Estratègies de cinema volumètric per generar empatia en l'audiència. El cas de Queerskins: Ark
Article Sidebar
Main Article Content
El registre volumètric ofereix la possibilitat de treballar amb enregistraments d'actors reals en produccions cinematogràfiques interactives de realitat virtual. Queerskins: Ark (Szilak i Tsiboulski, 2020) és una de les primeres creacions narratives que apliquen i exploren aquesta tècnica, capaç de potenciar les respostes empàtiques de l'audiència. El present treball parteix de l'anàlisi d'aquesta obra, amb l'objectiu d'identificar els procediments de creació emprats en la seva construcció. Aquest estudi empra una metodologia qualitativa que es compon de tres fases. Una primera de revisió bibliogràfica, posteriorment s'aprofundeix en el procés de creació d'Queerskins: Ark a través d'una sèrie d'entrevistes semiestructurades als autors. Finalment s'analitza el metratge virtual aplicant un model propi dissenyat en tres blocs. Els projectes de recerca, duts a terme per comprovar l'impacte de la narrativa audiovisual de RV en l'espectador, sempre han optat per les estratègies de presa de perspectiva. L'obra objecte d'estudi, per contra, experimenta amb l'aplicació de recursos expressius i artístics amb la mateixa finalitat. Els resultats exposats demostren l'existència de mètodes alternatius per generar respostes empàtiques en l'audiència.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) FRANCISCO-JULIAN MARTINEZ-CANO, EMILIO ROSELLÓ-TORMO, 2021
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Referències
Ahn, Sun Joo, Amanda Minh Tran Le y Jeremy Bailenson. «The effect of embodied ex-periences on self-other merging, attitude, and helping behavior». Media Psycholo-gy, vol. 16, no. 1 (2013): 7-38. DOI: https://doi.org/10.1080/15213269.2012.755877.
Biocca, Frank. «The cyborg's dilemma: progressive embodiment in virtual environments». Journal of computer-mediated communication, vol. 3, no. 2 (1997): JCMC324. DOI: https://doi.org/10.1111/j.1083-6101.1997.tb00070.x.
Blascovich, Jim, Jack Loomis, Andrew C. Beall, Kimberly R. Swinth, Crystal L. Hoyt y Jeremy N. Bailenson. «Immersive virtual environment technology as a methodologi-cal tool for social psychology». Psychological Inquiry, vol. 13, no. 2 (2002): 103-124. https://www.researchgate.net/publication/2540081_Immersive_Virtual_Environment_Technology_as_a_Methodological_Tool_for_Social_Psychology. DOI: https://doi.org/10.1207/S15327965PLI1302_01
Bordwell, David, Janet Staiger y Kristin Thompson. The classical Hollywood cinema: Film style & mode of production to 1960. Nueva York: Columbia University Press, 1985. DOI: https://doi.org/10.2307/1772109
Bucher, John. Storytelling for virtual reality: methods and principles for crafting immersive narratives. Taylor & Francis, 2017. DOI: https://doi.org/10.4324/9781315210308
Cogburn, Courtney D., Jeremy Bailenson, Elise Ogle, Tobin Asher, and Teff Nichols. «1000 Cut Journey». En ACM SIGGRAPH, 2018. DOI: https://doi.org/10.1145/3226552.3226575
Corsa, Andrew J. «Kinesthetic empathy, dance, and technology». Polymath. An Inter-disciplinary Arts and Sciences Journal, vol. 6, no. 2 (2016): 1-34. https://ojcs.siue.edu/ojs/index.php/polymath/article/view/3140.
D'Aloia, Adriano. «Cinematic empathies. Spectator involvement in the film experience» (2011). En Kinesthetic empathy in creative and cultural practices. Intellect Ltd., 2012.
Deleuze, G. La imagen-tiempo: Estudios sobre cine, vol. 2. Barcelona: Paidós, 1987.
Doane, Mary Ann. «The Voice in the Cinema: The Articulation of Body and Space». Yale French Studies, no. 60 (1980): 33-50. DOI: https://doi.org/10.2307/2930003
Eisenstein, S., S. M. Ėjzenštejn, H. Marshall y Press Cambridge University. Nonindiffe-rent nature: Film and the structure of things. Nueva York: Cambridge Uni-versity Press, 1987.
Elsaesser, Thomas. «The new film history as media archaeology». Cinémas. Revue d'études cinématographiques/Cinémas. Journal of Film Studies, vol. 14, no. 2-3 (2004): 75-117. DOI: https://doi.org/10.7202/026005ar
Foucault, Michel. Language, counter-memory, practice: Selected essays and interviews. Cornell University Press, 1977.
Gaudreault, André y François Jost. El relato cinematográfico. Buenos Aires: Paidós, 1995.
Genette, Gérard. Narrative discourse: An essay in method, vol. 3. Cornell University Press, 1983.
Gibbs Jr, Raymond W., Paula Lenz Costa Lima y Edson Francozo. «Metaphor is grounded in embodied experience». Journal of Pragmatics, vol. 36, no. 7 (2004): 1.189-1.210. DOI: https://doi.org/10.1016/j.pragma.2003.10.009.
Hatfield, Elaine, John T. Cacioppo y Richard L. Rapson. Emotional contagion: Stu-dies in emotion and social interaction. Cambridge: Cambridge University Press, 1994.
Heeter, Carrie. «Being there: The subjective experience of presence». Presence: Te-leoperators & Virtual Environments, vol. 1, no. 2 (1992): 262-271. DOI: https://doi.org/10.1162/pres.1992.1.2.262
Herrera, Fernanda, Jeremy Bailenson, Erika Weisz, Elise Ogle y Jamil Zaki. «Building long-term empathy: A large-scale comparison of traditional and virtual reality pers-pective-taking». PloS one, vol. 13, no. 10 (2018): e0204494. DOI: https://doi.org/10.1371/journal.pone.0204494.
Janssen, Joris H. «A three-component framework for empathic technologies to augment human interaction». Journal on Multimodal User Interfaces, vol. 6, no. 3 (2012): 143-161. https://link.springer.com/article/10.1007/s12193-012-0097-5. DOI: https://doi.org/10.1007/s12193-012-0097-5
Kilteni, Konstantina, Raphaela Groten y Mel Slater. «The sense of embodiment in virtual reality». Presence. Teleoperators and Virtual Environments, vol. 21, no. 4 (2012): 373-387. DOI: https://doi.org/10.1162/PRES_a_00124
Lombard, Matthew y Theresa Ditton. «At the heart of it all: The concept of presence». Journal of computer-mediated communication, vol. 3, no. 2 (1997): JCMC321. DOI: https://doi.org/10.1111/j.1083-6101.1997.tb00072.x.
Martínez-Cano, Francisco Julián y Emilio Roselló Tormo. «La dirección y realización au-diovisual de realidad virtual. Análisis de Queerskins: A Love Story. Una aproxi-mación al cine volumétrico» ASRI: Arte y sociedad. Revista de investigación, no. 18 (2020): 111-125. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7846298.
Olmedo Carrillo, Pablo y Beatriz Montes Berges. «Evolución conceptual de la empatía». Iniciación a la Investigación, no. 4 (2009). https://revistaselectronicas.ujaen.es/index.php/ininv/article/view/307.
Pajoni, Hernán. «Lo audiovisual: realidad o experiencia vicaria». En Artes Y Medios Audiovisual: Un Estado De Situación Ii: Las Prácticas Mediáticas Pre Di-gitales Y Post Analógicas, editado por Jorge La Ferla, 432-440. Buenos Aires: Aurelia Rivera/Nueva Librería, 2008.
Pietroszek, Krzysztof. «Volumetric filmmaking». Encyclopedia of Computer Graphics and Games. En Newton Lee (ed.). Springer International Publishing (2020): 1-3. https://doi.org/ 10.1007 / 978-3-319-08234-9_391-1.
Pietroszek, Krzysztof y Christian Eckhardt. «Volumetric capture for narrative films». Ac-tas del 26.º ACM Symposium on Virtual Reality Software and Technology, no. 28 (2020). DOI: https://doi.org/10.1145/3399715.3399957.
Popat, Sita. «Missing in action: Embodied experience and virtual reality». Theatre Journal, vol. 68, no. 3 (2016): 357-378. DOI: https://doi.org/10.1353/tj.2016.0071
Reynolds, Dee. «Kinesthetic empathy and the dance's body: From emotion to affect». En Kinesthetic empathy in creative and cultural practices. Intellect Ltd., 2012.
Shin, Donghee. «Empathy and embodied experience in virtual environment: To what ex-tent can virtual reality stimulate empathy and embodied experience?». Computers in Human Behavior, no. 78 (2018): 64-73. https://doi.org/10.1016/j.chb.2017.09.012.
Simó, Águeda. «La realidad virtual en la creación artística: conceptos, tecnologías, trayec-toria y actualidad». Arte y Políticas de Identidad, no. 20 (2019): 131-146. DOI: https://doi.org/10.6018/reapi.389521.
Slater, Mel, Bernhard Spanlang, Maria V. Sanchez-Vives y Olaf Blanke. «First person ex-perience of body transfer in virtual reality». PloS one, vol. 5, no. 5 (2010): e10564. DOI: https://doi.org/10.1371/journal.pone.0010564.
Slater, Mel. «Measuring presence: A response to the witmer and singer presence question-naire». Presence, vol. 8, no. 5 (1999): 560-565. DOI: https://doi.org/10.1162/105474699566477
Slater, Mel y Sylvia Wilbur. «A framework for immersive virtual environments (Five): Speculations on the role of presence in virtual environments». Presence. Teleo-perators & Virtual Environments, vol. 6, no. 6 (1997): 603-616. DOI: https://doi.org/10.1162/pres.1997.6.6.603.
Todorov, Tzvetan. «Structural analysis of narrative». Artículo presentado en el «Novel: a forum on fiction», 1969. DOI: https://doi.org/10.2307/1345003
Yee, Nick y Jeremy N. Bailenson. «Walk a mile in digital shoes: The impact of embodied perspective-Taking on the reduction of negative stereotyping in immersive virtual en-vironments». Proceedings of PRESENCE, no. 24 (2006): 26. https://vhil.stanford.edu/mm/2006/yee-digital-shoes.pdf.
Zaki, Jamil y Kevin N. Ochsner. «The neuroscience of empathy: Progress, pitfalls and promise». Nature Neuroscience, vol. 15, no. 5 (2012): 675-680. DOI: https://doi.org/10.1038/nn.3085
Articles similars
- Thomas Elsaesser, Arqueologia dels mitjans: una disciplina viable o un bon símptoma? , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- José Manuel Ruiz, Les virtualitats de l’art (o com l’art és, per damunt de tot, virtual) , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Domingo Sánchez-Mesa Martínez, Jordi Alberich, Nieves Rosendo, Introducció: narratives transmèdia , Artnodes: Núm. 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- Jordi Alberich Pascual, Francisco-Javier Gómez-Pérez, Exploracions transmèdia en la creació cinematogràfica col·laborativa iberoamericana contemporània , Artnodes: Núm. 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- Sara Calvete-Lorenzo, Andrés Rozados-Lorenzo, Rocío del Pilar Sosa-Fernández, Imagined reality, the liquid, dystopia, and virtuality in science fiction cinema: Don’t Worry Darling, a case study , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Norberto Fabian Diaz Duarte, Ana Teresa Arciniegas Martínez, NODOS: una proposta de recerca per a divulgar els projectes transmèdia i multiplataforma desenvolupats a Colòmbia entre 2009 i 2020 , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Miguel Alfonso Bouhaben, La recerca artística eurocèntrica i la seva decolonització estètica i epistèmica , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Ze Gao, Tristan Camille Braud, Varvara Guljajeva, Oportunitats museístiques impulsades per la realitat virtual: arxius digitalitzats en l’era del metavers , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Ji-hoon Kim, Reassemblar components, hibridar allò que és humà i allò que és màquina: cinema expandit interdisciplinari i les possibilitats d'un discurs de les interfícies , Artnodes: Núm. 11: (Novembre 2011). NODE 11. Discursos híbrids (coord.: Pau Alsina)
- Sandra Cuevas, Reynaldo Thompson, Tirtha Mukhopadhyay, Estètica de l’al·lucinació: ontologia de calidoscopis visuals des de l’era del mite fins a la realitat virtual , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.