Com citar
Resum
Les imatges actuals de la discapacitat continuen representant un fort moviment excloent i negador de la diferència. En la premsa, les persones amb discapacitat només apareixen en les seccions de successos i en papers secundaris o en situacions circumstancials d'invalidesa. Alguns estudis demostren que les persones amb discapacitat sempre són presentades com a meritòries de compassió i definides en termes de deficiència. Les imatges socials imperants de les persones amb discapacitat són el reflex d'una complexa dinàmica social i individual que, en aquest article, s'analitza.Paraules clau
Referències
Allué, M. (2003), DisCapacitados: la reivindicación de la igualdad en la diferencia. Bellaterra (Barcelona).
Barton i DD.AA (1998), Discapacidad y sociedad. Morata. Madrid. Blanc, A.; Stiker, H. J. (2003), Le handicap en images: Les representations de la déficience dans les ouvres d'art. Éres. Ramonville Saint-Agne.
Bouamama, S. (1999), "El racisme de la diferenciació". Revista d'Intervenció Socioeducativa. N. 11. EUES-URL. Barcelona.
Colectivo Contra psicológico Esquizie (1997), "Imágenes de la alteridad", a Larrosa i Pérez de Lara (Coord) Imágenes del otro. Virus. Barcelona.
Combrouze, D. (2003), "Personnes handicapées et fictions: deux exigences contradictoires!" a Blanc, A.; Stiker, H. J.. Le handicap en images: les représentalions de la déficience dans les ouvres d'art. Éres. Ramonville Saint-Agne.
Freud, S. (1989), "Lo ominoso". Obras completas. Vol XVII. Amorrortu. Buenos Aires.
Gardien, E. (2003), "La déficience esthétique comme distance sociale singuliere", a Blanc, A.; Stiker, H.J., Le handicap en images: les répresentations de la déficience dans les ouvres d'art. Érès. Ramonville-Saint-Agne.
Gardou, C. (1991), L'image de soi "Incidente de la visibilité du handicap dans la relation à autrui et aux groupes." En línia http://jlsimon.free.fr/articleshtm/imsoi.html (10/02/2000)
Gardou, C. (1997),"Les personnes handicapées exilées sur le seuil". Revue européene du handicap mental, Dialogues, pp 6-17.
Gardou, C. (1999), Connaître le handicap, reconnaître la personne. Érès. Ramonville Saint-Agne.
Giami, A. (2003), "L'érotique du handicap", a Blanc, A.; Stiker.H.J., Le handicap en images: les représentations de la déficience dans les oeuvres d'art. Érès. Ramonville Saint-Agne.
Gutiérrez, E. (2008), "Imagen y comunicación. Ética sobre mujeres con discapacidad" de les jornades Oportunidades en femenino. Mujer y discapacidad propuestas para una década. En línia a http://www.inclusiondigital.net [14/06/2008]
Lallemand, D. (1999), "Intégrer la différence, pas le handicap". Dossier Handicaps et handicapés. Informations sociales, n. 42.
Larrosa, J.; Pérez de Lara, N. (1997), Imágenes del otro. Virus. Barcelona.
Mabila, M. (2002), "El elemento político de la discapacidad en las artes y la cultura: Una entrevista con Mandla Mabila". Revista electrónica bi-mensual. N° 12. Enero-Marzo.
Montobbio, E. (1995), "El falso yo en la persona con discapacidad psíquica."La identidad difícil. Fundació Catalana Síndrome de Down. Barcelona.
Montobbio, E. (2003), El viaje del señor Down al mundo de los adultos. Fundació Síndrome de Down. Barcelona. Murphy, R. (1990), Vivre à corps perdu. Le témoignage et le combat d'un anthropologue paralysé. Plon. Paris.
Pérez de Lara, N. (1998), La capacidad de ser sujeto. Más allá de las técnicas en educación especial. Laertes. Barcelona. Peters, S. (1998), "La política de la identidad de la discapacidad", dins Barton (comp) Discapacidad y sociedad. Morata. Madrid.
Planella, J. (2003), Cos i discursivitat pedagògica: bases per a la ideació corporal. Universitat de Barcelona. Tesi doctoral inedita, p. 153
Planella, J. (2004), Subjectivitat, dissidència i dis-k@pacitat. Pràctiques d'Acompanyament Social, obra citada, p 53.
Planella, J. (2004), "La monstruositat dels cossos discapacitats". Subjectivitat, dissidència i dis-k@pacitat: pràctiques d'Acompanyament Social. Claret. Barcelona.
Planella, J. (2007), Els monstres. UOC. Barcelona.
Riu, C. (2005), "Unitat II: La discapacitat i la no estandarització", a Riu, c., La contextualitat: del gènere i la discapacitat. Associació Dones No Estàndards. Barcelona.
Riu, C. (2005), "Unitat X: El cos, la imatge i la sexualitat", a Riu, c., La contextualitat: del gènere i la discapacitat. Associació Dones No Estàndards. Barcelona.
Riu, C. (2005): "Unitat XII: Història recent de la dona i la discapacitat", a Riu, c., La contextualitat: del gènere i la discapacitat. Associació Dones No Estàndards. Barcelona.
Riu, C. (2007), El normalisme: una pràctica violenta (material inèdit)
Romañá, T. (2003), "Cos, entorn, educació: de mem a estança", Revista Catalana de Pedagogia, Vol. 2.
Saint-Charles, D. (2001), "Vers une reconstruction de l'identité des proches-soignants de personnes vivant avec des incapacités". Handicap-Revue de sciences humaines et sociales. N° 9.
Sausse, S. (1996), "L'énigme des origines: quelques réflexions psychanalytiques sur handicap et sexualité". Handicaps el inadaptations-Les cahiers du Ctnerhi. N° 71
Sausse, S. (1996), Le miroir brisé. L'enfant handicapé, sa familia et le psychanalyste. Calmann Levy. Paris.
Sausse, S . (2001), Les représentations du handicap, accueiller la différence. En línia (10/02/2002) http://www.espace-ethique.org
Sausse, S. (2001), D'Oedipe a Frankenstein. Desclée de Brower. Paris.
Skliar, C. (2003), "Acerca de la anormalidad y de lo anormal. Notas para un enjuiciamiento (voraz) a la normalidad", a Sldiar, C. (2003) ¿ Y si el otro no estuviera ahí? Notas para una pedagogia (improbable) de la diferencia. Miño y Dávila. Madrid.
Stiker, U.J. (1997), Corps infirmes el sociétés. Dunod. Paris.
Thévenin, E. (2003), "L'image du handicap dans des séries télévisées pour enfants: étude de deux exemples", a Blan c, A.; Stiker, H.J., Le handicap en images: les représentations de la déficience dans les ouvres d'art. Érès. Ramonville Saint-Agne.
Veil, C. (1999), "L'acquisition du statut". Informations sociales. Dossier Handicaps et handicapés. Nº 42
Drets
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull