Com citar
Resum
L’article revisa alguns paràmetres significatius de cara a les possibles intervencions que faciliten la inclusió de les diferents cultures alfabetitzadores del segle XXI, que van des del lector clàssic, format amb les pràctiques de la cultura escrita, al lector digital i hiperconnectat. En aquest context, cal reexaminar el paper protagonista d’Internet com a entorn cada vegada més determinant, la deriva com a metàfora de la lectura contemporània o la noció d’extimitat com una nova manera de “mostrar-se” en comunitat i de construir identitats. Tot això s’exemplifica a partir de l’eina de Pearltrees, subratllant la seva naturalesa col•laborativa i alhora heurística, i proposant pràctiques que combatin la mercantilització de la cultura, els estereotips i la confusió, tot substituint-les per pràctiques inclusives i afavoridores d’un currículum integral de lectures.Paraules clau
Referències
Bajtin, M. M.; Forcat, J.; Conroy, C. (1974). La cultura popular en la Edad Media y Renacimiento. Barral.
Bauman, Z. (2003). Modernidad líquida. Fondo de cultura económica.
Botrel, J. F. (2003). “Lectura privada y pública”. En: Historia de la edición y de la lectura en España, 1475-1914 (p. 762-768). Fundación Germán Sánchez Ruipérez.
Braudillard, J. (1978). Cultura y simulacro. Barcelona: Kairós. (Editions Galilée, París 1978).
Chartier, R. (1992). El mundo como representación: estudios sobre historia cultural. Gedisa.
Cordón-García, J. A. (2010). “De la lectura ensimismada a la lectura colaborativa: nuevas topologías de la lectura en el entorno digital”. En: Polisemias visuales. Aproximaciones a la alfabetización visual en la sociedad intercultural, p. 39-84.
Dawkins, R.; Suárez, J. R. (1979). El gen egoísta. Barcelona: Labor.
Dawkins, R.; Suárez, J. R. (1979). El gen egoísta. Barcelona: Labor.
Eco, U. (2013). Los límites de la interpretación (Vol. 19001). Random House Mondadori.
Fugier, A. M. (1989). “Los ritos de la vida privada burguesa”. En: Historia de la vida privada (p. 199-268). Taurus Ediciones.
Gache, B. (2006). Escrituras nómades. Gijón: Ed. Trea.
García, A. E. M. (2009). “Sagas y ‘fan fiction’, escritura literaria y cultura juvenil”. En: Lenguaje y textos, (29), p. 167-175.
Henrion, J. L.; Pons, H. (1996). La causa del deseo: el agalma de Platón a Lacan. Ediciones Nueva Visión.
Maffesoli, M. (2004). El tiempo de las tribus: el ocaso del individualismo en las sociedades posmodernas. Siglo XXI.
Miller, J. A. (2010). Extimidad. Barcelona: Paidós.
Montero Padilla, J. (1994). “Azorín, los clásicos y la literatura como encuentro”. Separata de la obra Sobre Didáctica de la lengua y la literatura. Homenaje a Arturo Medina, p. 559-563.
Núñez, E. M. (2006). “‘Tunear’ los libros: series, fanfiction, blogs y otras prácticas emergentes de lectura”. En: Ocnos: Revista de Estudios sobre Lectura, (2), p. 63-77.
Simon i Llovet, J.; Alomar Kurz, E. (2013). Dels wikis als pearltrees. Organitzar un espai d’ensenyament/aprenentatge col·laboratiu on-line amb noves eines i nous fonaments teòrics.
Drets
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull