Resum
El servei de suport i atenció emocional (SSAE) de 27 centres educatius del Pla de Barris de Barcelona té la finalitat de millorar el desenvolupament integral de l'infant en el marc escolar, mitjançant un abordatge que inclogui les dimensions emocionals, socials, físiques i intel·lectuals. Aquest article descriu el SSAE i presenta una anàlisi de la seva implementació, després de dos anys de funcionament, tenint en compte: 1) els canvis associats al servei; 2) els facilitadors i barreres trobats; i 3) algunes propostes de millora i de futur. S'han examinat les memòries de centre seguint la metodologia d'anàlisi de documents. De l'anàlisi es desprèn que el SSAE garanteix el desenvolupament de competències socioemocionals i la cohesió i convivència a les aules. Els facilitadors i barreres identificats són amplis i inclouen factors al nivell de tota la comunitat educativa. S’hi suggereixen propostes de millora i de futur en la interrelació de: a) la filosofia i valors de centre; b) l'encaix, la coordinació i la col·laboració entre professionals; i c) la definició, funcionament i avaluació de les intervencions. Aquest servei es podria estendre a altres centres educatius amb característiques o necessitats diferents.
Paraules clau
Referències
Bevington, T. J. (2015). Appreciative evaluation of restorative approaches in schools. Pastoral Care in Education, 33(2), 105-115. https://doi.org/10.1080/02643944.2015.1046475
Bowen, G. A. (2009). Document Analysis as a Qualitative Research Method. Qualitative Research Journal, 9(2), 27-40. https://doi.org/10.3316/QRJ0902027
Catalano, R. F.; Berglund, M. L.; Ryan, J. A. M.; Lonczak, H. S. i Hawkins, J. D. (2004). Positive Youth Development in the United States: Research Findings on Evaluations of Positive Youth Development Programs. The ANNALS of the American Academy of Political and Social Science, 591(1), 98–124. https://doi.org/10.1177/0002716203260102
Chalkley, A. E.; Routen, A. C.; Harris, J. P.; Cale, L. A.; Gorely, T. i Sherar, L. B. (2018). A retrospective qualitative evaluation of barriers and facilitators to the implementation of a school-based running programme. BMC Public Health, 18, 1189. https://doi.org/10.1186/s12889-018-6078-1
Corrigan, M. (2012). Restorative Practices in NZ: the evidence base. Recuperado de http://www.rpforschools.net/articles/School%20Programs/NZ%20Ministry%20of%20Education%202012%20Restorative%20Practices%20in%20NZ%20The%20Evidence%20Base.pdf
Forman, S. G.; Olin, S. S.; Hoagwood, K. E.; Crowe, M. i Saka, N. (2009). Evidence-based intervention in schools: Developers' views of implementation barriers and facilitators. School Mental Health: A Multidisciplinary Research and Practice Journal, 1(1), 26–36. https://doi.org/10.1007/s12310-008-9002-5
Hill, N. E. i Tyson, D. F. (2009). Parental involvement in middle school: A meta-analytic assessment of the strategies that promote achievement. Developmental Psychology, 45, 740-763. https://doi.org/10.1037/a0015362
Hoagwood, K. E.; Kelleher, K.; Murray, L. K. i Jensen, P. S. (2006). Implementation of evidence-based practices for children in four countries: a project of the World Psychiatric Association. Brazilian Journal of Psychiatry, 28(1), 59-66. https://doi.org/10.1590/S1516-44462006000100012
Di Fabio, A. i Kenny, M. E. (2011). Promoting Emotional Intelligence and Career Decision Making Among Italian High School Students. Journal of Career Assessment, 19(1), 21–34. https://doi.org/10.1177/1069072710382530
Durlak, J. A.; Weissberg, R. P.; Dymnicki, A. B.; Taylor, R. D. i Schellinger, K. B. (2011). The impact of enhancing students' social and emotional learning: a meta-analysis of school-based universal interventions. Child Development, 82(1), 405-32. https://doi.org/10.1111/j.1467-8624.2010.01564.x
Forman, S. G.; Olin, S. S.; Hoagwood, K. E.; Crowe, M. i Saka, N. (2009). Evidence-Based Interventions in Schools: Developers’ Views of Implementation Barriers and Facilitators. School Mental Health, 1, 26–36. https://doi.org/10.1007/s12310-008-9002-5
Greenberg, M.; Weissberg, R.; O’Brien, U.; Zins, J.; Fredericks, L.; Resnik, H. i Elias, M. (2003). Enhancing School-Based Prevention and Youth Development Through Coordinated Social, Emotional, and Academic Learning. American Psychologist, 58 (6-7), 466-474. https://doi.org/10.1037/0003-066X.58.6-7.466
Nunnery, J. A. (1998). Reform ideology and the locus of development problem in educational restructuring: Enduring lessons from studies of educational reform. Education and Urban Society, 30, 277–295.
Payne, A. A.; Gottfredson, D. C. i Gottfredson, G. D. (2006). School Predictors of the Intensity of Implementation of School-Based Prevention Programs: Results from a National Study. Prevention Science, 7, 225–237. https://doi.org/10.1007/s11121-006-0029-2
Payton, J. W.; Wardlaw, D. M.; Graczyk, P. A.; Bloodworth, M. R.; Tompsett, C. J. i Weissberg, R. P. (2000). Social and emotional learning: a framework for promoting mental health and reducing risk behavior in children and youth. The Journal of School Health, 70(5), 179-185.
Resolució ENS/585/2017, del 17 de març, per la qual s’estableix l’elaboració i la implementació del Projecte de Convivència en els centres educatius dins del marc del Projecte Educatiu de Centre. DOGC 7336. http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7336/1599535.pdf
Taylor, R. D.; Oberle, E.; Durlak, J. A. i Weissberg, R. P. (2017). Promoting Positive Youth Development Through School-Based Social and Emotional Learning Interventions: A Meta-Analysis of Follow-Up Effects. Child Development, 88(4), 1156-1171. https://doi.org/10.1111/cdev.12864
Williams, T. T. i Sánchez, B. (2013). Identifying and Decreasing Barriers to Parent Involvement for Inner-City Parents. Youth & Society, 45(1), 54–74. https://doi.org/10.1177/0044118X11409066
Drets
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
(c) Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa, 2020
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull