Els murs com a documents de memòria enfront de la censura. Cas d’estudi: El projecte Des/Aparicions d’Antoni Muntadas
Article Sidebar
Main Article Content
La reflexió sobre la memòria és un tema que ocupa un lloc preponderant en l’art contemporani. Aquest fet està d’acord amb la necessitat humana de preservar la història en tota la seva extensió, des de la recuperació de la memòria històrica, potenciada per les lleis memorials com a forma de justícia amb els vençuts en els grans conflictes bèl·lics, fins al rescat dels records personals i individuals que configuren la memòria col·lectiva dels diferents grups identitaris. L’artista assumeix el paper d’historiador i investiga les diferents fonts orals i escrites. Algunes vegades, com en el cas que ens ocupa, genera arxius en què identifica la censura a la qual està sotmesa la historiografia i analitza la ruïna i la petjada com a document viu, reflex dels successos ocorreguts en llocs concrets.
En aquest article duem a terme una anàlisi del cas d’estudi del projecte Des/Aparicions, dut a terme per Antoni Muntadas el 1996 a l’Arts Santa Mònica, amb l’ajuda de les afirmacions i les consideracions extretes d’una conversa que vam mantenir amb l’artista i que reproduïm en aquest text. La utilització dels mitjans digitals i internet aprofitant el context històric de l’edifici es deriven en un contramonument específic del lloc (site-specific) híbrid i simbiòtic en el qual els murs es converteixen en suport de memòries desaparegudes, les quals es presenten de manera fragmentària i volàtil en un espai de reflexió situat a mig camí entre la metàfora i la literalitat.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Articles similars
- Miklos Peternak, El món de l’art no és perfecte. Sobre Man is Not Perfect, 1976 de Miklós Erdély , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- José Vicente Martín Martínez, Iván Albalate Gauchía, Mirant dins de la caixa. El visor de diorames amb enfocament selectiu com a cas pràctic d'arqueologia dels mitjans , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Carolina Fernández Castrillo, La condició transreal: informació expandida i hacktivisme al Media Art , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Amy Alexander, Programació amb finalitats artístiques o software art , Artnodes: Núm. 4: (Juliol 2005). NODE 4. Calculabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Rafael Pinilla, Després dels treballs durs: teràpies per al nou mil·lenni , Artnodes: Núm. 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Stanislav Milovidov, Polítiques i limitacions d’accés a les xarxes neuronals comercials com a incentiu a l’artivisme , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Martin Caeiro Rodríguez, Antonia María Muñiz de la Arena, La cognició expressiva com a experiència de relació de l’art i la ciència a l’educació preuniversitària , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Diego Díaz, Clara Boj, Un enfocament crític per a les capacitats de pronòstic de l’aprenentatge automàtic: crear una biografia predictiva en l’era de la Internet of Behaviour (IoB) , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Ruth Pagès, L'entorn del net art i la seva recepció: el procés d'apreciació de l'obra de JODI , Artnodes: Núm. 4: (Juliol 2005). NODE 4. Calculabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Claudia Giannetti, La producció de continguts culturals (2): art, patrimoni, canals de difusió , Artnodes: Núm. 3 (2004): NODE 3. Heterotopies
<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.