Com citar
Resum
Com a éssers socials, els humans tenim una necessitat bàsica de vincular-nos a persones significatives i pertànyer a un grup. Tot i que sentir-se sol no vol dir necessàriament estar sol, el sentiment de soledat sembla estar més relacionat amb la manca de connexió amb els altres, així que la presència física de persones importants per a nosaltres no és una condició suficient per no sentir-se sol, necessitem sentir-nos-hi connectats. Pel que fa a això, les persones joves sembla que són el grup més sensible als sentiments de soledat tal, com mostren nombrosos estudis, però també sembla ser el grup més reactiu a la intervenció i en què la generació de factors protectors és més eficaç, no només per a la pròpia situació de soledat sinó fins i tot per a les conseqüències negatives de la soledat. L’article tracta d’explorar a nivell internacional les estratègies d’abordatge de les soledats juvenils i les pautes d’intervenció individual, grupal i comunitària implementades per donar resposta a les necessitats generades per aquesta situació, especialment el cas de Gran Bretanya, identificant bones pràctiques per a una atenció integral.
Paraules clau
Referències
Ayuntamiento de Barcelona (2022, 27 de enero). Proyecto de acción comunitaria Radars.
https://ajuntament.barcelona.cat/serveissocials/es/canal/projecte-daccio-comunitaria-radars
Ayuntamiento de Barcelona (2022, 27 de enero). Estrategia municipal contra la soledad.
https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/es/barcelona-contra-la-soledad/estrategia municipal-contra-la-soledad
Cacioppo, J. T., Cacioppo, S. y Boomsma, D. I. (2014). Evolutionary mechanisms for loneliness, Cognition & Emotion, 28(1), 3-21.
https://doi.org/10.1080/02699931.2013.837379
Child, S. T. y Lawton L. (2019). Loneliness and social isolation among young and late middle-age adults: Associations with personal networks and social participation. Aging Ment Health, 23(2), 196-204. https://doi.org/10.1080/13607863.2017.1399345
Department for Digital, Culture, Media and Sport, UK government (2018). A connected society. A strategy for tackling loneliness – laying the foundations for change. https://www.gov.uk/government/publications/a-connected-society-a-strategy-for-tackling-loneliness
Hawkley L. C. y Cacioppo J. T. (2010). Loneliness matters: a theoretical and empirical review of consequences and mechanisms. Ann Behav Med. 40(2), 218-27. https://doi.org/10.1007/s12160-010-9210-8
Holt-Lunstad, J., Smith, T. B., Baker, M., Harris, T. y Stephenson, D. (2015). Loneliness and social isolation as risk factors for mortality: a meta-analytic review. Perspect Psychol Sci, 10(2), 227-37. https://doi.org/10.1177/1745691614568352.
Kahneman, D., Krueger, A. B., Schkade, D. A., Schwarz, N. y Stone, A. A. (2004). A Survey Method for Characterizing Daily Life Experience: The Day Reconstruction Method. Science, 306(5702), 1776-1780. https://doi.org/10.1126/science.1103572
Luhmann, M. y Hawkley, L. C. (2016). Age differences in loneliness from late adolescence to oldest old age. Developmental Psychology, 52(6), 943–959. https://doi.org/10.1037/dev0000117
Masi, C. M., Chen, H. Y., Hawkley, L. C. y Cacioppo, J. T. (2011). A meta-analysis of interventions to reduce loneliness. Pers Soc Psychol Rev., 15(3), 219-66. https://doi.org/10.1177/1088868310377394
Nicolaisen M. y Thorsen K. (2014). Who are Lonely? Loneliness in Different Age Groups (18–81 Years Old). Using Two Measures of Loneliness. The International Journal of Aging and Human Development, 78(3), 229–257. https://doi.org/10.2190/AG.78.3.b
Nikitin, J. y Freund, A. M. (2017). Social motives predict loneliness during a developmental transition. Swiss Journal of Psychology, 76(4), 145–153. https://doi.org/10.1024/1421-0185/a000201
Perlman, D. y Peplau, L. A. (1981). Toward a Social Psychology of Loneliness. En: R. Gilmour & S. Duck (Eds.). Personal Relationships in Disorder (p. 31-56). London Academic Press.
https://peplau.psych.ucla.edu/wp-content/uploads/sites/141/2017/07/Perlman-Peplau-
Pinquart M. y Sorensen S. (2001). Influences on Loneliness in Older Adults: A Meta-Analysis. Basic and Applied Social Psychology, 23(4), 245–266. https://doi.org/10.1207/S15324834BASP2304_2
Polley, M., Bertotti, M., Kimberlee, R., Pilkington, K. y Refsum, C. (2017). A review of the evidence assessing impact of social prescribing on healthcare demand and cost implications. University of Westminter.
Victor, C. R. y Yang, K. (2012). The Prevalence of Loneliness Among Adults: A Case Study of the United Kingdom. The Journal of Psychology, 146:1-2, 85-104. https://doi.org/10.1080/00223980.2011.613875
Von Soest, T., Luhmann, M. y Gerstorf, D. (2020). The development of loneliness through adolescence and young adulthood: Its nature, correlates, and midlife Outcomes. Developmental Psychology, 56(10), 1919–1934. https://doi.org/10.1037/dev0001102
Weiss, R. S. (1973). Loneliness: The experience of emotional and social isolation. Cambridge, MA: MIT Press. https://psycnet.apa.org/record/1974-22306-000
Drets
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
(c) Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull, 2021
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull