Com citar
Resum
Els professionals de l’àmbit social hem estat testimonis de les “punts cecs” que té l’àmbit professional en què ens veiem implicats. Aquests “punts cecs” corresponen a tots els processosburocràtics existents a l’administració pública que destinen la seva acció a favor de l’usuari però que el damnifiquen directament o indirectament. Un exemple d’això és el que es proposa en aquest article: el sistema judicial compta amb disposicions legals que protegeixen un menor en el procés de denúncia davant d’una agressió sexual, però hi trobem un “punt cec” quan veiem que el menor és exposat al contacte amb el seu agressor quan se li demana narrar l’agressió en innombrables ocasions. La persistent presència d’aquest fenomen és el que motiva la redacció d’aquest article. Evidenciar que, tot i el material bibliogràfic existent i tot el coneixement que es té sobre aquesta problemàtica, la victimització secundària continua estant present en aquests processos.
Paraules clau
Referències
Albertín Carbó, P. (2005). Psicología de la victimización criminal. En: M. Soria Verde & D. Sáiz Roca (Eds.), Psicología Criminal (pp. 245-271). Madrid: Pearson Educación.
Campbell, R. (2005). What Really Happened? A Validation Study of Rape Survivors’ Hel-Seeking Experiences With The Legal and Medical Systems. Violence and Victims,20(1), p. 55-68.
Cigarini, L. (1995). La política del deseo: La diferencia femenina se hace historia (p. 86-95). Barcelona: Icaria.
Gutiérrez de Piñeres Botero, C.; Coronel, E.; Pérez, C. (2009). Revisión teórica del concepto de victimización secundaria. Liberabit,15(1), 49-58. Recuperat de http://www.scielo.org.pe/pdf/liber/v15n1/a06v15n1.pdf
Lorente Diharce, L. (2013). Asistencia a las víctimas de experiencias traumáticas desde el trabajo social. Materiales de Postgrado de la Sociedad Vas-ca de Victimología. Recuperat de http://www.sociedadvascavictimologia.org/ index.php/es/documentos-victimologia
Organització de les Nacions Unides (ONU) (1985). Declaració dels Principis de Justícia Bàsics per a les Víctimes de Delicte i Abús del Poder. Resolució 40/34. Annex de l’Assemblea General de les Nacions Unides.
Pecharromán Lobo, Y. (2008). Reinserción social y sistema penitenciario español. Fundamentos de Investigación Criminal, Instituto Universitario General Gutiérrez Mellado de Investigación sobre la Paz, la Seguridad y la Defensa, p. 343-370. Recuperat de http://iugm.es/uploads/tx_iugm/FUN-DAMENTOS __INV__CRIM _01.pdf
Trevithick, P. (2005). Social work skills: A practice handbook. Buckingham: Open University Press.
UNICEF (2010). Guía de estándares para el personal de las entidades públicas y privadas que se ocupan de la protección de derechos de niñas, niños y adolescentes: Aplicación de las Directrices de las Naciones Unidas sobre las modalidades alternativas de cuidado de los niños. Red Latinoamericana de Acogimiento Familiar (RELAF). Buenos Aires: Argentina. Recuperat de http://www.unicef.org/protection/ Guia_Estandares_Operadores_Directri-ces_(2).pdf
Unidad Técnica Ejecutiva del Sector Justicia (UTE) y Fondo de Población de Naciones Unidas (UNFPA). (2013). Por una atención libre de victi-mización secundaria en casos de violencia sexual. Recuperat de http://www.unfpa.org.sv/dmdocuments /modulo-libre-revictimizacion.pdf
Villalba Quesada, C. (2006). El enfoque de resiliencia en trabajo social. Acciones e Investigaciones Sociales,1(1), p. 466-490. Recuperat de http://dialnet.unirioja.es /servlet/articulo?codigo=2002483
Drets
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull