Paisatges antropocènics, paisatges enrunats: expectatives de passat i de futur a les muntanyes catalanes
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Les runes perviuen en el temps i l’espai, com el temps i l’espai semblen perviure en les runes. No es tracta, però, d’una pervivència estàtica ni unívoca. La presència de runes sempre evoca transformacions paisatgístiques, percebudes, representades i valorades de manera canviant segons les vivències i els records que n’emanen. Centrant-se en les restes d’una infraestructura d’explotació forestal massiva de principis del segle XX (la Matussière, Pallars Sobirà), i en la construcció de grans pantans a Catalunya a mitjan segle passat i que ara amb prou feines s’omplen durant una part de l’any (pantà de Sau, Osona), aquest article posa en valor la capacitat heurística de les runes dins de l’Antropocè per a l’anàlisi del nou marc mental i econòmic de gestió capitalista dels boscos i de l’aigua. La visibilització i la invisibilització de les runes ens permet copsar allò que roman i esdevé visible en el paisatge, però també allò que s’esvaeix o emergeix, i que esdevé invisible o paulatinament visible. Les runes ens parlen, en definitiva, de les ressignificacions i dotacions de valor de les transformacions paisatgístiques, passades i futures, en el marc de l’explotació capitalista dels recursos naturals.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Ferran Pons-Raga, Ismael Vaccaro, 2022
Drets d'autor
Els continguts publicats a Digithum estan subjectes a una llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0, l'autor/a reté el copyright. Així doncs, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de la revista sempre que se'n citi la font (Digithum), l'autor de l'article i la institució que els publica (UOC, UdeA), tal com consta en la citació recomanada inclosa en cada article.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a Copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Ferran Pons-Raga, Institut de Productes Naturals i Agrobiologia (IPNA) – Consell Superior d’Investigaciones Científicas (CSIC)
Doctor en Antropologia a McGill University (Montréal) amb la tesi Greening the commons. Alpine skiing, brown bears, and extensive husbandry in the Pyrenees (2022). Arran del seu interès pels processos d’abandonament i de patrimonialització per mitjà de les runes, ha publicat els llibres Mines, boscos i hotels. Peguera: usos i representacions d’un poble abandonat (2015) i Cartells, runes i fites. Coneixements oblidats i marques invisibilitzades al peu de la Bonaigua (2020). És autor de diversos articles i capítols de llibres que versen sobre les transformacions paisatgístiques arran de la irrupció de la conservació ambiental i el turisme a zones d’alta muntanya del Pirineu català. Com a investigador post-doctoral Juan de la Cierva, actualment analitza els conflictes socials al voltant de les interaccions entre la creixent presència de colònies de gats i la biodiversitat local a les illes Canàries.
Ismael Vaccaro, Institució Milà i Fontanals (IMF) – Consell Superior d’Investigaciones Científicas (CSIC)
Investigador científic a la Institució Milà i Fontanals d’investigació en humanitats, CSIC. La seva recerca i publicacions s’han centrat en els camps de l’antropologia mediambiental, l’ecologia política, la teoria de la propietat, estudis del paisatge i antropologia política i econòmica. En particular, ha treballat en l’anàlisi de polítiques de conservació, territorialitat, acció comunals i acció col·lectiva, mineria, i les connexions entre el món rural i l’urbà. La seva recerca etnogràfica s’ha centrat principalment al sud d’Europa (els Pirineus), però també ha treballat a Mèxic (emigració, remeses i transició agrària i forestal), Uganda (gestió dels recursos pesquers) i les illes Salomó (percepció local del canvi climàtic).
ACPS210-145-T1-12 (1972). Documents de propietat finca Bonabé-Solabé (1972-1981). Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà.
AGRAWAL, A. (2005). Environmentality: Technologies of government and the making of subjects. Duke University Press. https://doi.org/10.1215/9780822386421
ARROJO AGUDO, P.; AGUILERA KLINK, F. (ed.) (2004). El agua en España: Propuestas de futuro. Oriente y Mediterráneo.
BELL, D. (2006). El advenimiento de la sociedad post-industrial: Un intento de prognosis social. Alianza.
BENJAMIN, W. (1999). The arcades project. Belknap Press.
BHABHA, H. K. (1994). The location of culture. Routledge.
BONETA, M. (2003). La Vall Fosca: Els llacs de la llum: desenvolupament sòcio-econòmic a començaments del segle XX. Garsineu Edicions.
CARMONA ZUBIRI, D.; TRAVÉ MOLERO, R.; NOGUÉS PEDREGAL, A. M. (2015). «Los misterios del patrimonio y el turismo en Elche. Lo global (Unesco) en lo local (identidad)». Revista Andaluza de Antropología, núm. 8, pp. 113-140. https://doi.org/10.12795/RAA.2015.i08.06
CARRIER, J. G.; WEST, P. (2009). «Introduction: Surroundings, Selves and Others: The Political Economy of Environment and Identity». Landscape Research, vol. 34, núm. 2, pp. 157-170. https://doi.org/10.1080/01426390802390509
CHELCEA, L. (2015). «Postindustrial Ecologies: Industrial Rubble, Nature and the Limits of Representation». Parcours anthropologiques, núm. 10, pp. 186-201. https://doi.org/10.4000/pa.448
CLAYTON, S. (2020). «Climate anxiety: Psychological responses to climate change». Journal of Anxiety Disorders, núm. 74, p. 102263. https://doi.org/10.1016/j.janxdis.2020.102263
COSTA ARGEMÍ, E. (ed.) (2019). Interpretació del patrimoni. Com provocar pensaments, preguntes i significats (C. Simó-Nin i Espinosa, Trad.). Rafael Dalmau; Ajuntament de La Garriga.
COSTA, J. (1975) [1892]. Política hidráulica y misión social de los riegos en España. Edición de la Gaya Ciencia.
CRAIB, R. B. (2004). Cartographic Mexico: A history of state fixations and fugitive landscapes. Duke University Press. https://doi.org/10.1215/9780822385943
DELANTY, G.; MOTA, A. (2017). «Governing the Anthropocene: Agency, governance, knowledge». European Journal of Social Theory, vol. 20, núm. 1, pp. 9-38. https://doi.org/10.1177/1368431016668535
ELDEN, S. (2013). The Birth of Territory. University of Chicago Press. https://doi.org/10.7208/chicago/9780226041285.001.0001
ERIKSEN, C. (2023, març 17). The Rhythms of Ruin and Regrowth: Coexisting with Fire.
FELD, S.; BASSO, K. H. (1996). Senses of place. School of American Research Press; Distributed by the University of Washington Press.
FERNÁNDEZ DOMÍNGUEZ, I. (2019). «Origen, definició i principis de la interpretació del patrimoni». Interpretació del patrimoni. Com provocar pensaments, preguntes i significats, p. 13-62. Rafael Dalmau; Ajuntament de La Garriga.
FOLCH, R.; BRU, J. (2017). Ambient, territori i paisatge: Valors i valoracions. Barcino.
FONT, J.; MAJORAL, R. (1999). «Espacios naturales de protección especial en Catalunya». Geografía y espacios protegidos (Bartolomé Valle Buenestado, p. 113-142). Asociación Española de Geografía.
FOUCAULT, M. (2008). L’archéologie du savoir. Gallimard. https://doi.org/10.14375/NP.9782070119875
FRANQUESA, J. (2018). Power struggles: Dignity, value, and the renewable energy frontier in Spain. Indiana University Press. https://doi.org/10.2307/j.ctvvnf9g
GORDILLO, G. (2011). «Ships Stranded in the Forest: Debris of Progress on a Phantom River». Current Anthropology, vol. 52, núm. 2, pp. 141-167. https://doi.org/10.1086/658909
GORDILLO, G. R. (2014). Rubble: The Afterlife of Destruction. Duke University Press. http://ebookcentral.proquest.com/lib/mcgill/detail.action?docID=1741834
HIRSCH, E.; O’HANLON, M. (ed.). (1995). The anthropology of landscape: Perspectives on place and space. Clarendon Press ; Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oso/9780198278801.001.0001
HIRSCH, E.; STEWART, C. (2005). «Introduction: Ethnographies of Historicity». History and Anthropology, vol. 16, núm. 3, pp. 261-274. https://doi.org/10.1080/02757200500219289
INGLEHART, R. (1997). Modernization and postmodernization: Cultural, economic, and political change in 43 societies. Princeton University Press. https://doi.org/10.1515/9780691214429
INGOLD, T. (1993). «The Temporality of the Landscape». World Archaeology, vol. 25, núm. 2, pp. 152-174. https://doi.org/10.1080/00438243.1993.9980235
KANOI, L.; KOH, V.; LIM, A.; YAMADA, S.; DOVE, M. R. (2022). «What is infrastructure? What does it do?’: anthropological perspectives on the workings of infrastructure(s)». Environmental Research: Infrastructure and Sustainability, vol. 2, núm. 1, p. 012002. https://doi.org/10.1088/2634-4505/ac4429
KNIGHT, D. M.; STEWART, C. (2016). «Ethnographies of Austerity: Temporality, Crisis and Affect in Southern Europe». History and Anthropology, vol. 27, núm. 1, pp. 1-18. https://doi.org/10.1080/02757206.2015.1114480
KRØIJER, S.; KOLLING, M.; SEN, A. (2021). «Ruins and Rhythms of Development and Life After Progress». Ethnos, vol. 86, núm. 5, pp. 877-896. https://doi.org/10.1080/00141844.2020.1725092
LADLE, R. J.; WHITTAKER, R. J. (ed.) (2011). Conservation biogeography. Wiley-Blackwell. https://doi.org/10.1002/9781444390001
LEFÈBVRE, H. (2013). La producción del espacio. Capitán Swing.
LIONELLO, P.; ABRANTES, F.; GACIC, M.; PLANTON, S.; TRIGO, R.; ULBRICH, U. (2014). «The climate of the Mediterranean region: Research progress and climate change impacts». Regional Environmental Change, vol. 14. núm. 5, pp. 1679-1684. https://doi.org/10.1007/s10113-014-0666-0
MARGARIT, J. (2018). Per tenir casa cal guanyar la guerra. Proa.
MARTÍNEZ DE PISÓN, E. (2007). «Epílogo. Paisaje, cultura y territorio». La construcción social del paisaje (Joan Nogué, pp. 331-337). Biblioteca Nueva.
McCALL, M. K. (2016). «Beyond “Landscape” in REDD+: The Imperative for “Territory”». World Development, vol. 85, núm. 58-72. https://doi.org/10.1016/j.worlddev.2016.05.001
MITCHELL, T. (1988). Colonising Egypt. Cambridge University Press.
MOORE, D. (1998). «Clear waters and muddied histories: Environmental history and the politics of community in Zimbabwe’s Eastern highlands». Journal of Southern African Studies, vol. 24, núm. 2, pp. 377-403. https://doi.org/10.1080/03057079808708581
MUKERJI, C. (2009). Impossible engineering: Technology and territoriality on the Canal du Midi. Princeton University Press. https://doi.org/10.1515/9781400833146
NOGUÉ, J. (2007). «Introduccion. El paisaje como constructo social». La construcción social del paisaje (Joan Nogué, pp. 9-24). Biblioteca Nueva.
OLLER, S. (2022, desembre 7). «Turismo de sequía en el pantano de Sau». La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20221207/8636170/pantano-sau-visitantes-turismo-de-sequia.html
OLWIG, K. (2008). «Performing on the landscapes versus doing landscapes: Perambulatory practice, sight, and the sense of belonging». Ways of walking: Ethnography and practice on foot (Tim Ingold i Jo Lee Vergunst, pp. 81-92). Ashgate.
PAPROCKI, K. (2022). «Anticipatory ruination». The Journal of Peasant Studies, vol. 49, núm. 7, pp. 1399-1408. https://doi.org/10.1080/03066150.2022.2113068
PONS RAGA, F. (2015). Mines, boscos i hotels: Peguera: usos i representacions d’un poble abandonat. Neopàtria.
RAFFLES, H. (1999). «“Local Theory”: Nature and the Making of an Amazonian Place». Cultural Anthropology, vol. 14, núm. 3, pp. 323-360. https://doi.org/10.1525/can.1999.14.3.323
RANDLE, S. (2022). «On Aqueducts and Anxiety: Water Infrastructure, Ruination, and a Region-Scaled Anthropocene Imaginary». GeoHumanities, vol. 8, núm. 1, pp. 33-52. https://doi.org/10.1080/2373566X.2021.1942129
RIEU, A. (1995). «L’industrie papetière. L’aventure du bois Salu-Bonabé». Vent du Port, núm. 2.
RINGEL, F. (2016). «Beyond temporality: Notes on the anthropology of time from a shrinking fieldsite». Anthropological Theory, vol. 16. núm. 4, pp. 390-412. https://doi.org/10.1177/1463499616659971
SACK, R. D. (1986). Human territoriality: Its theory and history. Cambridge University Press.
SAID, E. W. (1979). Orientalism. Vintage Books.
SAURÍ, D.; DEL MORAL, L. (2001). «Recent developments in Spanish water policy. Alternatives and conflicts at the end of the hydraulic age». Geoforum, vol. 32, núm. 3, pp. 351-362. https://doi.org/10.1016/S0016-7185(00)00048-8
SCARAMELLI, C. (2019). «The Delta is Dead: Moral Ecologies of Infrastructure in Turkey». Cultural Anthropology, vol. 34, núm. 3. https://doi.org/10.14506/ca34.3.04
STEWART, C. (2016). «Historicity and Anthropology». Annual Review of Anthropology, vol. 45, núm. 1, art. 1. https://doi.org/10.1146/annurev-anthro-102215-100249
STOREY, D. (2012). Territories: The Claiming of Space. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203854570
STRANG, V. (1997). Uncommon ground: Cultural landscapes and environmental values. Berg.
SWYNGEDOUW, E. (2004). «Modernity and Hybridity: Nature,Regeneracionismo, and the Production of the Spanish Waterscape, 1890-1930». A: T. J. Barnes, J. Peck, E. Sheppard i A. Tickell (eds.). Reading Economic Geography, pp. 189-204. Blackwell Publishing Ltd. https://doi.org/10.1002/9780470755716.ch12
THONGCHAI, W. (1994). Siam mapped: A history of the geo-body of a nation. University of Hawaii Press.
TILLEY, C. (1994). A phenomenology of landscape: Places, paths, and monuments. Berg.
TILLEY, C.; CAMERON-DAUM, K. (2017). Anthropology of Landscape: The Extraordinary in the Ordinary. UCL Press. https://doi.org/10.2307/j.ctt1mtz542
TUAN, Y. (1974). Topophilia: A study of environmental perception, attitudes, and values. Prentice-Hall.
TUAN, Y. (1977). Space and place: The perspective of experience. University of Minnesota Press.
VACCARO, I. (2006). «Valles postindustriales: La urbanización de las montañas y sus consecuencias sociales y ecológicas». Globalidad y localidad. Perspectiva etnográfica (Joan Frigolé i Xavier Roigé, pp. 61-90). Universitat de Barcelona Edicions.
VACCARO, I. (2008). «Modernizing Mountain Water: State, Industry, and Territory». A: J. M. Whiteley, H. Ingram, & R. W. Perry (eds.). Water, Place, and Equity, pp. 225-248. The MIT Press. https://doi.org/10.7551/mitpress/7576.003.0012
VACCARO, I.; BELTRAN, O.; PAQUET, P.-A. (2013). «Political ecology and conservation policies: Some theoretical genealogies». Journal of Political Ecology, núm. 1, pp. 255-272. https://doi.org/10.2458/v20i1.21748
WALKER, P. A. (2003). «Reconsidering “regional” political ecologies: Toward a political ecology of the rural American West». Progress in Human Geography, vol. 27, núm. 1, pp. 7-24. https://doi.org/10.1191/0309132503ph410oa