Com citar
Resum
En el nostre context són necessaris estudis que avaluïn l’enfocament restauratiu global (ERG) i la seva metodologia. Aquest estudi té un objectiu doble: donar a conèixer el programa en Cercle per l’Acompanyament Emocional i presentar una anàlisi de la seva implementació després d’un any de
funcionament en centres educatius d’elevada complexitat. S’observen millores en el clima educatiu i l’ERG esdevé un marc per a la gestió positiva dels conflictes, la reducció de problemes disciplinaris i disruptius. La seva implementació s’associa amb la millora de les competències socioemocionals dels diferents membres de la comunitat educativa. Pel que fa a la línia estratègica del programa, els cercles de paraula, l’equip educatiu en fa ús per a l’organització i coordinacions de centre i l’alumnat té més capacitat per sostenir-los. La implementació dels cercles de paraula s’associa a una major coneixença dels membres del grup i a més cohesió. Els resultats mostren la importància d’implementar l’ERG i els cercles de paraula en centres educatius d’especial vulnerabilitat per tractar la inclusió, la diversitat i promoure una cultura de pau fonamentada en la gestió positiva de les relacions i els conflictes.
Paraules clau
Referències
Albertí, M. (2016). Cap a una escola justa. La incorporació de la justícia restaurativa en l’àmbit escolar (Tesis doctoral). Universidad Ramon LLull.
Albertí, M. y Zabala, O. (2018). L’enfocament restauratiu global. De la teoria a la pràctica. Desplegament pilot a l’Institut Salvador Seguí. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 49, 91-11. https://raco.cat/index.php/AmbitsAAF/article/view/366276
Bowen, G. A. (2009). Document Analysis as a Qualitative Research Method. Qualitative Research Journal, 9(2), 27-40. https://doi.org/10.3316/QRJ0902027
Boyes-Watson. C. y Pranis, K. (2010). Heart of hope: a guide for using peacemaking circles to develop emotional literacy, promote healing and build healthy relationships. St. Paul: Living Justice Press.
Castillo, C., Lara, M. J. y Abad, J. V. (2018). Las prácticas restaurativas en el IES Miguel Catalán. Convives 21. Prácticas restaurativas y convivencia,33-35.
González, T., Sattler, H. y Buth, A. J. (2019). New directions in whole-school restorative justice implementation. Conflict Resolution Quarterly, 36(3), 207-220. https://doi.org/10.1002/crq.21236
Gorostiza, G., Comas, M., Escoin, J., Vera, A., González Tavirai, Y., Esclapés, E., Cugat, M. y Albertí, M. (2019). Ocuparse del bienestar de la infancia. Una prioridad de los equipos del Plan de barrios en los centros educativos de la ciudad de Barcelona. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 50(3), 156-172. https://doi.org/10.32093/ambits.v0i50.1227
Hopkins, B. (2017a). Temps de cercle i reunions en cercle. Manual pràctic. Palma, Mallorca: Conselleria d’Educació i Universitat, Direcció General Innovació i Comunitat Educativa. Institut per la Convivència i l’Èxit Escolar.
Hopkins, B. (2017b). Restorative Classroom Practices. Restorative approaches in your day-to-day work. Berkshire: Transforming Conflict and National Centre for Restorative Justice in Youth Settings.
Mansfield, K. C., Fowler, B. y Rainbolt, S. (2018). The potential of restorative practices to ameliorate discipline gaps: The story of one high school’s leadership team. Educational Administration Quarterly, 54(2), 303-323. https://doi.org/10.1177/0013161X17751178
Mas-Expósito, L., Amador-Campos, J. A., Triay M. y Lalucat-Jo Ll. (2021). Avaluació de dos anys de funcionament d’un servei de suport i atenció emocional en centres educatius d’alta complexitat del Pla de Barris de la ciutat de
Barcelona. Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, núm. 76 https://www.raco.cat/index.ph/EducacioSocial
Mas-Expósito, L., Triay, M., Albertí, M., Amador-Campos, J. A. y Lalucat-Jo, Ll. (2021). Fem cercles, cuidem les relacions. Evaluación del impacto de la formación sobre el enfoque restaurativo global dirigida a equipos educativos del Plan de Barrios de la ciudad de Barcelona. Ámbitos dePsicopedagogía y Orientación, 55, 85-98. https://doi.org/10.32093/ambits.vi55.5031
Mas-Expósito, L., Krieger, V., Amador-Campos, J. A., Casañas, R., Albertí, M., Lalucat-Jo, Ll. (2022a). Implementation of Whole School Restorative Approaches to Promote Positive Youth Development: Review of Relevant Literature and Practice Guidelines. Education Sciences, 12, 187. https://doi.org/10.339/educsci12030187
Mas-Expósito, L., Amador-Campos, J. A., di Masso-Tarditi, A., Casañas, R. y Lalucat-Jo, Ll. (2022b). Valoració de l’experiència de la implementació dels cercles de paraula als centres educatius del Pla de Barris de la ciutat de
Barcelona. Ámbitos de Psicopedagogía y Orientación, 57, 39-52. https://doi.org/10.32093/ambits.vi5750470
Mayworm, A. M., Sharkey, J. D., Hunnicutt, K. L. y Schiedel, K. C. (2016). Teacher Consultation to Enhance Implementation of School-Based Restorative Justice. Journal of Educational and Psychological Consultation, 26(4), 385-412.https://doi.org/10.1080/10474412.2016.1196364
Norris, H. (2009). The impact of restorative approaches on well-being: An evaluation of happiness and engagement in schools. Conflict Resolution Quarterly, 36(3), 221–234. https://doi.org/10.1002/crq.21242.
Parker, C. y Bickmore, K. (2020). Classroom Peace circles: teachers’ professional learning and implementation of restorative dialogue. Teaching and Teacher Eduaction, 95, 103129. https://doi.org/10.1016/j.tate.2020.103129
Pranis, K. (2014). The little book of circle processes: A new/old approach to peacemaking. Intercourse: Good books.
Pomar, M. (2013). Las prácticas restaurativas en la formación inicial de maestros. Una Experiencia de aplicación. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 76(27), 83-99. https://www.redalyc.org/articulo. oa?id=27430137006
Otero, L. (2018). Las prácticas restaurativas en el IES NeiraVilas. Convives 21. Prácticas restaurativas y convivencia, 27-32.
Pomar, M. y Vecina, C. (2013). Prácticas restaurativas: construyendo la comunidad desde los centros de enseñanza. Educación y Cultura, 24, 213-224. https://redined.educacion.gob.es/xmlui/bitstream/handle/11162/196688/Pr%c3%a1cticas.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Reimer, K.E. (2019). Relationships of control and relationships of engagement: How educator intentions intersect with student experiences of restorative justice. Journal of Peace Education, 16(1), 49-77. https://doi.org/10.10
/17400201.2018.1472070
Sandwick, T., Hahn, J. W. y Hassoun Ayoub, L. (2019). Fostering community, sharing power: Lessons for building restorative justice school cultures. Education Policy Analysis Archives, 27(145). https://doi.org/10.14507/ epaa.27.4296.
Vila, R. (2018). Prácticas restaurativas: un proyecto para la comunidad educativa. Formación en el centro. Convives, 21, 17-21.
Veloria, C. y Boyes-Watson, C. (2014). Learning in cricles: the power of a humanizing dialògic practice. Journal of Pedagogy , Pluralism, and Practice, 6(1), 67-84. https://digitalcommons.lesley.edu/cgi/viewcontent. cgi?article=1107&context=jppp
Zehr, H. (2002). The Little Book of Restorative Justice. A Bestselling Book by One of the Founders of the Movement. Intercourse: GoodBooks.
Drets
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
(c) Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull, 2023
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull