera contradiccions de caràcter ètic. Des d’aquest punt de partida, en el text s’identifiquen els elements essencials de les teories de la complexitat que cal tenir en compte en l’acció professional, es descriuen les dues cultures professionals predominants (reflexiva i actuadora) i es fan propostes tècniques des de la professionalitat reflexiva per assegurar
la coherència amb el model epistemològic de complexitat.
Paraules clau
Referències
Alhadeff-Jones, M. (2008). Trois Générations de Théories de la Complexité: Nuances et Ambiguités. http://www.intelligence- complexite.org/fileadmin/docs/0805michel.
Bertalanffy, L. V. (1974). Robots, hombres y mente. Guadarrama.
Bertalanffy, L. V. (1976). Teoría general de los sistemas. Fondo de Cultura económica.
Bronfrenbrenner, Urie (1987). La ecología del desarrollo humano. Paidós
Caride, J. A. (2003). Teories, models i paradigmes en Pedagogia-Educació Social. En: Planella, J; Vilar, J. (coords). L’educació Social: projectes, perspectives i camins, p. 47-72. Pleniluni.
Caride, J. A. (2005). Las fronteras de la pedagogía social. Gedisa.
De Sousa, B. (2018). Más allá del pensamiento abismal: de las líneas globales a una ecología de saberes. Revista Red bioética. Unesco. https://redbioetica.com.ar/pensamiento-abismal/
Díaz, J. y Civis, M. (2011). Redes socioeducativas promotoras de capital social en la comunidad: un marco teórico de referencia. Cultura y Educación, núm. 23 (3), 415-429. Fundación Infancia y Aprendizaje
Elliot, J. (1989). Pràctica, recerca i teoria en educació. Eumo Editorial.
Gimeno S. J. (1987). Teoría de la enseñanza y desarrollo del currículo. Anaya.
Imbernon, F. (1994). La formación y el desarrollo profesional del profesorado. Hacia una nueva cultura profesional. Graó.
Kemmis, S.; Mc. Taggart, R. (1988). Cómo planificar la investigación-acción. Laertes.
Martínez, M. (1986). Inteligencia y educación. P.P.U.
Martínez, M. (1987). Dimensiones adaptativas y proyectivas de los sistemas. En: A. Castillejo, J. L.; Colom, A. Pedagogía sistémica, p. 221-236. Ceac.
Morin, E. (2006). El método. Vol. 6. Ética. Cátedra.
Morin, E. (2008). Introducción al pensamiento complejo. Gedisa.
Peñalver, C. (1987). Las explicaciones sistémicas: una aproximación a la epistemología sistémica. En: Castillejo, J. L.; Colom, A. Pedagogía sistémica, p. 45-63. Ceac.
Perrenoud, Ph. (2004). Diez nuevas competencias para enseñar. Graó.
Puig, J. (1986). Teoría de la educación. P.P.U.
Riberas, G. y Vilar, J.; (2014). La praxis reflexiva: un reto para la educación social. Revista Edetania. Estudios y propuestas socio-educativas, 45, 129-142. https://revistas.ucv.es/edetania/index.php/Edetania/article/view/177
Sáez, J. (1997). La construcción de la pedagogía social: algunas vías de aproximación. En: Petrus, A. Pedagogía social, p. 40-67. Ariel.
Sanvisens, A. (1984). Educación, Pedagogía y Ciencias de la Educación. En: Introducción a la Pedagogía General. VV.AA. Barcanova.
Schön, D. (1998). El profesional reflexivo. Cómo piensan los profesionales cuando actúan. Paidos.
Stenhouse, L. (1987a). La investigación como base de la enseñanza. Morata.
Stenhouse, L. (1987b). Investigación y desarrollo del currículum. Morata.
Sternberg, R. (1986). Las capacidades humanas. Labor Universitaria.
Úcar, X. (2016). Relaciones socioeducativas. La acción de los profesionales. Editorial UOC.
Vilar, J. (2008). Implicaciones éticas del trabajo en red y la acción comunitaria. Cultura y Educación, 20, p. 266-277. Fundación Infancia y Aprendizaje.
Vilar, J.; Riberas, G. y Rosa, G. (2014). El compromiso de la universidadfrente a un mundo incierto y complejo. Propuestas para la formación de profesionales reflexivos. Revista Lugares d’Educaçao v. 4, núm. 9, 132-149.
https://periodicos.ufpb.br/ojs/index.php/rle/article/view/18906
Vilar, J. (2018). Elementos de reflexión para el futuro próximo de la educación social. Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 70, 17-38. https://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/344027/439642
Drets
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
(c) Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull, 2023
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull