Resum
La relació entre l'audiovisual i l'educació ha passat per moments d'ignorància mútua, de recel i de complicitat. El cinema, amb la seva capacitat de seducció, s' ha utililzat com a eina educativa sobretot en relació amb la infancia i en entorns escolars. Els avenços de la neurobiologia permeten donar una explicació a aquest fenomen y alhora donen pistes interessants per comprendre com funciona el cervell en relació amb els aprenentatges. En aquest sentit la potencialitat motivadora del cinema pot exercir un paper molt important.Paraules clau
Referències
Consell Audiovisual de Catalunya, "Llibre Blanc: L'educació en l'entorn audiovisual". Quadrens del CAC, número extraordinario Novembre 2003. CAC. Barcelona.
Gómez, Alicia; Patino, Rosa; Funes, Jaume, "Fugint del futur": La recerca de la mirada adolescent utilitzant tècniques audiovisuals. Finestra oberta número 30. Abril 2003. Fundació Jaume Bofill. Barcelona.
Pereira Domínguez, Mª Carmen, "Cine y Educación Social". Revista de Educación. Monográfico -Educación no Formal-, núm. 338, septiembre-diciembre 2005, pp. 205-228. MEC. Madrid.
Ricart Masip, Marta, "Produir amb els nous mitjans. Una important eina socioeducativa". Revista Educació Social, núm. 28, setembre-desembre 2004, pp 83-96. EUTSES Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull. Barcelona.
Treffel, Jaques (1986), Presente y futuro del audiovisual en educación. Kapelusz. Buenos Aires.
Drets
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull