Societat de la informació i del coneixement: persones, tecnologia i canvi social
PDF
PDF (Español (España))


Citacions a Google Acadèmic

Com citar

Benavent, Enric et al. “Societat de la informació i del coneixement: persones, tecnologia i canvi social”. Educació social. Revista d’intervenció socioeducativa, no. 44, pp. 28-41, https://raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/202107.


Resum

La Humanitat sempre ha traslladat, emmagatzemat i difós informació; en aquest sentit podríem afirmar que la societat de la informació és una característica de la societat humana. Allò que ha canviat en elsdarrers anys és fruit de la incorporació de noves tecnologies en el tractament de la informació. La separació que, tradicionalment, hi havia entre una època per aprendre i una època per treballar s’ha acabat. En un moment en què la informació és tan caduca, allò que necessiten els ciutadans no és tant acumular informació com saber obtenir bona informació. A tots els canvis cal incorporar, a més, el fet que les persones cada cop rebem més informació per mitjans audiovisuals que escrits. Això comporta també canvis en la manera d’incorporar la informació, d’entendre-la i de produir-la.

Paraules clau

autopistes de la informació, coneixement, informació, millora social, qualitat de vida information highways, knowledge, information, social improvement, quality of life autopistas de la información, conocimiento, información, mejora social, calidad de vida
PDF
PDF (Español (España))

Referències

Abbate, J. (1999), “Introduction”. Inventing the Internet. Cambridge: MIT Press (pàg. 1-6).

Aibar, E (2001), Fatalismo y tecnología: Es autónomo el desarrollo tecnológico. http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/0107026/aibar.html (data consulta 11.11.09)

Best, S.; Kellner, D. (2001). The postmmodern adventure: Sicence, technology, and cultural studies at the third millenium. Guilford Press. New York.

Bowman, S.; Willis, C. (2003), We media: how audiences are shaping the future of news and information. http://hypergene.net/wemedia/weblog.php (data consulta: 25.01.2010)

Brig., A; Burke, P. (2002), De Gutemberg a Internet. Ed. Santillana. Madrid.

Baker, S. (2009), Numerati. Seix-Barral. Barcelona.

Castells, M. (2009), Comunicación y poder. Alianza editorial. Barcelona.

Castells, M. (2003), La societat xarxa. Ed. UOC. Barcelona

Castells, M. (2001), La Galaxia Internet. Plaza & Janés Editores. Barcelona.

Castells, M. (1998), La era de la información. Economía, sociedad y cultura. Alianza editorial. Madrid.

Compaine, B. (2001), Digital Divide. The MIT Press. Cambridge, Massachussets.

Delors, J. (1996), La Educación: encierra un tesoro: informe a la UNESCO. Santillana. Madrid.

Diéguez, A. (2005), “El determinismo tecnológico: indicaciones para su interpretación”. Argumento de Razón Técnica, 8. (pp. 67-87)

Esquirol, J.M. (2006), El respeto o la mirada atenta. Ed. Gedisa. Barcelona.

Flecha, R.; Gómez, J.; Puigvert, L. (2001), Teoría Sociológica Contemporánea. Paidós. Barcelona.

Gálvez, A.; Tirado, F. (2006), “Compromiso y sentido de la realidad en los entornos virtuales” a Sociabilidad en pantalla. Un estudio de la interacción en los entornos virtuales. Ed. UOC. Barcelona (pp. 51-76).

Gillmor, D. (2006), We the media. Grassroots Journalism by the people, for the people. O’Reilly. Cambridge.

Hacker, K.L.; Van Dijk, J. (ed.) (2000), Digital Democracy. Issues of theory and practice. SAGE. London.

Joyanes, L. (1997), Cibersociedad. Mc Graw Hill. Madrid.

Majó, J; Marqués, P. (2002), La Revolución educativa en la era Internet. CISSPRAXIS. Barcelona.

Madeiros (2001), “Determinismo tecnológico”. XXIV Congresso Brasileiro da Comunicação – Campo Grande. INTERCOM – Sociedade Brasileira de Estudos Interdisciplinares da Comunicação.

Mansell, R. (2002), “From Digital Divides to Digital Entitlements in Knowledge Societies”, a Current Sociology, 50, 407-426.

McLuhan, M. (1999), Understanding Media. The extensions of man. The MIT Press. Cambridge, Massachussets.

Mokyr, J. (2000), Economic History and the “New Economy”.

Preece et al. (2002), Interaction Design: Beyond Human-Computer Interaction. John Wiley and Sons. New York.

Rodríguez, I. (2010), “El activismo informacional y la política en red”. A Educació Social. Fundació Pere Tarrés (URL). Barcelona.

Rodríguez, I.; López, D. (2008), “Activismo y tecnología: la política red «.Barcelona, Metropolis Mediterrania. Número. 71. Pàg. 10- 15

Rovins, K.; Webster, F. (2001), Times of the Technoculture. From the Information Society to the virtual life. Routledge. New York.

Scannell, P. (2007), Media and Communication. SAGE Publications. London.

Tijmes, P. (2002), Jacques Ellul, entre el pesimismo sociológico y la esperanza bíblica. http://habitat.aq.upm.es/boletin/n37/aptij.html (Consulta: 11.11.09)

Turkle, S. (1995), Life on the screen. Identity on the age of Internet. Simon & Schuster. New York.

Winner (1986), The whale and the reactor: a search for limits in an age of hightechnology. University of Chicago Press. Chicago. pp. 19-39