Què en tenen, de pedagògics, els processos d’avaluació participativa d’accions comunitàries? Algunes aportacions des de la pràctica
PDF
PDF (Castellano)


Citacions a Google Acadèmic

Com citar

Núñez López, Héctor. “Què en tenen, de pedagògics, els processos d’avaluació participativa d’accions comunitàries? Algunes aportacions des de la pràctica”. Educació social. Revista d’intervenció socioeducativa, no. 61, pp. 126-41, doi:10.34810/EducacioSocialn61id303817.


Resum

L’avaluació participativa és una estratègia metodològica que promou la implicació de tots els agents que es relacionen amb un programa o projecte, i no només els perfils tècnics i professionals, en la valoració i en la presa de decisions conjuntes que permet la millora del que s’avalua. Són ja diverses les recerques que senyalen l’avaluació participativa com un procés formatiu, en què tant les persones implicades com les organitzacions en què es du a terme desenvolupen aprenentatges. A través d’un disseny de recerca qualitatiu que permet monitoritzar tres processos d’avaluació participativa d’accions comunitàries en tres Plans de Desenvolupament
Comunitari de Catalunya, s’entrevista les tècniques comunitàries responsables de la gestió d’aquests plans comunitaris, que actuen com a facilitadores de l’avaluació. L’article presenta els elements pedagògics que emergeixen de la relació entre aquestes tècniques i els agents implicats, principalment veïns i professionals de les comunitats.

Paraules clau

  • avaluació participativa
  • acció comunitària
  • pedagogia social
  • aprenentatges
  • recerca
https://doi.org/10.34810/EducacioSocialn61id303817
PDF
PDF (Castellano)

Referències

Abma, T. A.; Widdershoven, G. A. M. (2008). “Evaluation and/as social relation”. Evaluation, 14 (2) 209-225.

Amo, C.; Cousins, J. B. (2007). “Going through the process: An examination of the operationalization of process use in empirical research on evaluation. In J. B. Cousins (Ed.), Process use in theory, research and practice”. New Directions for Evaluation. No. 116 (pp. 5-26). San Francisco, CA: Jossey-Bass.

Bartolomé, M.; Cabrera, F. (2000). “Nuevas tendencias en la evaluación de programas de educación multicultural”. Revista de Investigación Educativa, 18 (2), 463 – 479.

Catley, A.; Burns, J.; Abebe, D.; Suji O. (2007). Participatory Impact Assessment. A guide for practitioners. Tufts University; MA, USA.

Cornwall, A.; Pratt, G. (2011). “The use and abuse of participatory rural appraisal: reflections from practice”. Agriculture and Human Values, 28 (2), 263-272.

Cousins, J. B.; Chouinard, J. A. (2012). Participatory evaluation up close. An integration of Research-Based Knowledge. USA, Evaluation and Society.

Cullen, A .E.; Coryn, C.L.S.; Rugh, J. (2011). “The politics and consequences of including stakeholders in international development evaluation”. American Journal of Evaluation, 32 (3), 345 – 361.

Crespo, E.; Ciraso, A.; Úcar, X. (2012). “La memòria de la comunitat: la línia cronològica. Una tècnica per a l’avaluació participativa de les accions comunitàries”. Educació social. Revista d’intervenció socioeducativa, núm. 51, 121-133.

Crishna, B. (2006). “Participatory evaluation (I) – sharing lessons from fieldwork in Asia”. Child: Care, Health and Development. 33 (3), 217 – 223.

Chouinard, J. A.; Cousins, J. B. (2015). “The journey from rhetoric to reality: participatory evaluation in a development context”. Educational Assessment, Evaluation and Accountability, 27, 5-39.

Diaz-Puente, J.; Yague, J .L.; Afonso, A. (2008). “Building evaluation capacity in Spain: A case study of rural development and empowerment in the European Union”. Evaluation Review, 32 (5), 478 – 506.

Diaz-Puente, J.; Cazorla, A.; De los Rios, I. (2009). “Empowering communities through evaluation: some lessons from rural Spain”. Community Development Journal, 44 (1), 53 – 67.

Fetterman, D. M.; Wandersman, A. (2007). “Empowerment evaluation: Yesterday, today and tomorrow”. American Journal of Evaluation, 28 (2), 179-198.

Forss, K.; Rebien, C. C.; Carlsson, J. (2002). “Process Use of Evaluations: Types of Use that Precede Lessons Learned and Feedback”. Evaluation, 8 (1), 29-45.

Lewin, K. (1978). La teoría del campo en la ciencia social. Barcelona, Paidós.

Llena, A.; Parcerisa, A.; Úcar, X. (2009). 10 ideas clave: La acción comunitaria. Barcelona; Ed. Graó.

Núñez, H. (2014). Funciones y estrategias socioeducativas de los técnicos comunitarios en procesos de Evaluación Participativa de Acciones Comunitarias (EPAC). Tesi Doctoral. Document no publicat. Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social. Universitat Autònoma de Barcelona.

Núñez, H.; Crespo, E.; Llena-Berñe, E.; Úcar, X. (2014). “Enfoques de evaluación orientados a la participación en los procesos de acción comunitaria”. Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 24, 79-103.

O’Sullivan, R. G. (2012). “Collaborative evaluation within a framework of stakeholder – oriented evaluation approaches”. Evaluation and Program Planning, 35 (4) 518 – 522.

Padró-Buixeda, M.; Úcar, X. (2015). “Comunitats en moviment: els plans de desenvolupament comunitari com a promotors de capital social”. Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 59, 115-130.

Pasteur, K.; Blauert, J. (2000). Seguimiento y evaluación participativos en América Latina: panorama bibliográfico y bibliografía anotada. Reino Unido. Institute of Development Studies.

Patton, M. Q. (2008). Utilization-focused evaluation: The new Century text (4th ed.). Thousand Oaks, CA: Sage.

Planas-Lladó, A.; Pineda-Herrero, P.; Gil-Pasamontes, E.; Sánchez-Casals, L. (2014). “La metodología de la evaluación participativa de planes y acciones comunitarios. Tres experiencias de evaluación participativa en Catalunya”. Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 24, 105-134.

Plottu, B.; Plottu, E. (2009). “Approaches to participation in evaluation. Some conditions for implementation”. Evaluation, 15 (3), 343-359.

Rodríguez-Campos, L. (2005). Collaborative evaluation: a step by step model for the evaluator. Tamerac FL: Llumina Press.

Rodríguez-Campos, L. (2012). “Advances in collaborative evaluation”. Evaluation and Program Planning, 35 (4), 523-528.

Rodríguez-Villasante, T.; Martí, J. (2002). La investigación social participativa. Construyendo ciudadanía. Madrid. El Viejo Topo.

Suarez-Balcazar, Y.; Orellana-Damacela, L.; Portillo, N.; Sharma, A.; Lanum, M. (2003). “Implementing an Outcomes Model in the Participatory Evaluation of Community Initiatives”. Journal of Prevention & Intervention in the Community, 26 (2), 5-20.

Sharkey, S.; Sharples, A. (2008). “From the beginning: Negotiation in community evaluation”. Evaluation, 14 (3), 363-380.

Úcar, X. (2009) (Coord.). Enfoques y experiencias internacionales de acción comunitaria. Barcelona; Ed. Graó.

Úcar, X. (2014). “Evaluación participativa y empoderamiento”. Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 24, 13-19.

Úcar, X.; Llena, A. (2006) (Coords.). Miradas y diálogos en torno a la acción comunitaria. Barcelona; Ed. Graó. Weyers, M. L. (2011). “The habits of highly effective community development practitioners”. Development Southern Africa, 28 (1), 87 – 98.

Wharton; Alexander. (2013). “Evaluating a Moving Target: Lessons Lear-ned from Using Practical Participatory Evaluation (P-PE) in hospital Settings”. American Journal of Evaluation, 34 (3), 402 – 412.