Com citar
Resum
Aquest estudi pretén reflectir la realitat trobada en la present investigació com a part dels projectes que FICOSEC Chihuahua emprèn des de l’Observatori i Prevenció de violència. El problema que motiva la recerca és el trasllat del paper de víctima a victimari i els factors de risc que el promouen per part de joves que han patit algun fet violent de forma directa (violència intrafamiliar, etc.) o indirecta. Les preguntes de recerca que es plantegen en aquest estudi són concretes: Quins són els factors de risc que porten a una persona a ser victimari? És el context violent un detonant d’un paper de victimari? Què porta a un jove que ha estat víctima a ser victimari? Aquesta recerca cobra importància ja que la delinqüència per homicidis dolosos involucren cada vegada més població més jove.Paraules clau
Referències
Alvarado Mendoza, A. (2013). Víctimas y victimarios: Ámbitos de la violencia. México Social.
Recuperat de http://www.mexicosocial.org/index.php/secciones/especial/item/346-v%C3%ADctimas-y-victimarios
Amador-Baquiro, J. C. (2010). El intersticio de la víctima-victimario: un análisis de los procesos de subjetivación de cuatro desvinculados de grupos armados en Colombia. Universitas Humanística, 69(1), 163-184. Recuperat de http://www.scielo.org.co/pdf/unih/n69/n69a09.pdf
Aristizábal, E.; Palacio, J.; Madariaga, C.; Osman, H.; Parra, L. H.; Rodríguez, J.; López, G. (2012). Síntomas y traumatismo psíquico en víctimas y victimarios del conflicto armado en el Caribe colombiano. Psicología
desde el Caribe, 29(1), 123-152. Recuperat de http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=21323171008
Bautista, N. P. (2016). De víctima a victimaria: la mujer en la crianza de los hijos. Diversitas: Perspectivas en Psicología, 12(1), 83-96. Recuperat de http://www.redalyc.org/ articulo.oa?id=67945904006
Buch, E. (2016). El trabajador social frente a la victimización secundaria: el reto de potenciar la resiliencia. Revista d’Intervenció Socioeducativa: Educació Social, 64(1), 77-88.
Egea Garavito, G. (2014). Violencia filio-parental: De víctima a victimario. Psicología desde el Caribe,31(3), vii-xii. Recuperat de http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=21332837001
Lacan, J. (2009). Seminario 18: De un discurso que no fuera del semblante. Buenos Aires: Paidós.
Meza Fonseca, E. (2004). Hacia una justicia restaurativa en México. Revista del Instituto de la Judicatura Federal 18(1), 204-242. Recuperat de http://www.ijf.cjf.gob.mx /publicaciones/revista/18/r18_8.pdf
Muñoz Serván, P.; Muñoz Serván, I. (2001). Intervención de la familia: Estudios de casos. En Pérez Serrano, g. (coord.) op. cit.Niño, B. Y. (1998). Procesos sociales básicos. Bogotá: UNAD.
Pérez Sauceda, J. B.; Zaragoza Huerta, J. (2011). Justicia restaurativa: del castigo a la reparación. En Entre libertad y castigo: Dilema del estado contemporáneo, 639-654. México: UNAM. Recuperat de https://archivos.
juridicas.unam.mx/www/bjv/ libros/7/3104/38.pdf
Pulido Valero, R. (2008). ¿Es la justicia restaurativa una opción real? Análisis comparativo de dos programas de mediación con menores infractores. Revista de Mediación 1(1), 16-25. Recuperat de https://revistademediacion.
com/wp-content/uploads/2013/06/Revista-Mediacion-01-03.pdf
Umbreit, M. S.; Coates, R. B.; Vos, B. (2001). The impact of victim-offender mediation: Two decades of research. Federal Probation 65(3), 29-35.
Drets
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull