THUTOAH - La teoria hologràfica de l’univers de la història de l’art
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest text és una edició de la transcripció d’àudio d’entrevistes amb els científics John Ellis, Alessandra Gnecch i Wolfgang Lerche contingudes en el meu vídeo La teoria hologràfica de l’univers de la història de l’art (THUTOAH). THUTOAH investiga el principi hologràfic de l’univers i la teoria que el nostre univers es podria entendre com un holograma vast i complex. A més, planteja la hipòtesi que, més enllà dels contextos i imperatius històrics de l’art reconeguts, els artistes podrien haver estat intentant descriure inconscientment la naturalesa hologràfica de l’univers. Com que projecta més de 25.000 imatges cronològiques de la història de l’art (des de les pintures rupestres fins a l’art contemporani global, incloent l’art alternatiu i psicodèlic), THUTOAH també ens remet a les accions de l’accelerador de partícules del CERN, el Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC) mitjançant una seqüència en bucle de 25 imatges per segon. En paral·lel a aquesta colossal llibreria d’imatges, tenim una banda sonora d’entrevistes i aquarel·les dels físics teòrics del CERN, il·lustracions i articulacions del principi hologràfic. THUTOAH hipotetitza sobre una realitat que potser ja s’hagi intuït al llarg dels segles, una realitat més enllà de les representacions intencionals documentades de les realitats o estats alterats de consciència de caràcter espiritual, místic o transcendental: la realitat de la naturalesa hologràfica de l’univers.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Suzanne Treister, 2020
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Suzanne Treister, CERN
Suzanne Treister és una artista resident a Londres. Inicialment reconeguda en la dècada de 1980 com a pintora, s’ha convertit en una pionera pel que fa al camp digital, les noves formes de comunicació i internet des del començament de la dècada de 1990, treballant amb tecnologies emergents, desenvolupant mons ficticis i organitzacions col·laboratives internacionals. La seva obra se centra en la relació entre les noves tecnologies, la societat, els sistemes de creences alternatius i els futurs potencials de la humanitat.
Articles similars
- Blanca Pujals, Una qüestió de matèria. La desconstrucció de cadenes microscòpiques a l’espai transnacional , Artnodes: Núm. 25: (Gener 2020). NODE 25. Diàlegs entre Art i Ciència Fonamental (coord.: M. Bello i A. Gracie)
- Mónica Bello Bugallo, Andy Gracie, Forats negres i objectivitat , Artnodes: Núm. 25: (Gener 2020). NODE 25. Diàlegs entre Art i Ciència Fonamental (coord.: M. Bello i A. Gracie)
- Laura Benítez Valero, Erich Berger, Primera reacció , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Sahar Sajadieh, Tendre o horrible, aquesta és la qüestió de la vivacitat: poden actuar en viu els actors artificials? , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Norberto Fabian Diaz Duarte, Ana Teresa Arciniegas Martínez, NODOS: una proposta de recerca per a divulgar els projectes transmèdia i multiplataforma desenvolupats a Colòmbia entre 2009 i 2020 , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Paola Castaño, «El que per a algú és soroll, per a un altre és un signe» Art, neurociència i radioastronomia , Artnodes: Núm. 25: (Gener 2020). NODE 25. Diàlegs entre Art i Ciència Fonamental (coord.: M. Bello i A. Gracie)
- Elena Martínez Carro, Aproximació al teatre lorquià des de la teoria de les xarxes socials: La casa de Bernarda Alba , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Mikel Otxoteko, La dimensió ambiental de les imatges. La imatge-ambient i els seus principals conceptes , Artnodes: Núm. 26: (Juliol 2020). NODE 26. IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic (coord.: A. Burbano i Ruth West)
- Martijn Stevens, Conformar-se amb el no-res: la materialització del que és digital , Artnodes: Núm. 12: (Novembre 2012). NODE 12. Materialitat (coord.: Pau Alsina)
- Evru, Art per a curar-te , Artnodes: Núm. 3 (2004): NODE 3. Heterotopies
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.