Resum
Un infant hospitalitzat és, per damunt de tot, un infant. Si bé és cert que l'hospitalització li confereix uns trets característics que el converteixen en pacient, no podem oblidar que parlem d'un nen o una nena, sigui quina sigui la seva edat. Malgrat que el joc en l'infant hospitalitzat és un tema que desperta l'interés i reconeixement de professionals de diferents disciplines (pediatria, psicologia, pedagogia, medicina...), aquest continua patint d'un gran buit en els nostres hospitals, sobretot pel que fa la vessant més lliure i plaent del joc. S'ha convertit en una eina metodològica que permet treballar amb l'infant tant a escala psicològica com educativa, pero no és tractat com una necessitat bàsica de l'infant.Referències
Costa Ferrer, M. (coord.) (2000), El juego y el juguete en la hospitalización infantil. Nau Llibres. Valencia.
Garaigordobil, M. (1990), Juego y desarrollo infantil. Seco Olea. Madrid.
Instituto de apoio à criança. (2000), Carta da Criança Hospitalizada. Humanizaçao dos serviços de atendimento a criança. Lisboa.
Drets
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull