La pandèmia de la COVID-19 i el contagi emocional

Article Sidebar

PDF (English) ePUB (English)

Main Article Content

Simone Belli
Universitat Complutense de Madrid
https://orcid.org/0000-0001-8934-7569
Claudia Alonso
Universitat Autònoma de Madrid
https://orcid.org/0000-0003-4192-5483

Aquest estudi buscarà respostes a una pregunta de recerca, dirigida a avaluar els patrons i l’estructura de les pandèmies i malalties contagioses en diferents edats i territoris, sempre tenint en compte la pandèmia de la COVID-19: quin és el significat i el paper del contagi emocional en la manera en què es comporta la gent durant l’actual pandèmia de la COVID-19, i com es propaguen les emocions en tota la societat de persones a persones com els virus?


Per respondre aquesta pregunta de recerca, la nostra metodologia es basa en un mapatge d’experiències prèvies sobre com les societats van enfrontar el col·lapse a causa de brots epidèmics. A més, presentem una autoetnografia per revisar moment a moment com la vida professional i privada queda afectada per aquesta pandèmia en el present.

Paraules clau
coronavirus, COVID-19, contagi emocional, col·lapse, pandèmia

Article Details

Com citar
Belli, Simone; and Alonso, Claudia. “La pandèmia de la COVID-19 i el contagi emocional”. Digithum, no. 27, pp. 1-9, doi:10.7238/d.v0i27.374153.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Simone Belli, Claudia Alonso, 2021


Drets d'autor

Els continguts publicats a Digithum estan subjectes a una llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0, l'autor/a reté el copyright. Així doncs, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de la revista sempre que se'n citi la font (Digithum), l'autor de l'article i la institució que els publica (UOC, UdeA), tal com consta en la citació recomanada inclosa en cada article.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a Copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografies de l'autor/a

Simone Belli, Universitat Complutense de Madrid

Simone Belli (Bèrgam, Itàlia) és professor al Departament de Ciències Socials i Innovació de Yachay Tech. Es va doctorar en Psicologia Social per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi Emocions i llenguatge. És membre del grup de recerca MIRCo (Multilingualism, Social Identities, Intercultural Relations and Communication), de GESCIT (Social Studies in Science and Technology), de CED (Centre of Discourse Studies) i ISRE (International Society for Research on Emotion). Patrocinat pel Departament d’Educació i Ciència d’Espanya, va treballar com a becari predoctoral a la Universitat de Georgetown, a Washington DC, a la Universitat de Manchester i a la Universitat Metropolitana de Manchester tutelat per Rom Harré, Ivan Leudar i Ian Parker, respectivament. Ha estat professor visitant a la Universitat de Califòrnia, San Diego, i a la Universitat Michoacana de San Nicolás de Hidalgo, Morelia, gràcies a la Beca per a Joves Professors i Investigadors Banc Santander. Va ser investigador postdoctoral a la Universitat Estatal de San Diego, a la Universitat Carlos III de Madrid i a la Universitat Autònoma de Madrid, per Paulo Freire Innovative Technology/Pedagogy Post-doctoral Visiting Scholar i Alliance of 4 Universities, respectivament. Ha estat professor convidat a la Universitat de Bèrgam i a la Universitat d’Hèlsinki en el curs de l’Escola d’Estiu «Emocions i Interculturalitat». La seva recerca se centra a comprendre per què les emocions tenen una forta relació amb el llenguatge i com és possible expressar aquestes emocions en espais en línia i fora de línia.

Claudia Alonso, Universitat Autònoma de Madrid

Doctorada en Història Antiga a la Universitat Autònoma de Madrid. És llicenciada en Història graduada de la mateixa universitat, amb especialització en Història Antiga i Arqueologia. A més, ha estudiat el màster interuniversitari d’Història i Ciències de l’Antiguitat UAM-UCM. La seva recerca està enfocada en la caiguda de les administracions micèniques cap al 1200 aC i el context mediterrani en el qual va tenir lloc. Ha participat en diverses campanyes d’excavació a la Península Ibèrica i Grècia. També ha realitzat estades de recerca a l’Institut für Ur- und Frühgeschichte und Vorderasiatische Archäologie a Atenes i al Centre d’Estudis Espartans i del Peloponès a la Universitat de Nottingham. És cofundadora del col·loqui internacional Diàlegs Micènics, que té lloc anualment a Madrid. Actualment, és presidenta de l’Associació Ganimedes d’investigadors novells de filologia clàssica.

Referències

ADELMANN, P.K.; ZAJONC, R.B. (1989). “Facial efference and the experience of emotion”. Annual Review of Psychology. 40(1), pp. 249–280. https://doi.org/10.1146/annurev.ps.40.020189.001341

BARBERÁ, P.; JOST, J.T.; NAGLER, J.; TUCKER, J.A.; BONNEAU, R. (2015). “Tweeting from left to right: Is online political communication more than an echo chamber?”. Psychological Science. 26(10), pp. 1531–1542. https://doi.org/10.1177/0956797615594620

BARSADE, S.G. (2002). “The ripple effect: Emotional contagion and its influence on group behavior”. Administrative Science Quarterly. 47(4), pp. 644–675. https://doi.org/10.2307/3094912

BARSADE, S.G.; RAMARAJAN, L.; WESTIN, D. (2009). “Implicit affect in organizations”. Research in Organizational Behavior. 29, pp. 135–162. https://doi.org/10.1016/j.riob.2009.06.008

BARSADE, S.G.; COUTIFARIS, C.G.; PILLEMER, J. (2018). “Emotional contagion in organizational life”. Research in Organizational Behavior. 38, pp.137-151. https://doi.org/10.1016/j.riob.2018.11.005

BASTIAMPILLAI, T.; ALLISON, S.; CHAN, S. (2013). “Is depression contagious? The importance of social networks and the implications of contagion theory”. Australia & New Zealand Journal of Psychiatry. 47(4), pp. 299–303. https://doi.org/10.1177/0004867412471437

BAUMAN, Z. (2013). Liquid fear. London: John Wiley & Sons.

BELLI, S.; ACEROS, J.C.; HARRÉ, R. (2015). “‘It’s All Discursive!‘ Crossing Boundaries and Crossing Words with Rom Harré”. Universitas Psychologica. 14(2), pp. 771-784. https://doi.org/10.11144/Javeriana.upsy14-2.iadc

BELLI, S.; BRONCANO, F. (2017). “Trust as a Meta Emotion”. Metaphilosophy. 48(4), pp. 430-448. https://doi.org/10.1111/meta.12255

BLANCO, M. (2012). “Autoetnografía: una forma narrativa de generación de conocimientos”. Andamios. Revista de Investigación Social. 9(19), pp. 49-74. https://doi.org/10.29092/uacm.v9i19.390

CACIOPPO, J.T.; GARDNER, W.L.; BERNTSON, G.G. (1997). “Beyond bipolar conceptualizations and measures: The case of attitudes and evaluative space”. Personality and Social Psychology Review. 1(1), pp. 3–25. https://doi.org/10.1207/s15327957pspr0101_2

CHESHIN, A.; RAFAELI, A.; BOS, N. (2011). “Anger and happiness in virtual teams: Emotional influences of text and behavior on others’ affect in the absence of non-verbal cues”. Organizational Behavior and Human Decision Processes. 116(1), pp. 2–16. https://doi.org/10.1016/j.obhdp.2011.06.002

CHIU, W.T.; HUANG, J.S.; HO, Y.S. (2004). “Bibliometric analysis of severe acute respiratory syndrome-related research in the beginning stage”. Scientometrics. 61(1), 69-77. https://doi.org/10.1023/B:SCIE.0000037363.49623.28

CLARK, M.S.; ISEN, A.M. (1982). “Towards understanding the relationship between feeling states and social behavior”. In HASTORF, A.H.; ISEN, A.M. (eds.). Cognitive Social Psychology. New York: Elsevier- North Holland, pp. 73-108.

COHEN, J. (1978). “Conformity and norm formation in small groups”. Pacific Sociological Review. 21, pp. 441–466. https://doi.org/10.2307/1388695

COLCLOUGH, J.M. (2019). Thucydides’ Account of the Plague as Trauma Narrative, M.A. thesis.

DEL VICARIO, M.; BESSI, A.; ZOLLO, F.; PETRONI, F.; SCALA, A.; CALDARELLI, G.; STANLEY, E.; QUATTROCIOCCHI, W. (2016). “The spreading of misinformation online”. Proceedings of the National Academy of Sciences. 113(3), pp. 554–559. https://doi.org/10.1073/pnas.1517441113

DÍEZ GARCÍA, R.; BELLI, S.; MÁRQUEZ, I. (2020). “La COVID-19, pantallas y reflexividad social: Cómo el brote de un patógeno está afectando nuestra cotidianidad”. RES. Revista Española de Sociología. 29(3), pp. 759-768. https://doi.org/10.22325/fes/res.2020.49.

ELEFANT, C. (2011). “The power of social media: Legal issues & best practices for utilities engaging social media”. Energy Law Journal. 32(1), pp. 4–56.

ELLIS, C.; ADAMS, T.E.; BOCHNER, A.P. (2011). “Autoethnography: An Overview”. Forum Qualitative Sozialforschung / Forum: Qualitative Social Research. 12(1), https://doi.org/10.17169/fqs-12.1.1589

ERISEN, C.; LODGE, M.; TABER, C.S. (2014). “Affective contagion in effortful political thinking”. Political Psychology. 35(2), pp. 187–206. https://doi.org/10.1111/j.1467-9221.2012.00937.x

FERRARA, E.; YANG, Z. (2015). “Measuring emotional contagion in social media”. PLoS One. 10(11), pp. 1–14. e0142390. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0142390

FOWLER, J.H.; CHRISTAKIS, N.A. (2008). “Dynamic spread of happiness in a large social network: A longitudinal analysis over 20 years in the Framingham Heart Study”. British Medical Journal. 337(a2338), pp. 1–9. https://doi.org/10.1136/bmj.a2338

GARRETT, R.K. (2009). “Echo chambers online? Politically motivated selective exposure among Internet news users”. Journal of Computer-Mediated Communication. 14(2), pp. 265–285. https://doi.org/10.1111/j.1083-6101.2009.01440.x

GOLDIE, P. (2012). The Mess Inside: Narrative, Emotion, and the Mind. New York: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199230730.001.0001

GUBER, R. (2004). La etnografía. Método, campo y reflexividad. Buenos Aires: Siglo XXI.

HARRÉ, R. (2000). “Social Construction and Consciousness”. In Velmans, M. (ed.). Investigating Phenomenal Consciousness. Amsterdam: John Benjamin, pp. 233-253. https://doi.org/10.1075/aicr.13.17har

JANDRIĆ, P.; HAYES, D.; TRUELOVE, I.; LEVINSON, P.; MAYO, P.; RYBERG, T. ... ; HAYES, S. (2020). “Teaching in the age of Covid-19”. Postdigital Science and Education. 2(3), pp. 1069-1230. https://doi.org/10.1007/s42438-020-00169-6

KATZ, I. (2006). “Rediscovering Gabriel Tarde”. Political Communication. 23(3), pp. 263-270. https://doi.org/10.1080/10584600600808711

KELLY, J.R.; BARSADE, S.G. (2001). “Mood and emotions in small groups and work teams”. Organizational Behavior and Human Decision Processes. 86(1), pp. 99–130. https://doi.org/10.1006/obhd.2001.2974

KRAMER, A.D.; GUILLORY, J.E.; HANCOCK, J.T. (2014). “Experimental evidence of massive-scale emotional contagion through social networks”. Proceedings of the National Academy of Sciences. 111(24), pp. 8788–8790. https://doi.org/10.1073/pnas.1320040111

MARK, N. (1998). “Birds of a feather sing together”. Soc. Forces. 77, pp. 453–485. https://doi.org/10.2307/3005535

MARSDEN, P. (2000). “Forefathers of memetics: Gabriel Tarde and the laws of imitation”. Journal of Memetics. 4(1). http://cfpm.org/jom-emit/2000/vol4/marsden_p.html

MCFARLAND, L.A.; PLOYHART, R.E. (2015). “Social media: A contextual framework to guide research and practice”. Journal of Applied Psychology. 100, pp. 1653–1677. https://doi.org/10.1037/a0039244

MORENS, D.M.; LITTMAN, R.J. (1992). “Epidemiology of the Plague of Athens”. Transactions of the American Philological Association. 122, pp. 271-304. https://doi.org/10.2307/284374

NELSON-BECKER, H.; VICTOR, C. (2020). “Dying alone and lonely dying: Media discourse and pandemic conditions”. Journal of Aging Studies. 55, pp. 3-9. https://doi.org/10.1016/j.jaging.2020.100878

PARKINSON, B.; SIMONS, G. (2012). “Affecting others: Social appraisal and emotion contagion in everyday decision making”. Personality and Social Psychology Bulletin. 35(8), pp. 1071–1084. https://doi.org/10.1177/0146167209336611

REMUZZI, A.; REMUZZI, G. (2020). “COVID-19 and Italy: what next?”. The Lancet. 395(10231) pp. 1225-1228. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(20)30627-9

ROZIN, P.; ROYZMAN, E.B. (2001). “Negativity bias, negativity dominance, and contagion”. Personality and Social Psychology Review. 5(4), pp. 296–320. https://doi.org/10.1207/S15327957PSPR0504_2

SALDÍAS, F.B.; PICARD, R.W. (2019). Tweet Moodifier: Towards giving emotional awareness to Twitter users. In 2019 8th International Conference on Affective Computing and Intelligent Interaction (ACII), pp. 1-7. https://doi.org/10.1109/ACII.2019.8925533

SCHACHTER, S. (1959). The psychology of affiliation. Stanford, CA: Stanford University Press.

SENNETT, R. (2012). Together: The Rituals, Pleasures, and Politics of Cooperation. New Haven: Yale University Press.

SULLINS, E. (1991). “Emotional contagion revisited: Effects of social comparison and expressive style on mood convergence”. Personality and Social Psychology. 17(2), pp. 166–174. https://doi.org/10.1177/014616729101700208

TARDE, G. (1903). The laws of imitation. New York: H. Holt.

XIE, B.; HE, D.; MERCER, T.; WANG, Y.; WU, D.; FLEISCHMANN, K.R.; LEE, M.K. (2020). “Global health crises are also information crises: A call to action”. Journal of the Association for Information Science and Technology. 71, pp. 1419-1423. https://doi.org/10.1002/asi.24357