Creació del món de l’art de la literatura i la tecnologia: l’Electronic Literature Collection com a recurs fonamental per a l’estudi de l’art digital
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest article presenta la literatura electrònica com a camp d’estudi dins l’art digital, considerada com a part del món de l’art, d’acord amb la definició acadèmica de la teoria institucional de l’art. Aquesta perspectiva indica que l'art digital posseeix les seves obres d’art, els públics i els sistemes corresponents, però inscrits en l’àmbit de la tecnologia digital. S’argumenta, consegüentment, que la literatura electrònica, tant en la teoria (com a mot clau i a través d’estudis importants) com en la pràctica (per mitjà d’obres escollides), ha evolucionat fins a convertir-se en una àrea d’estudi fonamental que vincula l’art amb la literatura per mitjà dels sistemes informàtics. L’objectiu últim d’aquest estudi no és simplement justificar la importància de la literatura electrònica en l’art digital, sinó també intentar trobar i presentar el millor arxiu de literatura electrònica per al seu estudi per part de bibliotecaris i investigadors. Amb aquesta finalitat, s’ha portat a terme un estudi comparatiu d’arxius en línia rellevants (Electronic Literature Collection, Gallery 9, Rhizome ArtBase, Turbulence, Whitney Artport) que satisfacin simultàniament els requisits del món de l’art (galeries i col·leccions institucionals) i els arxivístics (accés a obres d’art completes, així com opcions de recerca i recuperació en connexió amb la literatura electrònica). La comparació es decanta per l’Electronic Literature Collection com a recurs fonamental per a la investigació del mateix nom, tot i que s’hi agreguen algunes reflexions ulteriors en aquesta àrea d’estudi per comprendre la narrativa transmèdia.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Raquel Herrera, Col·laboradora docent Departament de Comunicació (UOC)
Doctoranda del programa de Comunicació Social de la Universitat Pompeu Fabra.
Consultora als estudis de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya.
Articles similars
- Pau Alsina, Sobre art i informàtica: introducció a l'art digital , Artnodes: Núm. 4: (Juliol 2005). NODE 4. Calculabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Domingo Sánchez-Mesa Martínez, Jordi Alberich, Nieves Rosendo, Introducció: narratives transmèdia , Artnodes: Núm. 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- Nuria Rodríguez-Ortega, Cinc eixos per a pensar les humanitats digitals com a projecte d'un nou humanisme digital , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Salomé Cuesta Valera, Paula Fernández Valdés, Salvador Muñoz Viñas, NFT i art digital: noves possibilitats per al consum, la difusió i la preservació de les obres d’art contemporani , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Louise Mackenzie, Robertina Šebjanič, Karolina Żyniewicz, Isabel Burr Raty, Dalila Honorato, Mantenir-se en contacte: cas d’estudi de recerca artística durant el confinament per la COVID-19 , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Raquel Caerols Mateo, Beatriz Escribano, Medialab Madrid 2002-2006. Cultura participativa i activisme social a Madrid , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Luis David Rivero Moreno, La cultura blockchain i la precarietat de la imatge digital. Qüestionant els NFT com a estratègia de conservació de l’art , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Sandra Cuevas, Reynaldo Thompson, Tirtha Mukhopadhyay, Estètica de l’al·lucinació: ontologia de calidoscopis visuals des de l’era del mite fins a la realitat virtual , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Umberto Luigi Roncoroni Osio, Crítiques a l’art digital: suports i límits teòrics , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- José Luis Reyes-Criado, Formats situats entorn del debat de ciència-art-tecnologia: una introducció als Festivals Europeus d’Art Digital (DAF) , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.