Resum
L’article aborda la necessitat específica dels infants adoptats de conèixer els orígens i saber-los integrar adientment en la construcció de la pròpia identitat. Aquest treball, que no culminarà fins als primers anys de la joventut, cal que l’enceti la família adoptiva des de l’inici de la convivència, fins i tot en aquells casos en què l’infant és molt petit. També s’argumenta per què és necessari fer aquest treball sobre els orígens i per què cal iniciarlo, com a molt tard, entre els dos i els tres anys d’edat, tot i que és possible introduir el fet adoptiu abans, des del moment en què el bebè és capaç de mantenir mínimament l’atenció. Finalment, es donen algunes indicacions per a famílies i educadors sobre com parlar de manera respectuosa i entenedora a un infant adoptat sobre els seus orígens.
Paraules clau
Referències
Beebe, B., Sorter, D., Rustiin, J., I Knoblauch, S. (2004). Una comparación entre Meltzoff, Trevarthen y Stern. Aperturas psicoanalíticas: Revista de Psicoanálisis, 17. Recuperat ahttp://www.aperturas.org/articulo.php?articulo=0000291
Berástegui, A., i Gómez, B. (Eds.) (2008). Los retos de la postadopción: balance y perspectivas. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.
Brazelton, T., i Cramer, B. (1993). La relación más temprana. Barcelona: Paidós.
Intress – Equip de preadoptius de Barcelona (2015). Grup de famílies adoptants amb infants amb trastorns del comportament i amb necessitats educatives especials. Revista de Treball Social, 204, 116-121.
Loizaga, F. (Ed.) (2010). Adoptar hoy. Nuevos desafios, nuevas estrategias. Bilbao: Mensajero.
Meltzer, D., Harris, M. (1989). El paper educatiu de la família. Barcelona: Espaxs.
Núñez, P., Galligó, M., Requena, E., Bellostes, L., i Galera, Y. (2013) Empoderando a las familias: El grupo de apoyo como promotor del vínculo y del apego seguro en procesos de adopción. Pòster presentat al I Congreso El Interés Superior del Niño, Madrid.
Piaget, J., Inhelder, B. (1984). Psicología del niño. Madrid: Morata.
Reinoso, M., Galligó, M. T., Requena, E. (2018). Per fi junts! Parlem d’adopció. Barcelona: PAM.
Requena, E., Galligó, M., Bellostes, L., i Galera, Y. (2013). Del seguiment individual a la intervenció grupal: Una experiència de treball per a famílies amb necessitats compartides. Conferència a la V Jornada sobre la postadopció a Catalunya, Barcelona.
Resolució de 19 de juliol de 2011 de suspensió transitòria dels processos de valoració per a l’adopció de menors a Catalunya.Recuperat a https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwiBl-igmOPnAhUSxYUKHVFIDCIQFjAAegQIARAB&url=http%3A%2%2Fcido.diba.cat%2Flegislacio%2F1480936%2Fresolucio-bsf18712011-de-19-de-juliol-de-suspensio-transitoria-dels-processos-de-valoracio-per-a-ladopcio-de-menors-de-catalunya& usg=AOvVaw2WhUpbzW4dBNm5pYpBpTbA
Rius, M., Beà, N., Ontiveros, C., Ruiz, M. J., i Torras, E. (2011). Adopción e identidad. Cultura y raza en la integración familiar y social. Barcelona: Octaedro.
Drets
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull