Art, Tecnologia i Humanisme. El laboratori de disseny social Studio Roosegaarde com a ecosistema creatiu tecnopoètic
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
L'ésser humà comença a deixar una petjada irreversible al planeta sota una perspectiva aliena a una consciència de totalitat, la consciència de ser una part més de l'ecosistema que destruïm. Aquest article analitzarà les estratègies visuals i conceptuals de Daan Roosegaarde com a exemple d'artista-científic-humanista l'Any Internacional de la Llum, 2015. Des del seu laboratori de disseny social s'han generat projectes «tecnopoètics» que utilitzen tecnologies d'aprofitament d'energia solar de manera sostenible i que recodifiquen els objectes del nostre espai social des d'una perspectiva holística del món. Aquest laboratori assoleix els objectius del Global Net Society Institute i construeix un ecosistema creatiu propi d'acord amb els conceptes ecològics, defensats per Hans Haacke i Joseph Beuys als anys 60 i 70, i per la idea de gathering, de Bruno Latour, com un lloc de trobada entre les persones, la tecnologia i l'entorn, que funciona com una cartografia de la controvèrsia que crea la incertesa sobre el medi ambient.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Mª Isabel Soler Ruiz, Universitat de Granada
Docent, artista i comissària
Doctora en Belles Arts per la Universidad de Granada - UGR (1998). La seva recerca es vincula tema de la intervenció artística amb la publicació «Reflexiones en el espacio: Incidents of mirror-travel in the Yucatan de Robert Smithson» (2003).
Professora doctora permanent en el Departament d'Escultura de Facultat de Belles Arts de la UGR (8 triennis, 2 trams docents, Excel·lència Docent 2014). Especialitzada en Instal·lacions i Intervencions Artístiques, Fotografia (grau de Belles Arts) i Escultura i Noves Tecnologies (llicenciatura). Imparteix docència en el màster de Producció i Recerca en Art (UGR) .
Pertany al Grup de Recerca HUM 425 «Por otra escultura pública», amb diversos projectes subvencionats i la publicació dels resultats d’aquests projectes en diferents contextos, entre els quals, «Espacios intervenidos. Investigaciones metodológicas en Bellas Artes» (Sevilla: Fénix, 2012).
Presidenta de la Asociación Fotográfica Granadina.
Últims articles publicats: «El sonido off y la expansión del discurso en la instalación audiovisual» (juliol 2014), Revista REDVISUAL (núm. 20) i «Los Latidos de la tierra. Arte ecológico para acompasar nuestros ritmos» (juliol-desembre 2014), Revista Arte y Políticas de Identidad. Arte y sostenibilidad (vol. 11).
Artista i comissària a la II Bienal Internacional de Fotografía y artes audiovisuales Fotojaén 2011 amb obra publicada.
Últim comissariat: Frior, José Luis Vicario, Museu de Jaén, 2016.
Rosa Mármol Pérez, Universitat de Granada
Doctoranda del programa de doctorat d'Història i Arts de la Facultat de Belles Arts de la Universidad de Granada. El seu tema de recerca pretén iniciar un nou camp de recerca artística en l'estudi i documentació de les noves pràctiques artístiques ecoeficients (art + ecologia + eficiència) desenvolupades en el context actual de crisi ecoenergètica contemporània (escalfament global) i iniciada a la fi del segle xxi per a l'educació social i la creació de nous «ecosistemes creatius» a l'era de la globalització.
La seva formació acadèmica, llicenciada en Belles Arts i postgraduada en Producció i Investigació en Art per la Universidad de Granada, juntament amb la seva formació en l'àmbit laboral vinculat a empreses del sector energètic, formen la combinació necessària per abordar la seva temàtica investigadora reconeguda a SICA dins del grup de Recerca HUM 425 «Por otra escultura pública: conservación de la memoria». Any 2015. Universidad de Granada. Departament d'Escultura. Amb la finalitat de desenvolupar projectes multidisciplinaris de caràcter artístic i empresarial en l'àmbit públic per a un futur més sostenible.
Articles similars
- Ramon Parramon Arimany, Eugènia Agustí, Jo Milne, Eloi Puig, La producció artística basada en processos que cohabiten temporalment els contextos , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Raquel Caerols Mateo, Beatriz Escribano, Medialab Madrid 2002-2006. Cultura participativa i activisme social a Madrid , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Louise Mackenzie, Robertina Šebjanič, Karolina Żyniewicz, Isabel Burr Raty, Dalila Honorato, Mantenir-se en contacte: cas d’estudi de recerca artística durant el confinament per la COVID-19 , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Marina Pastor, Moises Mañas, Apocalipsi dels mitjans. Dissecció, regeneració i reparació: agents per a la fabricació de sistemes zombi lúdics i tecnocràtics , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Rene G. Cepeda, Creant un manual: The Manual for the Curation and Display of Interactive New Media Art , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Antonio Labella, Salvador Sancha, Maria Cuevas, Heterocronicitat. Cronos a debat , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Rafael Ortiz Martinez de Carnero, El cos humà des d’una perspectiva biotecnològica en contextos artístics: espai actiu d’experimentació en constant transformació , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Ana Urroz-Osés, Laura Baigorri Ballarín, Artivisme i primers usos tàctics de la xarxa: de la infoguerra a la guerrilla de la comunicació , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Luis David Rivero Moreno, La cultura blockchain i la precarietat de la imatge digital. Qüestionant els NFT com a estratègia de conservació de l’art , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Sandra Cuevas, Reynaldo Thompson, Tirtha Mukhopadhyay, Estètica de l’al·lucinació: ontologia de calidoscopis visuals des de l’era del mite fins a la realitat virtual , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.