Manifestos per a un art compromès en l'època digital

L'aparició de les pràctiques artístiques associades als mitjans tecnològics digitals, i més encara a partir de la implantació d'internet, en l'última dècada del segle passat, ha motivat el sorgiment d'una abundant sèrie de textos teòrics amb la pretensió de definir aquestes actuacions i, alhora, justificar la seva existència. Textos que no fan sinó reactualitzar l'abundant literatura artística –els manifestos– que es va donar durant el primer terç de segle XX amb les avantguardes històriques. Així mateix, alguns dels manifestos més recents reenfoquen els conceptes ja esbossats en aquella època, entorn del paper i la missió de l'artista, la seva capacitat d'influència per al canvi (activisme), del públic receptor i de les pròpies manifestacions (característiques de l'obra d'art, més enllà de les qüestions formals, i la seva difusió en un sentit massiu), en un context molt més complex i ric, associat a un canvi de paradigma sociocultural, com va ser el sorgiment de la denominada «societat de masses». El nostre treball s'ha centrat en la consideració dels aspectes més substancials anteriorment citats, alguns d'aquests coincidents, de diversos dels textos més significatius, partint de La consciencia de un hacker (1986), a càrrec de Loyd Blakenship, i com a última menció, la Redefinición de las prácticas artísticas (2000-2001), per part de la Société Anonyme.