Com citar
Resum
Es presenta una proposta educativa-preventiva adreçada a famílies amb nadons d’entre 0 i 2 anys. L'objectiu és aconseguir la conscienciació sobre els riscos per al desenvolupament psicològic infantil de l'ús no controlat de dispositius electrònics. La proposta és coherent amb la recomanació emesa per institucions sanitàries i educatives instant a no fer servir dispositius digitals abans dels dos anys. La metodologia consta d'una fase de revisió de la literatura, de la qual es desprèn un grup de descobertes empíriques. Seguidament s'elaboren els continguts a transmetre a les famílies, articulats a través de la metodologia experiencial-constructivista. Com a resultat s'obté un material audiovisual i un fullet preventiu-educatiu que inclou informació per a les famílies sobre els riscos associats a l'exposició no regulada a dispositius digitals, entre els quals destaca el desenvolupament d'addiccions, problemes en el desenvolupament psicològic, obesitat, etc. Així mateix, s'insta les famílies al desenvolupament de competències parentals promotores de les capacitats d'autoregulació en els seus fills. El material elaborat pot resultar útil en el desenvolupament d'accions educatives des de l'enfocament de la parentalitat positiva.
Paraules clau
Referències
American Academy of Pediatrics Council on Communications and Media (2016). Media and young minds. Pediatrics, 138 (5) e20162591.
Asmussen, K. (2012). The evidence-based parenting practitioner’s handbook. Routledge.
Baker, S., Morawska, A. i Mitchell, A. (2019). Promoting Children’s Healthy Habits Through Self-Regulation Via Parenting. Clinical child and family psychology review, 22(1), 52-62. Doi: 10.1007/s10567-019-00280-6
Campaign for a commercial-free childhood (2012). Selected research on screen time and children. https://commercialfreechildhood.org/?s=kids+and+screens
Carson, V., Spence, J. C., Cutumisu, N. i Cargill, L. (2010). Association between neighborhood socioeconomic status and screen time among pre-school children: a cross-sectional study. BMC Public Health, 10(1),1-8. Doi: 10.1186/1471-2458-10-367
Daly, M., Bray, R., Bruckauf, Z., Byrne, J., Margaria, A., Pećnik, N. i Samms-Vaughan, M. (2015). Family and parenting support: Policy and provision in a global context, innocent insight. UNICEF office of research.
https://www.unicefirc.org/publications/pdf/01%20family_support_layout_web.pdf
Gobierno Vasco (2018). Plan Interinstitucional de Apoyo a las Familias de la CAE para el periodo 2018-2022. Dirección de Política Familiar y Diversidad/Consejería de Asuntos Sociales.
Hale, L., Kirschen, G. W., LeBourgeois, M. K., Gradisar, M., Garrison, M. M., Montgomery-Downs, H. i Buxton, O. M. (2018). Youth screen media habits and sleep: sleep-friendly screen behavior recommendations for clinicians, Educators, and Parents. Child and Adolescent Psychiatric Clinics, 27(2), 229-245. Doi:
1016/j.chc.2017.11.014
Kildare, C. A. i Middlemiss, W. (2017). Impact of parents mobile device use on parent-child interaction. A literature review. Computers in Human Behavior, 75, 579-593. Doi: 10.1016/j.chb.2017.06.003
Lavigne, H. J., Hanson, K. G. i Anderson, D. R. (2015). The influence of television coviewing on parent language directed at toddlers. Journal of Applied Developmental Psychology, 36, 1-10.
L’Ecuyer, C. (2015). Educar en la realidad. Plataforma Editorial.
L’Ecuyer, C. (2019). El uso de las tecnologías digitales en la primera infancia: entre eslóganes y recomendaciones pediátricas. Lectura digital en la primera infancia. CERLALC (UNESCO).
Lissak, G. (2018). Adverse physiological and psychological effects of screen time on children and adolescents. Literature review and case study. Environmental research, 164, 149-157. Doi: 10.1016/j.envres.2018.01.015
Máiquez, M. L., Rodrigo, M. J., Hidalgo, V., Amoros, P., Martínez-Gozález, R. A., Arranz, E. B., ... Balsells, M. A. (2019). Protocolo de buenas prácticas en parentalidad positiva. Su elaboración y estudio piloto. International Journal of Developmental and Educational Psychology, 2(1), 425-436. Doi: 10.17060/ijodaep.2019.n1.v2.1477
McClelland, M., Geldhof, J., Morrison, F., Gestsdóttir, S., Cameron, C., Bowers, E., ... Grammer, J. (2018). Self-regulation. In Handbook of life course health development (p. 275-298). Springer, Cham. Germany.
Morris, A. S., Robinson, L. R., Hays‐Grudo, J., Claussen, A. H., Hartwig, S. A. i Treat, A. E. (2017). Targeting parenting in early childhood: A public health approach to improve outcomes for children living in poverty. Child Development, 88(2), 388-397. Doi: 10.1111/cdev.12743
Nwankwo, F., Shin, H. D., Al-Habaibeh, A. i Massoud, H. (2019). Evaluation of children’s screen viewing time and parental role in household context. Global Pediatric Health, 6, 1 –11. Doi: 10.1177/2333794X19878062
Neumann, M. M. (2015). Young children and screen time: Creating a mindful approach to digital technology. Australian educational computing, 30(2).
Recomendación Rec. 19 (2006). Comité de ministros a los estados miembros del Consejo de Europa. Políticas de apoyo al ejercicio positivo de la parentalidad. Recuperado de: http://www.coe.int/t/dg3/youthfamily (adoptada por el Comité de Ministros el 13 de diciembre de 2006 en la 983º reunión de los delegados de los ministros).
Rodrigo, M. J., Amorós, P., Arranz Freijo, E., Hidalgo García, M., Máiquez Chaves, M. L., Martín, J. C., Martinez, R.A. i Ochaita, E. (2015). Guía de buenas prácticas en parentalidad positiva. Un recurso para apoyar la práctica profesional con familias. Ministerio de Sanidad / FEMP.
Semenov, A. D. i Zelazo, P. D. (2019). Mindful Family Routines and the Cultivation of Executive Function Skills in Childhood. Human Development, 63(2), 112-131. Doi: 10.1159/000503822.
Servicio de Infancia y Familia, Haezi-Etxadi (2019). Programa de Parentalidad Positiva del Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz. Colección temas municipales. Servicio de publicaciones del Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz. (D.L. Vi-501/2019)
Tambalis, K. D., Panagiotakos, D. B., Psarra, G. y Sidossis, L. S. (2018). Insufficient sleep duration is associated with dietary habits, screen time, and obesity in children. Journal of Clinical Sleep Medicine, 14(10), 1689-1696. Doi: 10.5664/jcsm.7374
Stiglic, N. y Viner, R. M. (2019). Effects of screentime on the health and well-being of children and adolescents: a systematic review of reviews. BMJ open, 9(1), e023191. Doi: 10.1136/bmjopen-2018-023191
Swartz, M. K. (2017). Taking Another Look at Screen Time for Young Children. Journal of Pediatric Health Care, 31(2), 141. Doi: 10.1016/j.pedhc.2017.01.006
Tandon, P. S., Zhou, C., Lozano, P. y Christakis, D. A. (2011). Preschoolers’ total daily screen time at home and by type of child care. Journal of Pediatrics, 158, 297-300. Doi: 10.1016/j.jpeds.2010.08.005
Drets
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
(c) Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa, 2020
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull