Somien els androides amb la il·luminació? Reflexions sobre l’evolució de l’animisme en eventuals entitats conscients

Article Sidebar

PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Main Article Content

Christian Retamal
Universitat de Santiago de Xile (USACH)

En les pàgines següents s’analitza la persistència mil·lenària de l’imaginari animista com a forma d’explicació de la realitat. Se n’aborda el desenvolupament des de la noció de mana fins a la d’ànima en el pensament occidental i el seu desenvolupament en la idea del que és monstruós en la ciència-ficció. També s’analitza l’imaginari animista en les tradicions orientals, especialment la noció d’il·luminació dels objectes i els artefactes com a entitats animades sota la influència del budisme i el sintoisme. Finalment, es reflexiona sobre com actualment l’animisme ha derivat en un «tecnoanimisme» per explicar la hipotètica agència de les intel·ligències artificials i els androides.

Paraules clau
intel·ligència artificial, budisme, sintoisme, ciència-ficció, inseguretat ontològica

Article Details

Com citar
Retamal, Christian. “Somien els androides amb la il·luminació? Reflexions sobre l’evolució de l’animisme en eventuals entitats conscients”. Artnodes, no. 30, pp. 1-8, doi:10.7238/artnodes.v0i30.402843.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Christian Retamal, 2022


Drets d'autor

Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Christian Retamal, Universitat de Santiago de Xile (USACH)

Professor i investigador del Departament d’Història de la Universitat de Santiago de Xile. Des del 2019 dirigeix la Càtedra de Drets Humans d’aquesta institució.

És doctor en Filosofia per la Universitat Complutense de Madrid, màster en Filosofia Política i Axiologia per la Universitat de Xile i professor de Filosofia per la Universitat Metropolitana de Ciències de l’Educació. Actualment dirigeix un projecte Dicyt sobre les relacions entre la teoria crítica i l’ontologia de la fluïdesa social amb vigència 2020-2023. Abans va dirigir un projecte DICYT, amb vigència 2016-2018, sobre els problemes de la igualtat i el cosmopolitisme en el context de la globalització. Tots dos projectes han estat finançats per la Universitat de Santiago, USACH. 

També ha estat investigador responsable de quatre projectes Fondecyt sobre teoria crítica i globalització, finançats per l’Agència Nacional de Recerca i Desenvolupament de Xile (ANID)​; un d’àmbit postdoctoral, dos de regulars i un de cooperació internacional. Va formar part del Comitè d’Avaluació de Beques Xile de Conicyt per a estudis de postgraus tant a Xile com a l’estranger. Ha desenvolupat un perfil preferentment investigador en les àrees de teoria crítica i globalització i les seves aplicacions en diversos camps, com ara les transformacions sociopolítiques i de la subjectivitat. Les seves recerques busquen bastir ponts entre la filosofia política i social i la teoria sociològica, així com potenciar agendes de recerca multidisciplinàries.

Referències

Anderson, Benedict. Comunidades imaginadas: Reflexiones sobre el origen y la difusión del nacionalismo. México, DF: F.C.E, 2021.

Arrighi, Mauro. «Techno-Animism: Japanese Media Artists and their Buddhist and Shinto Legacy». En: Spirits and Animism in Contemporary Japan. The Invisible Empire, editado por Fabio Rambelli, 143-156. Londres: Bloomsbury, 2019. DOI: https://doi.org/10.5040/9781350097124.ch-010

Asimov, Isaac. Yo, robot. Barcelona: Edhasa, 2017.

Bauman, Zygmunt. Modernidad y ambivalencia. Barcelona: Anthropos, 2005.

Beriain, Josetxo. «Las metamorfosis del azar y su conexión con las formas de tiempo modernas». En: Incertidumbres en las sociedades contemporáneas, editado por Ramón Ramos y Fernando García, 69-92. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), 2020.

Clark, Austen. A Theory of Sentience. Oxford University Press, 2000. DOI: https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780198238515.001.0001

Corona, Jorge (comp.). El ejercicio del pensar: herencia y utopía. Diálogos con Ernst Bloch. Volúmenes 19, 20, 21. Buenos Aires: CLACSO, 2022. https://www.clacso.org/boletin-20-el-ejercicio-del-pensar/

Chevalier, Jean y Alain Gheerbrant. Diccionario de los símbolos. Barcelona: Herder, 1986.

Ferrater, Mora. Diccionario de filosofía. Barcelona: Ariel, 2009.

Fetscher, Iring. Condiciones de supervivencia de la Humanidad. ¿Es posible salvar el progreso? Buenos Aires: Alfa, 1988.

Giddens, Anthony. Consecuencias de la modernidad. Madrid: Alianza, 1993.

Harris, Marvin. Antropología cultural. Madrid: Alianza, 2001.

Horkheimer, Max y Theodor Adorno. Dialéctica de la ilustración. Madrid: Trotta, 1998.

Kasulis, Thomas. Shinto. El camino a casa. Madrid: Trotta, 2012.

Kim, Jee-woon, director. «Heaven’s Creation». En: Doomsday book. Varios directores. Corea: Lotte Entertainment, 2012.

Kubrick, Stanley, director. 2001. Odisea del espacio. Metro Goldwyn Mayer, 1968.

Maeda, Mahiro, director. «El primer renacimiento» y «El segundo renacimiento». En: Animatrix. Varios directores. Warner Bros, 2003.

Martorell, Francisco (Ed). «Monográfico Distopía». Quaderns de filosofía, vol. 7, no. 2 (2020). https://ojs.uv.es/index.php/qfilosofia/issue/view/1310

Marx, Karl. Formaciones económicas precapitalistas. México: D.F.: Siglo XXI, 1982.

Mattelart, Armand. Historia de la utopía planetaria; de la ciudad profética a la ciudad global. Barcelona: Paidós, 2000.

Mori, Masahiro. The Buddha in the Robot. Tokyo: Kosei Publishing Co., 1985.

Oshii, Mamoru, director. Ghost in the shell. Japón: Production I.G, 1995.

Panitch, Leo y Greg Albo (comps.). Beyond market dystopia. New ways of living. Londres: The Merlin Press, 2019.

Puech, Henry-Charles. «Las religiones en la India y en Extremo Oriente». Historia de las religiones, vol. 4 (2005). México, D.F.: Siglo XXI.

Rambelli, Fabio. Buddhist Materiality. A Cultural History of Objects in Japanese Buddhism. California: Stanford University Press, 2007. DOI: https://doi.org/10.1515/9781503626676

—. «Dharma Devices, Non-Hermeneutical Libraries, and Robot-Monks: Prayer Machines in Japanese Buddhism». Journal of Asian Humanities at Kyushu University, vol. 3, no.3 (2018): 57-75. DOI: https://doi.org/10.5109/1917884

—. «A Metaphysics of the Invisible Realm: Minakata Kumagusu on Spirits, Molds, and the Cosmic Mandala». En: The Invisible Empire: Spirits and Animism in Contemporary Japan. Fabio Rambelli (comp.). Londres: Bloomsbury Publishing, 2019. DOI: https://doi.org/10.5040/9781350097124.ch-004

—. «The Dharma of Music». Japanese Journal of Religious Studies, vol. 48, no. 1 (2021): 45-71. DOI: https://doi.org/10.18874/jjrs.48.1.2021.45-71

Sargent, Joseph, director. Colossus. El proyecto prohibido. Universal Pictures, 1970.

Scott, Ridley, director. Alien. Brandywine Productions, 1979.

—, director. Blade Runner. Warner Bros, 1982.

Star Treck. Varios directores. Paramount Television, 1967-1969.

Vallverdú, Jordi. «The Eastern Construction of the Artificial Mind». Enrahonar. Quaderns de Filosofía, no. 47 (2011): 171-185. DOI: https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar/v47n0.170

Wachowski, Lana y Lilly Wachowski, directoras. Matrix. Warner Bros, 1999.

Wellmer, Albrecht. «Razón, utopía y la dialéctica de la Ilustración.» En: Habermas y la modernidad. Varios autores. Madrid: Cátedra, 1998.

Articles similars

1 2 3 4 5 6 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.