Corporalitat artificial en l’art dels mitjans: rastreig de la genealogia de l’estètica de la robòtica tova

En les últimes dècades, s’ha produït un canvi en la robòtica, inclinant-se cap als materials tous, la qual cosa ha donat lloc a una nova classe de robòtica tova. Inspirats en estructures biològiques, els robots tous són màquines compostes principalment de materials sintètics amb mòduls elàstics comparables als de materials orgànics tous. Les seves qualitats realistes i d’inspiració biològica els permeten facilitar nous tipus d’interaccions entre humans i robots. Els robots tous han guanyat protagonisme en instal·lacions i performances d’art multimèdia, forjant un camp distintiu, però poc explorat, dins l’art multimèdia. Aquest article té com a objectiu generar coneixements en robòtica tova des de la perspectiva de la història de l’art mediàtic, un camp dinàmic i interdisciplinari que traça l’estètica del robot tou a través de diverses trajectòries històriques artístiques (mitjans): escultura feminista tova, inflables i escultura cibernètica. Les troballes de l’estudi contribueixen a una millor comprensió del paper del disseny dels robots tous en la interacció entre humans i robots, construint la corporalitat artificial, un marc conceptual per a analitzar màquines d’inspiració biològica, especialment robots. L’article investiga els orígens de l’art i el rendiment dels mitjans robòtics tous, alhora que situa el camp dins del marc de la teoria posthumana (per exemple, el treball de Rosi Braidotti, Karen Barad i N. Katherine Hayles) i el nou materialisme a través de la figura simbòlica d’un objecte límit (Susan Leigh Star i James R. Griesemer). En conseqüència, millora la nostra comprensió de les implicacions del camp per a l’enginyeria robòtica tova, l’art dels mitjans, la interacció humà-robot i les ones expansives en la cultura i la societat.